• Portar munició de gran calibre està penat amb dos anys de presó fins a cadena perpètua
• El malson va tenir episodis d'impotència i al final va acabar amb una multa de cinc euros

Albós a l'exterior de la redacció d'EL PERIÒDIC, ahir Foto: ÀLEX LARA

El destí és tan enrevessat que dues bales de rifle poden convertir el que havien de ser unes vacances paradisíaques en un malson. Això és el que li va passar a Ludovic Albós, conseller de Manteniment, Serveis i Circulació del Comú d'Ordino i persona molt coneguda a Andorra per la seva afició a l'esquí de muntanya.

Tot va començar quan en el darrer moment a l'hora de decidir l'equipatge, ell i la seva parella van agafar una motxilla que feia temps que no utilitzaven. Van pensar que seria útil per a desplaçaments curts, però no s'hi van adonar que en una petita butxaca del costat –que a penes s'obria– estaven amagades dues bales de rifle d'anar a caçar isards, tot i que Albós, tal i com va relatar ahir, fa tres anys que no caça. Barcelona, escala a Dubai i arribada a Bangkok el 15 de maig. Només control d'equipatge a la capital catalana i un vol normal.

«Vam decidir anar al nord del país, on hi han temples meravellosos, en una zona al costat de Cambodja, Vietnam i Laos, que fa anys era conflictiva i on estan molt sensibilitzats amb el port d'armes i per això tenen molta cura amb els controls», narra amb tranquil·litat ara que tot ja ha passat. Fins el dia 22 res d'anormal. Fent turisme i gaudint de l'exotisme del país. A l'aeroport de Chiang Rai, de tornada cap al sud per gaudir de les platges la parella de turistes andorrans passen un primer control. Firmen un paper i els deixen seguir. A l'embarcar, de nou control i tornar a signar. Estranyesa. «20 minuts abans d'agafar l'avió vénen la policia i els duaners i em traslladen a la comissària», recorda.

Aquí comença la part amarga del viatge. Amb coneixements bàsics d'anglès però amb dificultats per entendre els tecnicismes, Albós aconsegueix comprendre tres conceptes bàsics: ha d'anar a ser interrogat per les dues bales; els fets estan sota investigació i, tercer i més inquietant, importar munició és un delicte que està penat entre dos anys i cadena perpètua. Per sort, «el jutge va ser indulgent perquè trobava massa exagerada la meva història», puntualitza Albós, que vol deixar clar que mai va trepitjar la presó. «Vaig estar tres hores d'espera a la comissària i després cap a un judici ràpid. Allà ho fan amb grups, per exemple 50 persones de cop». Per evitar dos dies de presó va pagar una fiança de 20.000 bahts (500 euros) a l'espera de la investigació policial i que l'afer passés a mans del fiscal, però com un estranger no pot pagar ell mateix la fiança, després d'una intensa recerca –els natius no s'hi volien involucrar– va trobar a canvi de pagar 2.500 euros una dona que va acceptar fer de garant –persona que el va representar i li feia els tràmits– i que, tal i com lamenta Albós, «va ser poc honesta i no em va arreglar res. Ens va estafar, hi ha molta corrupció, i el jutjat no tenia la sentència ni la resolució sobre el meu cas». Tres dies més tard va tornar a comissària i li confirmen que tenen els papers, «i em quedo més tranquil. Tot es va allargar a l'espera de les empremtes digitals, que van enviar a Bangkok i d'allà a l'Interpol. Van ser tres setmanes més d'espera, fins que la policia va entregar les dades al fiscal».

La feixuga maquinària burocràtica i la falta d'assistència lletrada el comencen a inquietar més. «Cada 12 dies havia de fer acte de presència, però tot depenia de la investigació policial i ja em van dir que tot es podia allargar dos mesos».

Seguint el seu periple va acudir a l'ambaixada espanyola –encarregada de representar els andorrans a Tailàndia. «Allò no funciona. Es van limitar a donar-me un llistat amb advocats i em van aconsellar un que volia 7.000 euros, tot una fortuna. No em vaig fiar de l'ambaixada». Finalment, gràcies a l'ajuda d'un tailandès, va contactar amb un prestigiós bufet de Bangkok, que al final va recuperar els diners de la fiança i els que s'havia quedat la garant.

«Els lletrats van ser clars. Tenia dues opcions: la normal o la tailandesa, que és donar diners sota mà a policies, el jutge i fiscals i arreglar el cas. No vaig voler entrar per aquest camí i vaig seguir la via legal», rememora. Els advocats li van detallar que l'estratègia era que en cas de demanda de presó, com que no té antecedents penals es tractava de demanar la llibertat provisional i abandonar el país.

Un petit detall el va fer veure la llibertat de debó. L'advocat, gràcies a la seva astúcia, va aconseguir que la policia en el seu informe posés que havien trobat bales corrents, quan en realitat eren bales grans que allà són considerades bales de guerra. L'informe va haver de ser supervisat pel fiscal i pel governador. Total, deu dies més de demora. «Durant tot aquest temps em sentia decebut, perquè no havia fet res, però la intuïció de seguir la via legal va funcionar». Dimecres passat va pagar una multa simbòlica de cinc euros, sense judici ni antecedents, i cap a casa, on l'esperava una família angoixada, més pel que s'imaginava que podia patir l'Albós que no pas per la seva veritable situació.

Codi Penal / El pitjor moment en tot aquest relat va ser quan Albós va llegir el Codi Penal de Tailàndia i quan va comprovar que la pena podia ser de cadena perpètua: «Em vaig sentit molt malament, però vaig trobar gent que em va tranquil·litzar i la mateixa fiscalia em va asserenar».

Ara, des de la serenor que dóna estar a Andorra, ha tingut temps per reflexionar. Sap que la decisió que va adoptar va ser la correcta. Les dues primeres setmanes van ser les més dures, quan tot arriba de nou, però poc a poc va comprovar que la fiscalia no faria res estrany, que tenia el suport de la família i que el Ministeri d'Exteriors va fer el poc que podia en un país on depenia de l'ambaixada espanyola.

I sobretot va tenir seny. En la llarga estada la parella es va ubicar en un hotel a 200 quilòmetres de Chiang Rai, «per trencar la monotonia». I molta calma i serenor. Fer quelcom de turisme però evitar qualsevol conflicte que pogués entorpir el seu procés, com llogar un cotxe. «¿I si tinc un accident?».

I el seu cas l'ha fet rumiar que el passaport andorrà «pesa poc, som un país petit». Abans de marxar va tenir l'últim ensurt a l'aeroport de Bangkok. «Vaig estar 10 minuts explicant què és Andorra i perquè volava a Barcelona». No es cansa de repetir que «vam ser prudents, res de suborns i ser prudents».

Per a més informació consulti l'edició en paper.