PUBLICITAT

DOMÈNEC TRASTOY «Era millor del que m'esperava»

  • Domènec Trastoy reviu la seva aventura a l'Everest amb un vídeo amb les imatges de l'ascensió a 8.848m
R. MORA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Domènec Trastoy, ahir als Cinemes Illa Carlemany, poc abans de la projecció del vídeo de la seva aventura Foto: ÀLEX LARA

Sorprèn que després de dos anys de preparació física, logística i mental, després de 55 dies d'expedició, quatre jornades per atacar el cim més alt del món des que es va tenir a tir, 9 hores de patiment des del Camp Base 4 fins la meta, i tota la batalla que comporta l'aventura d'atacar l'Everest, Domènec Trastoy digui: «Per mi no va ser tan dur. No li dono tanta importància com li dóna la gent». Així ho manifesta, tranquil i descansat, amb mesos al darrera per haver-ho paït tot, en el vídeo amb imatges inèdites de la seva ascensió als 8.848 metres de la muntanya més alta del món que ahir es va projectar als Cinemes Illa Carlemany. El que no és sorpresa, sinó reafirmació del sentiment, és allò que narra rememorant l'arribada al sostre del planeta Terra: «Era millor del que m'esperava».

Un 4 d'abril va arrencar el viatge a Katmandú, i un 22 de maig de 2013 es va assolir l'objectiu. Ahir es van veure algunes de les imatges d'aquest camí que va haver de superar Trastoy, envoltat en la sala del cinema per familiars, amics, companys, autoritats, però també gent anònima que valora la seva proesa, hagi estat amb oxigen o sense ell. «¿I què?», va dir el seu entrenador, Carles Font, en els parlaments finals. I en el fons, té raó, perquè al voltant de l'expedició Crèdit Andorrà hi va haver molta emoció i moltes ganes, un treball molt dur i una exigència enriquidora. Coses que paguen: «S'han de superar petites muntanyes abans de la gran muntanya». O: «He aprés com pot estar unit aquest país per un objectiu conjunt».

Potser per tot plegat una de les iniciatives que es faran en el futur és intentar divulgar el video de poc menys de 30 minuts per les escoles, per ensenyar els valors de la superació i també de la humilitat d'aquest Trastoy, el primer andorrà que ha coronat el cim del món. Ara bé, si vostè ahir no va poder veure la projecció al cinema, haurà d'esperar una mica, perquè encara no està estudiat si hi haurà un enviament massiu a les xarxes socials, al Youtube o on sigui perquè tothom ho pugui veure, tot i que hi treballen des de Crèdit, segons va assegurar ahir el responsable de màrqueting de l'entitat bancària, Joan Ramon Mas.

A 7.100m: «Quin bon rotllo»

«Quin bon rotllo», diu l'alpinista lauredià en el vídeo quan, a 7.100 metres d'altitud, dins de la tenda, prepara aigua mentre es filma a ell mateix i treu la càmera a la vista que hi té, i allà es veu una caiguda de gel i pedra, neu arreu, amb una corda a pocs metres i uns alpinistes que baixen aferrats a ella, de mica en mica. Quin bon rotllo... com el del pas de la cascada de gel, amb càmera subjectiva en el casc de Trastoy, mirant tots bocabadats amb el cinema expectant com s'agafa amb les mans a unes cordes –cordetes semblen, fils diríem– mentre prova d'encertar en ficar els peus en una escala en posició horitzontal, recolzada en pics de gel, qui sap si fiables o no –hi ha uns xerpes que es dediquen exclusivament a canviar aquestes escales buscant els llocs més segurs, depenent del moviment de la cascada, amb vida pròpia–, amb una caiguda sota seu d'uns quants metres, i la mort com aquell que diu allà a tocar, perquè si caus, oblida't: «Va ser la part més difícil».

¿I del futur? «Res», confirma Trastoy, que assumeix que hi ha coses a la vida que estan per davant: «La família». «Un dia vaig anar a dinar amb els pares i la mare no em va parlar», va assegurar l'entrenador de Trastoy ahir, micròfon en mà, abans que la Federació de Muntanyisme li fes el seu reconeixement particular amb una placa.

Va ser una experiència molt enriquidora per al lauredià, i segurament per a Andorra, però un patiment etern per a la seva família, que ho va viure tot des d'Andorra a través del fil conductor en què es va convertir el cosí de Trastoy, Ramon Diaz. Ara hi és el vídeo, per tenir el record. I el fill a casa.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT