• És un híbrid d'inversió a cavall d'una societat anònima i un fons d'inversió

Bitllets d'euros de diferents valors. Foto: EL PERIÒDIC

Per entendre que és una sicav es pot posar l'exemple espanyol. És un híbrid d'inversió a cavall d'una societat anònima i un fons d'inversió amb la particularitat que tributa l'1% en l'Impost de Societats. Aquest vehicle d'inversió, que exigeix un capital mínim de 2,4 milions d'euros i 100 partícips o accionistes, és el favorit dels rics i famosos. En el cas d'Andorra la iniciativa està per agafar forma i caldrà esperar per veure quines són les condicions que s'acaben exigint finalment.

La societat d'inversió gaudeixi de diverses avantatges. L'avantatge fiscal de la qual tant es parla de les Sicav no és, en contra del que molts creuen, que els seus amos puguin reduir els impostos que es paguen, sinó que permet diferir el seu pagament.

Quan els diners estan a nom de la Sicav i aquest s'inverteix, els possibles beneficis obtinguts de la inversió tributen a l'1% en lloc del 30% en l'impost de societats sempre que el capital romangui a la Sicav. No obstant això, quan la Sicav retorna el capital al seu propietari, llavors aquest tributa igual que les accions i paga el mateix que qualsevol inversor: entre un 19 i un 21%, en el cas d'Espanya.

Aquest avantatge es veu molt clar respecte a la inversió directa en accions o renda fixa ja que en el moment de la venda dels bons o les accions cal passar per Hisenda. No es veu tan clar respecte als fons d'inversió que es poden traspassar sense tributar i mantenen les plusvàlues latents en cartera durant molts anys, fent que aquests diners generi al seu torn plusvàlues. Així, els fons d'inversió disposen en realitat d'una fiscalitat que en molts casos pot ser millor que les Sicav.

El veritable avantatge, i en aquest cas és molt clar fins i tot davant els fons d'inversió també, rau en les reduccions de capital. Això significa que els amos de la Sicav poden treure diners sense tributar fins que no superi la quantitat inicialment invertida, perquè es considera que el que es retira és capital i no els guanys obtinguts per les inversions de les Sicav. És el que es coneix com a criteri FIFO (First In First Out), és a dir, que el primer que s'inverteixes és capital i el primer que treus també.

A primera vista, sembla que és lògic no tributar si no es retira els diners de les plusvàlues, sinó només l'invertit inicialment.

El problema és que això no es pot fer en cap altra inversió excepte en les sicav, la qual cosa suposa un greuge comparatiu molt clar. És a dir, si algú ha invertit en fons d'inversió i vol retirar part dels seus diners, ha de pagar necessàriament per la plusvàlua obtinguda des del primer euro, independentment que tregui una quantitat inferior a la que va invertir inicialment.

Això, portat a l'extrem, permetria treure tot el capital i deixar dins de la Sicav només les plusvàlues, que al seu torn poden generar noves plusvàlues si s'encerta amb les inversions. Això sí, un cop l'inversor ha tret tot el que va aportar inicialment, llavors sí, qualsevol retirada addicional sí ha de passar per Hisenda es faci per la via que faci.

Un altre avantatge de la Sivav, més enllà de les fiscals, es troba en el control de la inversió per part dels propietaris, cosa impossible de dur a terme en un fons d'inversió, on la gestió escapa a la voluntat dels accionistes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.