• L'acusat era agent de circulació i pateix un trastorn patològic

Passadissos de la Batllia. Foto: TONY LARA

Tot va començar quan la Interpol alemanya va contactar amb la Policia d'Andorra sol·licitant informació d'una adreça IP del Principat que havia compartint un vídeo amb més de 3700 usuaris l'agost del 2011, a través del programa aMule (emule per Mac). Concretament, un vídeo de pornografia infantil en el qual apareixien imatges de la penetració anal a una nena de 4 anys.

L'adreça IP era de l'agent de circulació acusat de consumir i difondre pornografia i jutjar ahir, a casa del qual es van trobar uns 1300 arxius amb pornografia infantil –alguns d'ells dibuixos manga – emmagatzemats principalment en un disc dur, i que l'acusat portava recopilant des del 2007, quan dos companys de feina el van introduir en aquest món explicant-li com es feien les cerques i proporcionant-li les claus, segons va explicar l'acusat. La investigació i el peritatge es va veure dificultat pel fet que l'ordinador de l'acusat havia estat formatejat per l'usuari sis mesos abans de la detenció, l'octubre del 2012, tot i que la Policia va aconseguir trobar rastres de les descàrregues.

L'home va explicar ahir en el judici que precisament quan el van detenir feia sis mesos que no consumia aquest tipus de material perquè en una de les gravacions que havia visualitzat, el nen víctima dels abusos li havia recordat a un familiar, i llavors va sentir «repulsió».

El ministeri fiscal va demanar «un mínim de tres anys de presó ferma» per l'acusat, per tal d'evitar la reincidència. Tot i que va voler remarcar que no s'havia demostrat que l'acusat tingués cap malaltia – si depressió i trastorn – i que controlava els seus impulsos sense rebre cap tractament, el ministeri fiscal si va dir que calia aplicar-li'n un, però dins el centre. A més a més, va voler recordar que Andorra està a punt de signar convenis de cibercriminalitat i que cal actuar en aquests casos.

UN TRAUMA INFANTIL/ El doctor que visitava els presos de la Comella va dir, però, que el tractament que li calia «és tècnicament impossible que el dugui a terme a la presó».Tots els doctors consultats durant la investigació i el judici van coincidir en diagnosticar al acusat un trastorn esquizofrènic, tot i així, era conscient que el que feia no estava bé.

¿Perquè ho feia? Segons la defensa i el propi acusat aquest va patir quan tenia 8 anys abusos per part d'un familiar, fet traumàtic que li hauria produït un canvi de la personalitat, tornant-lo un noi tímid i introvertit. Canvi que van confirmar testimonis com la mare o el mossèn de la parròquia. Així doncs, l'argument de la defensa era que l'acusat consumia perquè tenia un trauma, i visualitzar pornografia infantil «l'alleugeria» d'aquest, «era com un refugi». Els pèrits van confirmar que tenia el trauma i el consum es podia donar per aquest fet, però el ministeri fiscal va insistir en què també es podia tractar d'un cas de dominació.

COMPARTIR O NO / Com acostuma a passar en els judicis d'aquest tipus de delictes que utilitzen programes de descàrrega com emule, amule o ares, etc. una de les claus de la defensa recau en demostrar que l'acusat no sabia que estava compartint els arxius, tot i que resulta complicat ja que pel propi funcionament del programa, l'usuari coneix que els arxius es comparteixen, tan mentre es realitza la descàrrega com si es mantenen en la carpeta anomenada Incoming en el cas de l'emule. Malgrat que la Policia no va poder analitzar aquesta carpeta ja que el programa estava desinstal·lat i l'ordinador havia estat formatejat, segons l'acusat quan es descarregava els vídeos la intenció no era la de compartir-los, sinó la de descarregar-los, guardar-los i consumir-los puntualment, quan es sentia malament. Pel que fa el vídeo que va ser compartit, segons la Interpol alemanya, la Policia en va trobar alguns fragments emmagatzemats al disc dur, amb un codi «similar però no idèntic».

Aquest va ser un dels arguments de pes aportat per la defensa ja que, segons aquesta, això demostraria que no hi ha prova i que per tant no se'l pot acusar de compartir, ni tan sols en el cas denunciat per la Interpol.

Pel ministeri fiscal, però, les dades atorgades per la Interpol són clares i de fet, «no hem d'oblidar que per aquest motiu va començar la investigació». A més, com va voler recordar la fiscalia ja existeixen sentències del tribunal de corts andorrà en les que l'ús d'arxius P2P (d'intercanvi) de pornografia a través de programes de descàrrega ja significa que s'ha compartit. Per altra banda, va concloure que «que l'acusat no tingués interès per compartir no significa que no li importés haver-ho de fer per poder aconseguir els arxius». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.