• L'impost afectarà un 37% dels assalariats i amb les deduccions i reduccions els tipus aplicats seran baixos

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ahir durant la presentació del projecte de llei d'IRPF Foto: EL PERIÒDIC

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va presentar ahir el contingut del projecte de llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que segons va informar el ministre entrarà en vigor l'1 de gener del 2015, «una data raonable» ja que cal temps per al «desplegament reglamentari i informàtic».

L'objectiu principal i «eix bàsic» d'aquest impost, «sense el qual no es pot entendre la voluntat del Govern de tirar-lo endavant», no és un altre que «permetre la signatura de Convenis de no Doble Imposició», actualment condició sine qua non per a les negociacions i el que permetrà «la internacionalització de l'economia andorrana» . Sobre el debat si el tipus del 10% serà suficient per poder-los signar, Cinca es va mostrar convençut que sí, tot i que és cert que «ens podem trobar amb països que el considerin insuficient».

Altres objectius de l'impost són «donar compliment amb el precepte d'equitat que promou la Constitució i dotar de més estabilitat i diversificar els ingressos de l'Estat», ara bé, uns ingressos que, tal i com va reconèixer Cinca, seran més aviat «modestos» ja que parlem «d'entre 15 i 20 milions d'euros anuals». I és que cal tenir en compte que de 24.001 a 40.000 euros s'aplicarà la bonificació del 50% (és a dir, a la pràctica a aquestes rendes s'aplicarà el 5%, com ja s'havia dit, però conceptualment és una manera de transmetre a Europa que el tipus és del 10%) i que les deduccions i reduccions faran que el tipus que acabaran pagant els ciutadans sigui baix (en l'exemple pràctic es pot veure com un sou de 45.000 euros acaba tributant tan sols un 1'17%); aquestes també permetran que s'estableixi «certa progressivitat».

RENDES GRAVADES i exemptes/ El nou tribut gravarà les rendes del treball, que, segons les dades proporcionades ahir pel Govern, afectarà tan sols a un 37% dels assalariats, «ja que la majoria es troben en el franja dels 1.400 als 1.800 euros i el salari mitjà està en els 1.890»; també gravarà les rendes d'activitats econòmiques (IAE), les rendes del capital, tan mobiliari com immobiliari, i els guanys i pèrdues de capital. Unes rendes que «es poden compensar entre elles». Diferent és la renda a l'estalvi ( que també inclou l'IRPF) amb un mínim exempt de 3.000 euros, per tant, «parlem de dipòsits força elevats, de més de 100.000 euros». En aquest cas s'aplicarà doncs un 10% sobre la rendibilitat de l'estalvi, és a dir, a tall d'exemple, amb una rendibilitat de 10.000 euros l'any, s'aplicarà l'impost sobre 7.000 i es pagarien 700 euros.

Pel que fa l'Impost de Plusvàlues immobiliàries es manté vigent amb els mateixos paràmetres, però en canvi es derogarà la Llei de l'Impost d'Activitats Econòmiques, i el seu contingut quedarà integrat al nou text.

Les rendes exemptes de l'impost seran, entre d'altres, «els rendiments derivats de deute públic emès pel Principat», ja que es vol incentivar la compra interna, juntament amb beques, premis, indemnitzacions o donacions a favor de familiars fins a tercer grau.

FUNCIONAMENT, REDUCCIONS I DEDUCCIONS/ «Algú podria preguntar perquè tan poques reduccions; doncs perquè el tipus d'Andorra és molt baix en comparació amb els 30 o 40% d'IRPF que s'està pagant en alguns països d'Europa». Aquesta va ser la explicació del ministre per justificar el nombre de reduccions que finalment s'han decidit incloure en el text, que en total sumen cinc.

Però abans de les reduccions, cal parlar de les deduccions, ja que primer s'aplicaran aquestes i llavors quedarà la base de tributació, que és la renda neta, és a dir, sense les cotitzacions de la CASS (5'5%). Les reduccions previstes són: per familiars a càrrec, – un descompte de 750 euros per cada fill menor de 25 anys que cobri menys de 12.000 euros, i 750 euros per cada ascendent major de 65 anys, a més d'aplicar un coeficient d'1,5 quan siguin discapacitats–, habitatge –una reducció de fins a 1.000 euros en cas de tenir una hipoteca en l'habitatge habitual– i per plans de jubilació– una reducció de fins a 5.000 euros en funció de les quantitats aportades.

Un cop descomptades les reduccions, s'obtindrà la base de liquidació, on s'aplica el 10% d'IRPF per aconseguir la quota de tributació, i finalment s'apliquen les bonificacions i deduccions per arribar a la quota de liquidació.

Els fronterers i els temporers també estaran obligats a pagar l'IRPF (amb el mateix mínim exempt i bonificacions) però no es podran beneficiar de les reduccions, «ja que s'entén que les tenen en els seus països d'origen».

Pel que fa a les activitats econòmiques, tal com ja es preveia en l'IAE, es podran deduir 3.000 euros per cada nou lloc de treball i un 5% de les inversions fetes. Finalment, es podran deduir els imports de l'impost comunal de radicació.

LA DECLARACIÓ DE LA RENDA/ Les persones que només tinguin rendes del treball i rendes de l'estalvi de diners que es trobin en entitats bancàries andorranes no estaran obligats a fer la declaració de la renda, però ho podran fer si ha sofert algun canvi pel qual puguin beneficiar-se d'alguna reducció ( com per exemple si han tingut un fill o han demanat una hipoteca). Com ja va anunciar el cap de Govern al debat d'orientació, la retenció en el salari es farà a través de la CASS amb el mateix mecanisme de les cotitzacions, i la parapública traslladarà la recaptació al Govern, mentre que en el cas de les rendes del capital, seran les entitats bancàries les que facin la retenció, seguint el sistema utilitzat en el cas de les rendes de l'estalvi dels no residents.

En el cas de les rendes d'activitats econòmiques i les rendes del capital immoble es faran amb pagaments a compte al setembre i liquidacions al juny com fins ara, i per les rendes del capital a l'estranger o els guanys i pèrdues de capital, l'obligat haurà de fer autoliquidacions a final d'any. La llei també preveu devolucions d'ofici a final d'any quan l'obligat presenti la declaració.

Per a més informació consulti l'edició en paper.