La ministra d'Educació, Roser Suñé, al despatx de Sant Julià Foto: ÀLEX LARA

Ministra d'Educació

La ministra d'Educació, Roser Suñé valora el present i el futur de l'Escola Andorrana amb l'arribada del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea) a les aules, el proper curs escolar. El Pla s'aplicarà a primer de segona ensenyança i anirà progressant els propers anys, tant a segona com a primera ensenyança.

–¿Quins canvis aporta el Permsea?

–El Permsea és fruit d'un treball de reflexió que s'inicia al voltant del 2008 i el 2009 al Ministeri d'Educació seguint els corrents que es plantegen en el món occidental, sobre l'estructuració de programacions de treball per competències a les escoles. Això no vol dir que el què fèiem fins ara estava malament. Es tracta d'una proposta de millora de la qualitat pedagògica.

–¿En què consisteix la millora?

–L'aprenentatge de continguts segmentats que després no tenen alguna aplicació pràctica, fa que s'acumulin i que s'aprenguin però, després costa molt més actualitzar-los i aplicar-los a la vida, no només en l'àmbit dels estudis sinó també en altres àmbits. L'estructura dels programes per competències no és difícil, és analitzar què s'extreu de cada matèria i com s'ha de desenvolupar.

–¿Posar-ho en pràctica és fàcil?

–La part més complexa i la més interessant, és passar-ho a les aules en el dia a dia. I això es va començar a treballar a nivell tècnic en el curs 2009-2010. La decisió que es va prendre en aquell moment i a la que donem continuïtat és començar pel mig. És a dir, començar pel primer curs de segona ensenyança i l'últim curs de primera ensenyança, de manera que d'una banda anirem progressant fins a quart i de l'altra anirem baixant de sisè fins a primer.

–¿O sigui que hereta el Pla de la legislatura anterior?

–Sí i l'aprofito perquè em sembla bé. A més, comparteixo amb l'equip que m'acompanya en la gestió, que és en segona ensenyança on necessitem fer esforços de manera més ràpida per assentar aquestes millores qualitatives. És en aquesta etapa on pensem que els resultats seran més ràpids i més eficients amb l'alumnat que tenim.

–¿El procés d'implementació serà llarg, no?

–Abans d'implementar el Permsea a les aules, hem agafat totes les programacions, matèria per matèria, les hem avaluat i hem fet les modificacions pertinents allà on feia falta per posar-les en seqüències. Així hi ha una progressió al llarg del curs a través d'unes unitats temporals, que és on es creen una sèrie d'experiències pràctiques i una sèrie de situacions per resoldre que integren totes les matèries. Són unitats de programació que ara van centrades en una situació concreta en la qual cal integrar les àrees que es considera adient, segons el programa, per desenvolupar-la i arribar a un resultat final. Cosa que implica l'aplicació dels coneixements de matemàtiques, de llengua, de ciències socials, de ciències naturals, o el que toqui, per posar-los a la pràctica.

–Si l'Escola Andorrana ja era una escola activa que funcionava per unitats de programació, ¿què canvia?

–La gràcia està en que cada experiència, cada situació pràctica, estarà graduada perquè la següent augmenti en dificultat i el docent hi integri més coneixements. Un dels dubtes que es planteja més sovint és si tot allò que no s'aprèn a la pràctica es perd. Hi ha coneixements que formen part d'un bagatge que cal tenir i que s'aprendran i que no s'aplicaran d'aquesta manera. Ara bé, el mecanisme és deixar d'acumular coneixements. És veritat que l'Escola Andorrana ja impartia l'ensenyament amb línies molt dinàmiques de treball, però ara en fa un principi.

–¿La implementació del Permsea també implicarà una altra manera de treballar dels equips docents?

–Sí, perquè és una metodologia de treball que implica saber treballar en equip. En les situacions pràctiques els alumnes estaran en petit grup però, això vol dir que el creuament dels docents també hi ha de ser. Sempre he pensat que una escola no pot ser un armari on cada calaix s'obre i es tanca per separat i el contingut no es barreja amb el dels altres. Hi ha d'haver una harmonia entre els docents. Això és molt fàcil dir-ho i més difícil d'aconseguir. La gent que treballa o ha treballat en el món educatiu, sap que és molt fàcil arribar, fer classe als 20 o 25 alumnes de l'aula i anar-se'n. Sempre he pensat que l'escola és molt més. És una comunitat de coneixement i de convivència. L'escola forma ciutadans i està obligada a transmetre una sèrie de valors que formen part de la nostra vida, que són essencials i que hem de transmetre. Aquesta metodologia que implica tot un treball cooperatiu, també ajuda a desenvolupar aquests valors.

–¿Això d'arribar i moldre no s'havia instituït en els últims anys, quan la filosofia de l'Escola Andorra ja era la de treballar amb programacions i en equip, què va passar?

–Hem de ser conscients de la nostra situació. Hi van haver creixements del 10% i de l'11% cada any, que són molt forts per al sistema. Hi va haver anys en què es van fer moltes contractacions. Ara, el treball d'aquesta legislatura és l'aposta qualitativa. En una època en què es demana optimitzar els recursos, això no pot repercutir en la qualitat educativa. Per això continuem amb el Permsea, que no s'acaba aquí, sinó que comença perquè hem de traslladar-lo a la realitat. Ara comença una altra fase, la de posada en marxa que requereix continuar avaluant-lo i qüestionar moltes coses.

–¿Caldrà formar els equips?

Hi haurà una formació constant dels equips docents. Aquest projecte ha d'acompanyar tècnicament l'escola i ha de respondre a les necessitats que es generin a l'escola. Començarem amb primer de segona ensenyança, però després també tenim segon, tercer i quart i no els hem d'abandonar.

–Com a mínim el Govern no canvia la Llei, com passa en altres països.

–El marc legal és molt adequat al què tenim. Canviar la Llei només porta molta feina, moltes discussions i el que abandonis la realitat pràctica. Les modificacions de llei s'han de fer quan estàs molt segur. No faig cap valoració crítica del que fan els altres països, però a Andorra, una modificació de la Llei no és viable si no tenim molt clars els recursos humans, materials que voldríem associar al canvi o a la modificació de la filosofia. No estem modificant la filosofia de l'Escola Andorrana, que continua sent una escola pública, inclusiva i dinàmica.

–¿Amb la crisi, l'Escola Andorrana també ha perdut alumnat i docents?

–Tenim al voltant de 4.300 alumnes, perquè hi ha altes i baixes al llarg del curs, i tenim un equip de 600 docents als quals caldria sumar els equips de Formació Andorrana, Formació Professional i Formació d'Adults, i tot el què és Ensenyament Superior que funciona com un departament separat. El Ministeri d'Educació té uns 900 docents, entre funcionaris i eventuals. Els dos últims anys han estat d'estabilitat. El què passa és que a maternal el nombre d'alumnes no creix.

–¿I a les aules superiors?

Vam registrar un augment d'alumnes a segona ensenyança perquè arribaven promocions molt carregades. Actualment, tenim creixement a Batxillerat. Si es confirmen les dades de preinscripció, creixem en 70 alumnes, nombre que és important per a una escola. Però, no és que la població hagi augmentat, sinó que estem recollint la pujada de les promocions anteriors. Tot plegat vol dir que si la demografia es manté com fins ara, entrarem en una etapa de lleuger decreixement. El sistema francès està estable. Les congregacionals estan molt estabilitzades i el sistema espanyol ha fet aquesta anàlisi de replantejament de centres, que farà però, a poc a poc. Vull recalcar que aquest curs, les autoritats espanyoles han acceptat les preinscripcions a Sant Julià i a Encamp, cosa que els agraeixo. Era una petició que tots havíem fet, i al final, el ministre Wert va acceptar de mantenir les escoles aquest curs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.