• Pacients amb sensibilitzacions ambientals ho són sobretot al bedoll, i en conseqüència també a certs aliments

El bedoll, i a la galeria, una pacient se sotmet a unes proves per determinar si té algun tipus d'al·lergìa. Foto: ÀLEX LARA /UAB

S'han superat ja els tres anys des de l'acord entre l'hospital Nostra Senyora de Meritxell i Althaia, de la Xarxa Universitària i Hospitalària de Manresa. Temps suficient perquè els al·lergòlegs que setmanalment pugen al Principat hagin pogut determinar el perfil del pacient del país que pateix al·lèrgies. De fet, un estudi recent efectuat per aquests professionals manresans ha permès constatar que existeix «un tipus d'al·lèrgia característica d'Andorra», tal i com va afirmar Santiago Nevot, cap del servei. Es tracta d'una al·lèrgia ambiental al pol·len, concretament al bedoll, un arbre que abunda al Principat. Segons va exposar Nevot, poder determinar a què és concretament al·lèrgica la població del país en facilita el seu tractament, que en aquests casos s'està efectuant amb èxit.

Els professionals d'Althaia s'han trobat durant la seva tasca dels darrers tres anys aquest important nombre de pacients que a més de tenir al·lèrgia a les gramínies, és a dir, a la gespa –la típica de Catalunya–, també en tenen al bedoll. Un fet que els va portar a analitzar-ho, tenint en compte que aquesta tipologia d'al·lèrgia «no existeix a baix», en referència a Catalunya i Espanya. És una sensibilització que únicament es dóna als països escandinaus. Van incloure a l'estudi a 30 pacients, amb una edat mitja de 23 anys i mig i amb símptomes típics d'al·lèrgia al pol·len, com rinoconjuntivitis, picor d'ulls o de nas, i fins i tot asma. D'aquests, més del 90% presentava al·lèrgia al bedoll, concretament a la seva proteïna Bet v1. És una al·lèrgia que afecta sobretot durant la primavera, a la segona quinzena d'abril i la primera de maig.

ALERTA AMB LA LLET DE SOJA / Però l'estudi d'aquests casos ha anat més enllà. I és que s'ha constatat que en el 65%-70% dels pacients al·lèrgics a aquesta proteïna pateix problemes d'al·lèrgia alimentària, va explicar el metge Agustín Sansosti. Aliments com el tomàquet o el préssec, tot i que sobretot es donen reaccions a la poma, a la pera i als fruits secs. Són reaccions al·lèrgiques, les quals «no acostumen a ser greus, són més molestes que perilloses», va explicar Sansosti, amb símptomes com picor als llavis, a la llengua o inflamacions orals. Però hi ha una excepció: la llet de soja, que pot provocar símptomes que obliguin al pacient a acabar a urgències. Es tracta d'una problemàtica que s'ha de controlar ja que cada vegada existeix un segment de la població més important que opta per veure llet de soja.

Amb tot, les conclusions d'aquest estudi i la configuració d'un perfil d'andorrà al·lèrgic han permès donar resposta a aquests pacients. «Els passen coses i no saben el perquè», va plantejar Nevot, «quan els pica no ho relacionen amb l'al·lèrgia al pol·len».

A més, concretar més en la casuística andorrana també ha permès millorar els tractaments. Tal i com va informar Sansosti, un cop determinada aquesta al·lèrgia al bedoll i també a certs aliments, s'aplica la immunoteràpia. És a dir, administrar via vacuna petites dosis de la proteïna a la que el pacient és al·lèrgic, «progressivament i de manera continguda, per tal que el sistema immunològic ho vagi reconeixent i arribi a tolerar-ho», va explicar Nevot. Un procés que dura entre tres i cinc anys, i que en el cas andorrà comencen ara a sortir els primers resultats, tots positius.

El que primer s'aconsegueix controlar és la part alimentària. És a dir, es deixen de patir símptomes quan mengen les fruites o fruits secs als que el pacient era al·lèrgic. Posteriorment, es comença a notar millora en la vessant respiratòria.

Al cap de cinc anys de tractament, el pacient «ja és tolerant a la seva sensibilització, a la seva al·lèrgia», va explicar Nevot. És a dir, si se'ls fa proves sortiria que tenen sensibilització, però no presenten símptomes.

Tan Sansosti com Nevot van remarcar la importància de detectar aquestes al·lèrgies a temps, millor en edat infantil que adulta. Per una banda, perquè els tractaments són més eficients amb pacients joves, i per altra, perquè amb el pas dels anys, «l'al·lèrgic es va fent més al·lèrgic»: té més símptomes, té més problemàtiques diferents i en conseqüència, els efectes també poden ser més greus.

Per a més informació consulti l'edició en paper.