El ballador que mira a Casa Motxilla, dimecres, amb les pelleringues a l'aire. Foto: ÀLEX LARA

Un artista: Sergi Mas; dues escultures: el Mossèn Cinto del Parc de la Mola, i el Contrapàs de la placeta de Sant Esteve, a la capital; i dues maneres de fer: la del comú d'Escaldes, que escarmentat pel petard que l'incontinent de torn li posava cada nit de Sant Joan al barret de teula del Verdaguer escaldenc, va tirar aquest any pel dret i va protegir l'escultura amb una aparatosa però efectiva caputxa –de moment, s'han estalviat els 500 euros en feines de restauració que els costava cada any la broma–i la del d'Andorra la Vella, que no ha mogut un dit des que al gener passat denunciéssim des d'aquest mateix racó de diari l'obscè grafiti que il·lumina el monument de la placeta de Sant Esteve, de camí a la Casa de la Vall i del Consell General, i just al costat de la Biblioteca Nacional. Val que no es tracta d'un acte de vandalisme salvatge com ho era el petard anual de mossèn Cinto, però precisament per això, perquè una pintada és fàcilment reversible i només requereix d'un mínim de sensibilitat i de voluntat per part de les institucions, sorprèn que en cinc mesos llargs ningú –ni el Comú ni el departament de Patrimoni– no hagi reaccionat i el grafiti d'aquí al costat continuï humiliant el ballador del Contrapàs i la dignitat de l'autor. Està molt bé sembrar els carrers d'escultures –l'homenatge a l'emigrant, a la plaça del Poble; el bisbe Guitarta de la Rambla Molines– per fer-s'hi la fotografia de rigor, però encara ho estaria més mimar les que ja tenim. I mirar-se-les de tant en tant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.