Foto: EL PERIÒDIC

En un món cada vegada més ampli, on les fronteres empresarials es dilueixen, una societat tan petita com l'andorrana ha d'aprendre a trobar-hi l'encaix de la manera més eficient possible per aconseguir tenir grans oportunitats. I això només depèn dels andorrans. El que fa gran un país no és el nombre d'habitants ni el nombre de quilòmetres quadrats que tingui.

El que fa gran un país és la capacitat d'adaptar-se als canvis que es produeixen en el món; no la capacitat de resistència a aquests canvis. Per a això cal definir un model de societat: què volem ser? Com volem ser? Què estem fent per innovar-nos? Què estem disposats a canviar per aconseguir-ho? Quin és el marc d'oportunitats amb què professionals de tot arreu i empreses es poden trobar aquí? Què estem disposats a sacrificar en nom de la competitivitat? A les grans ciutats americanes i europees hi ha centres de negocis pensats per donar suport a tot tipus de start-ups (empreses de creació recent), que fomenten l'intercanvi d'idees provinents de qualsevol camp; hi ha alguns hubs (espai compartit per diversos emprenedors) on petites empreses i professionals independents treballen en un mateix local, compartint despeses i serveis, però també compartint coneixement, intercanviant idees i aportant-se valor els uns als altres.

Alguns són centres de coworking, que són punts de trobada i d'intercanvi d'idees i propostes, llocs on es potencia que el talent emergeixi, on es fomenta el networking entre empreses i projectes diferents, on emprenedors poden trobar tribunes per explicar els seus projectes per buscar patrocinadors, vinguin d'on vinguin i siguin d'on siguin. Avui les empreses busquen ampliar les fronteres del seu negoci, no fortificar-les.

El que les fa fortes és compartir i aprendre d'altres. La competència continua existint, però les capacitats, habilitats i actituds dels bons professionals han d'estar en continu aprenentatge sempre. I han de beure de tot tipus de fonts. Només estar atent al que passa al mercat global amb la millor preparació i els millors aliats poden donar l'avantatge competitiu.

En la diversitat hi ha el màxim potencial. Mantenir la parcel·la i defensar-la perquè ningú te la trepitgi és ja una mentalitat obsoleta. Flexibilitat i adaptabilitat en lloc de rigidesa. Fer les coses «com sempre les hem fet» ha deixat de tenir sentit en un món en canvi permanent. I mentre el món evoluciona cap a nous models empresarials emergents, sota una nova mentalitat i uns nous valors basats en l'eficiència, Andorra ha de començar a pensar, com a societat, fins a quin punt està generant facilitats perquè aquesta innovació creï valor al país.

No hi ha escola de negocis, no hi ha hubs, no hi ha centres de negocis per facilitar el camí a start ups pròpies o foranes, no hi ha activitats d'afterworking ni gaires oportunitats de networking. Des d'on es fomenta la innovació? Com es valoren projectes que venen de fora d'Andorra? Com a oportunitats o com a amenaces? Sovint no hi ha ni tan sols la possibilitat de contractar professionals qualificats de fora del país.

La voluntat del Govern de regular les quotes d'immigració per fomentar la recol·locació de les persones que estan a l'atur és molt lloable, però pot ser un fre a l'eficiència que tota societat desitja, sobretot quan es tracta de cobrir un lloc de treball clau: als aturats se'ls ha de donar una formació eficaç i planificada segons les seves capacitats i expectatives, valorades de manera realista. Pensar que un encofrador pot fer de comptable no ho és. Que una secretària de direcció faci de cuinera, tampoc. O que algú que porta 30 anys al país al marge del català l'aprendrà en un any.

Per tant, hi ha dos necessitats: una, recol·locar les persones aturades; dos, facilitar que les empreses puguin tenir els millors professionals. Per buscar la millor solució cal plantejar-se, al meu entendre, aquesta pregunta: què podem fer perquè les empreses d'Andorra siguin més competitives? Si no s'hi dóna la resposta adequada pot ser que s'adopti una solució no prou eficient. Cal repensar quines oportunitats pot oferir a aquest país la vinguda de professionals qualificats i d'empreses innovadores. I crear els espais d'intercanvi per a la creativitat, la innovació i la millora. Andorra té les seves fronteres definides des de fa segles. Però, les barreres les hem de pensar bé: a vegades protegeixen; a vegades aïllen. El que hem de tenir present és quins valors i interessos estem defensant quan les posem. O quan les traiem. I definir quins són els valors i interessos que necessitem per construir futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.