PUBLICITAT

El Moneyval insisteix en el control del trànsit de divises a la frontera

  • Els experts critiquen que la duana andorrana no pugui interceptar el transport físic de diners
  • Lamenten que l'UIF no tingui una estructura prou eficient per garantir-ne la independència
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El seminari dels experts del Moneyval al Centre de Congressos, en l'última avaluació que van fer a Andorra Foto: EL PERIÒDIC

El Comitè d'experts contra el blanqueig de diner i el finançament del terrorisme del Consell d'Europa, Moneyval, va fer públic ahir el seu informe anual exhortant els països europeus a incrementar la lluita contra aquestes activitats delictives en els àmbits jurídic, financer i repressiu. L'informe també recull els raports d'avaluació de diferents cicles i països, entre ells Andorra, que ja ha superat el quart. Els experts del Moneyval, tot i que es feliciten pels avenços d'Andorra en cooperació internacional, reiteren que «persisteixen llacunes» en la nova legislació i que «la posada en marxa d'aspectes lligats al control de l'aplicació efectiva del dispositiu de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme per les institucions financeres i les empreses no financeres, aixeca inquietuds». I és que de les nou recomanacions especials que van fer, Andorra només en té aprovades dues, que afecten la cooperació internacional i les transferències electròniques, i tot i així amb alguna llacuna menor. En canvi, suspèn en l'aplicació d'un sistema de control del transport físic de diners en efectiu a la frontera, tot i que en la tercera ronda d'avaluació, el Moneyval ja va recomanar a Andorra de posar-lo en pràctica.

Contraban de divises / El Moneyval torna a reiterar en l'informe anual, que «no està demostrat que els serveis de duana disposin d'independència i autonomia operativa suficient». I afegeix que «algunes qüestions queden en suspens com ara l'adequació dels recursos, sobretot si els serveis de duana apliquessin els criteris de la recomanació especial 9», o sigui el control de viatgers a l'entrada d'Andorra. A més, també insisteix en que «els mitjans de l'Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) per al control en quant a personal i formació, entre altres, són clarament insuficients». Tot plegat suscita interrogants pel que fa a la capacitat d'Andorra per detectar i impedir el transport físic transfronterer de diners i instruments al portador, així com el poder de cooperació a nivell internacional amb els homòlegs estrangers. Per això, els experts conclouen que la implicació de les autoritats duaneres en matèria de lluita contra el blanqueig segueix sent limitada. I de la mateixa manera, pel que fa a la tipificació del delicte de blanqueig també critiquen la limitació de les conductes punibles en no cobrir la dissimulació, la tinença o la utilització dels béns així com la impunitat de l'autoblanqueig.

Terrorisme / No obstant això, l'informe destaca el pla d'acció aprovat pel Govern el 2007 i les mesures adoptades a partir del 2008. I reconeix la millora del marc legislatiu inspirat en les directives de la Unió Europea, i el sistema preventiu, en el qual però, persisteixen els buits en el control de les institucions financeres i de les no financeres. El Moneyval també subratlla que encara no pot determinar si queden cobertes totes les situacions de temptatives d'operacions. I en termes d'eficàcia del sistema de declaració d'operacions sospitoses, les estadístiques rebudes revelen que hi ha hagut una tendència a la baixa en les comunicacions, els últims anys. Altre suspens per Andorra és que si el marc jurídic per a la congelació, l'embargament i la confiscació del producte d'activitats delictives està ben definit per llei, el Moneyval lamenta que el mateix no es pugui dir dels fons destinats al terrorisme ja que no s'ha instaurat el dispositiu jurídic complet en aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els experts també es qüestionen sobre el fet que malgrat el nombre creixent de confiscacions i l'augment del nombre de condemnes per blanqueig, «hi ha algun problema d'eficàcia per la manca de condemnes i sancions». De fet, només es van pronunciar 10 condemnes fermes de 79 processos iniciats entre el 2006 i el 2010. I tot i que admeten que «no hi ha hagut cap condemna per finançament de terrorisme», recomanen al Govern que faci una anàlisi global i aprofundida sobre els risc en matèria de blanqueig i finançament del terrorisme, per identificar les vulnerabilitats i els sectors amb més perill i prendre les mesures escaients.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT