• Considera que va estafar 6,6 milions fent operacions il·lícites, però l'acusat només en reconeix 5,5

Els passadissos de la Batllia Foto: TONY LARA

El Tribunal de Corts va declarar ahir vist per sentència el judici de l'empleat de banca acusat d'estafar fins a 6,6 milions d'euros. Dijous va ser el torn de les declaracions dels inculpats a la causa així com dels testimonis, i ahir al matí es va fer la lectura dels informes definitius de les parts. La primera va ser la del Ministeri Fiscal, que va demanar cinc anys de presó ferma i una multa d'un milió d'euros per a l'acusat principal, que treballa a una entitat bancària del país. L'inculpat va ser detingut a finals del 2011, i des de llavors es troba en situació de presó preventiva.

La fiscalia acusa l'home de tres delictes: estafa qualificada, creació i ús de document inautèntic i associació il·lícita. Tres delictes que l'haurien portat a estafar aquests 6,6 milions d'euros, dels quals els clients afectats només han recuperat un milió. Segons considera el Ministeri Fiscal, l'acusat va iniciar la seva actuació il·lícita al 2008, fent diverses operacions fraudulentes com reintegres sense comptar amb el beneplàcit dels clients afectats.

Els reintegres anaven a parar a diversos fons d'inversió i operacions immobiliàries. Tot i que a finals del 2010 la bola es va fer més gran, en el moment en què un client va oferir a l'inculpat la possibilitat d'invertir en un negoci de recerca d'or a Mali, amb una rendibilitat elevada. L'acusat –el qual reconeix tots els fets succeïts a partir d'aquest punt cronològic– va convèncer a un dels seus clients perquè invertís a aquest negoci. Li ho va proposar després que perdés molts diners amb una cartera. La proposició va anar bé i van guanyar diners, tant el client com el propi empleat de la banca.

Va ser llavors quan l'acusat va veure una opció de «guany personal», a paraules del seu lletrat, i va iniciar un procés il·lícit per tal d'aconseguir diners per invertir a Mali. Va falsejar firmes dels seus clients, va obrir comptes falsos i pòlisses de crèdit sense que aquests ho sabessin. Ho feia amb clients de fora del país que no controlaven diàriament els seus moviments bancaris. Bona part dels diners que sostreia eren retornats i fins i tot amb interessos. «Jo només buscava beneficis pels meus clients», va assegurar ahir l'acusat. Però també hi havia una lucració personal, tot i que en la seva declaració el processat va assegurar que ell no va quedar-se cap import, ja que els contractes i en conseqüència els interessos que els clients havien de percebre vencien el 2014. El percentatge de guany personal respecte el total era del 5%.

Amb tot, els moviments econòmics sumen 5,5 milions d'euros, i 6,6 milions segons el Ministeri Fiscal. La diferència recau en el fet que la fiscalia considera que les operacions fraudulentes comencen al 2008, mentre que l'empleat de banca assegura que tot va començar a final del 2010 amb el negoci de l'or a Mali.

EL BANC NOMÉS HA COBRAT UNA PART / En la lectura del seu informe, la defensa de l'acusat va exposar que no hi ha proves suficients que demostrin que el banquer fes reintegres sense el consentiment dels clients entre el 2008 i el 2010. «El meu client no vol assumir responsabilitats que no li pertoquen», va manifestar. Per tant, va assegurar que la quantitat estafada és de 5,5 milions, i no de 6,6 com assegura la fiscalia. El lletrat va recordar que l'asseguradora ha retornat a l'entitat bancària 800.000 menys de la totalitat que reclama el banc, fet que demostraria que hi ha una part «que l'asseguradora no veu clara», a paraules de l'advocat defensor.

L'altre punt discordant respecte a la postura de la fiscalia és l'acusació per un delicte d'associació il·lícita. L'acusat accepta els càrrecs d'estafa, així com el de creació i ús de document inautèntic, però no el d'associació il·lícita, ja que en cap cas ha quedat palès que el negoci de la mina d'or fos il·legal i per tant «no s'ha demostrat que els diners anessin a parar a un lloc il·lícit». Paral·lelament, tampoc ha quedat demostrat que la persona que li va proposar el negoci –en parador desconegut i que no s'ha personificat a la causa– sabés que els diners que li anava enviant l'empleat de banca provinguessin d'operacions irregulars.

Per tot, la defensa va demanar una rebaixa de la pena: tres anys de presó, part condicional.

Dos acusats més / A la causa hi ha dues persones més inculpades. Tots dos estan acusats de fer de correu, és a dir, de fer arribar els diners que l'empleat de la banca facilitava a la persona en parador desconegut i instigador de tot l'entramat. Un d'ells seia ahir al banc dels acusats, l'altra no va comparèixer. Pels dos el Ministeri Fiscal va demanar ahir una pena de 3 anys de presó i una multa de 250.000 euros. Els seus defensats al·leguen que ells desconeixien que el que transportaven fossin diners. Per tot, van demanar l'absolució.

Per a més informació consulti l'edició en paper.