• Julio Sorigué veu possible que l'artista manxec inauguri l'exposició prevista a la sala de Govern

Una padrina escaldenca comprova la consistència de Carmen dormida, el bronze d'Antonio López que vigila el passeig d'Arnaldeta Foto: tony lara

Tothom que passa, s'hi para. I molts s'hi fan la foto reglamentària. ¿Si serà un ganxo per als turistes? Ho veurem a finals d'estiu. De moment, hi veig sobetot gent del país, perquè de turistes, desgraciadament ben pocs. Però funciona, i tot el que sigui animar la part alta d'Escaldes, benvingut». Qui s'expressa amb aquest entusiasme és Albert Pérez, el propietari de La Casa del Habano, amb vistes privilegiades a la Carmen despierta que des de dimecres senyoreja la plaça Coprínceps. Una peça que –junt amb la seva germana, la Carmen dormida, al paseeig d'Arnaldeta– reprèn el fil de les exposicions d'escultura a la via pública que la parròquia ha convertit en un dels segells d'identitat, i que amenaça de fer-li la competència al rellotge tou de Dalí a la Rotonda. I molt més que es podria fer: ¿s'imaginen un circuit senyalitzat com déu mana que inclogués els caps de Carmencita, el Plensa que il·lustra la seu de BPA, el Brossa de l'STA, Noblesse du temps i el Barceló de la placeta de l'edifici Cierco de Prat de la Creu? Perdonarà el lector, però somiava en lletra alta.

El cas és que els dos caps monumentals de bronze cedits per la Fundació Sorigué són només l'aperitiu de l'Operació López: el mateix Julio Sorigué va confirmar ahir que veu «molt possible» que l'artista manxec assisteixi al setembre a la inauguració de l'exposició que li consagrarà la sala de Govern, «si la salut de la seva esposa ho permet». Si hi afegim que la filla de l'escultor –María, que ha acompanyat les dues peces en el seu periple andorrà i la mare de Carmen, per cert– també ho va considerar factible, no és descabellat augurar que obrirem la temporada amb la presència d'una de les patums de l'art contemporani. Una cosa mai abans vista. I atenció, perquè no s'acaben aquí les bones notícies: el Govern no descarta que els dos caps allarguin l'estiueig i es quedin a Escaldes més enllà del setembre, com estava previst. Tot depèn de si finalment viatgen o no a Pequín, que és la seva pròxima parada. Així que caldrà creuar els dits a veure si tenim sort i els fem per una vegada la guitza als xinesos. Si és així, tindrem les dues Carmencitas a Escaldes, i una vintena de peces preparatòries, entre bustos en petit format i esbossos, a la sala de Govern. Com per perdre-s'ho.

Peces que enganxen

El día i La noche, que és com també es coneixen els dos bronzes de'Antonio López, formen com és sabut part d'una sèrie de tres jocs –un és propietat del Museu de Belles Arts de Boston; l'altre, de la galeria Marlborough, i el tercer és el lleidatà– i constitueixen, segons María, peces per les quals Antonio López sent especial devoció: no nomes per motius sentimentals –Carmen és al cap i a la fi la seva segona néta: avui té 14 anys, però la va retratar quan tenia vuit mesos– sinó també perquè van suposar el seu debut en l'escultura monumental: «Té un especial interès en la dimensió social i pública de la seva obra, i s'hi va estrenar amb aquesta sèrie arran de l'encàrrec del ministeri de Foment espanyol per a l'estació d'Atocha de Madrid».

Aquí és on jeuen les dues Carmencitas primigènies, d'unes proporcions sensiblement majors que les nostres. Després van venir altres escultures encara més grans –com ara La dona de Coslada, que frega els sis metres d'altura– «però els caps van ser els primers». I que som uns privilegiats –com insistia ahir amb tota la raó el cap de Govern en la inauguració dels caps– ho prova el fet que fins ara només s'havien exposat a Boston, Bilbao, Pamplona, Madrid i Lleida. Està clar que n corre pressa, perquè Carmencita ha vingut per quedar-se una llarga temporada, però sisplau no s'ho perdin, perquè això no té res a veure ni amb els porquets de Lalín ni amb els caps delirants de Ripo, ni molt menys amb els ossets de dEmo: el rar magnetisme, el misteri i la profunditat psicològica de Carmen que desprenen els caps gegants enganxen. I hi tornaran. Estan avisats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.