• La seu de la vall obrirà al setembre a Prat de la Creu, i el web, abans de final d'any

El Madriu va prenent forma. A poc a poc, però en va prenent. La presentació ahir en públic de la imatge gràfica i corporativa de la vall –una forma orgànica que combina el blau de l'aigua, el blanc de la neu, el verd dels prats i l'ocre de les muntanyes, obra de l'estudi Pixel Concept Gràfic– és el primer d'una sèrie de fets fefaents que s'han de succeir aquest 2013 i que permetran visualitzar que s'ha acabat el temps de la retòrica i de les bones intencions: d'entrada, l'oficina de direcció de la vall del Madriu-Perafita-Claror es traslladarà a la tardor a la seu definitiva, un local cedit per la capital i que s'ubicarà a les noves dependències del comú a Prat de la Creu, sota la plaça Lídia Armengol.

En aquest mateix espai –però això, ai, ja entra dintre dels bons propòsits– s'hi habilitarà en un futur encara per concretar el centre d'interpretació del Madriu, que es completarà molt probablement amb una extensió al CIAM –¿i per què no al revés? Per acabar, la directora del pla de gestió, Susanna Simon, va anunciar per abans de fi d'any l'obertura del nou web de la vall, una eina de difusió i promoció imprescindible per a la qual era un requisit disposar d'una imatge corporativa com la que es ve presentar ahir.

Quedaran pendents els grans serrells. I la mateixa Simon els va detallar ahir: l'aforament màxim que es podrà permetre la vall per no posar en perill la preservació del Madriu, els usos que hi estaran permesos, i el que aixecarà sens dubte més polseguera perquè rarament es resoldrà a gust de tothom: l'accessibilitat. Així que una delegació del Madriu –amb la cònsol de la capital i president de torn de la comsisió de gestió, Rosa Ferer, i la mateixa Simon– va viatjar dimarts a la Vall de Boí per prendre nota de com s'ho fan els nostres veïns per gestionar el seu romànic –declarat també patrimoni de la humanitat– i sobretot, sobretot, el parc d'Aigüestortes, que no disposa de l'aval de la Unesco però que en canvi manté moltes similituds amb el Madriu.

Al costat dels errors constatats a Boí i que es volen evitar aquí –i no és un dels menors la retolació exclusivament en català de la cartelleria dels temples romànics–, Ferrer, Simo i comapnyia es van interessar especialment pel sistema d'accés habilitat a Aigüestortes. Un model que no es copiarà al peu de la lletra, però que pot servir com a punt de partida. I resulta que el trànsit rodat hi és absolutament prohibit al públic en general; només poden circular per les vies existents una flota de taxis-jeep gestionada autoritzada i per empreses locals, així com els vehicles dels guardes forestals, els propietaris i de turistes amb discapacitats.

La resta de visitants –fins a 150.000 l'any, atenció– hi han d'accedir forçosament a peu. A més, s'hi ha habilitat una doble xarxa de camins: una, per als vehicles de motor –i bicicletes, que sí que hi tenen l'entrada permesa; l'altra, per als excursionistes. Un sistema estricte però que es va adoptar, diu Simon, per evitar precisament el perill de massificació. Més idees: des de la Vall Fosca, una de les portes d'entrada a Aigüestortes, s'hi pot accedir a l'estiu en telefèric. Tenint en compte que e stracta de dues valls ben diferents, una cosa els va quedar clara, als delegats del Madriu: que cal una regulació, però que regular –ho va dir Trini Marín, que també va visitar Boí– «no equival a prohibir, sinó a conscienciar»: per exemple, que cadascú és responsable de la brossa que genera. Només li faltava a Simon haver de d'impartir classes de civisme...

Per a més informació consulti l'edició en paper.