El Secretari d'Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé. Foto: ÀLEX LARA

SECRETARI D'ESTAT DE DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA.

El 20 de març passat el cap de Govern va anunciar la creació de la secretària d'Estat per a la Diversificació Econòmica, que va assumir el fins llavors cap de Projectes Estratègics, Josep Maria Missé, amb l'objectiu de reforçar i accelerar el procés d'obertura econòmica i l'atracció d'inversió estrangera.

– Dimecres passat es va celebrar la primera reunió anual dels tres clústers de la Iniciativa Actua. Es va parlar de la col·laboració de 70 empreses. ¿Empreses andorranes o estrangeres?

–Es tracta d'un 53% d'empreses andorranes i 47% espanyoles. Un dels punts que vam acordar en la reunió, i que ha de ser un dels reptes de l'any que ve, és el de potenciar la captació d'empreses i inversors francesos.

–Quan parlem d'empreses espanyoles que inverteixen, ¿de quines estem parlant?

–Estem trobant un impacte alt en el sector de tecnologia, sobretot en el boom que hi ha en el desenvolupament d'aplicacions mòbils, en empreses pioneres en aquest àmbit com és el cas d'Idea, i també estem trobant empreses de tecnologia que fan productes aplicats a la medicina, com per exemple, empreses que fan productes perquè els metges puguin compartir entre ells informació de manera molt més senzilla, en aquest sentit han aparegut moltes empreses que aporten solucions. I després pròpiament en empreses de salut i benestar, com són les clíniques d'estètica, Teknon i centres mèdics. En tema de salut, n'hi ha dos o tres que estan a punt de tancar el tracte.

– S'havia parlat també d'Indra...

–Indra va parlar de dues coses. Primer d'obrir una oficina aquí, un aspecte que estan treballant, que tenen al seu full de ruta i que ens consta que està en els plans d'empresa. I després Indra, dins del projecte Smart Country, va parlar d'aportar aquelles tecnologies que considerin oportunes per tastejar-les.

–Vostè va dir que Actua tancaria el primer any amb dues o tres empreses del nivell de la Teknon. ¿Quines són?

–En el projecte Smart Country s'hi han vinculat empreses de primer nivell: hi ha Cisco, hi ha Indra i hi ha Alcatel. Van més enrere, és veritat, els clústers de salut i d'educació. En el d'educació no hem trobat cap empresa palanca que ens ajudi d'alguna manera a fer aquest sal. El que estàvem intentant plantejar, amb universitats i escoles de negoci, era el fet de combinar una escola de cert prestigi amb professionals que vinguin aquí a fer una formació específica en algun tema. Per exemple, un empresari espanyol que ve amb la família i aprofita per fer un curs intensiu en finances. Puc avançar que un aspecte que estem treballant és fer alguna espècie de curs que ensenyi a les empreses a com fer negocis al món des d'Andorra. Entenem que Andorra té les particularitats d'una economia que s'està obrint al món i volem ajudar als empresaris a formar-se en això, amb un curs de 3 o 4 setmanes.

– Sembla que Actua recull tots els inversors i iniciatives, que en un primer moment es va dir que gestionaria l'ADI. ¿Quin paper té ara aquesta entitat?

–L'ADI és una entitat jurídica i Actua és una marca transversal que hem decidit crear per liderar tot el projecte de l'Obertura Econòmica. A nivell de estructures, hi ha ministeris, ministres, tot l'ADI i gent del privat. Abans teníem una agència de promoció que és l'ADI i que ara queda totalment integrada dins d'Actua, per a la qual treballa exclusivament. Nosaltres no parlem mai d'ADI, parlem d'Actua.

– Així doncs, ¿l'ADI desapareix?

–Amb el temps ha d'anar desapareixent el nom de l'ADI i la gent ens ha d'anar coneixent més per Actua.

– Desembre vam saber que Deloitte havia comprat Monitor Group, una empresa a la qual el Govern va pagar 1'2 milions d'euros fixes i havia de pagar 300.000 euros variables per tres objectius que s'assolien amb la implantació d'empreses al país. ¿S'han pagat aquests variables?

–S'ha pagat l'1'2 que era fix independentment del resultats que hi hagués i dels variables s'han pagat 200.000 euros. Fa dos anys enrere, quan es va fer tracte la data límit era l'1 de gener del 2013. Quan vam analitzar com estaven els tres sectors en aquella data ens vam trobar amb un molt avançat, el de salut i benestar també avançat però sense generar tanta dinàmica i amb el d'educació clarament dos passos enrere, però amb iniciatives en curs. Nosaltres vam convenir que el d'Educació no havia cristal·litzat i no el vam pagar. Va ser una discussió tranquil·la i no hi va haver cap problema.

– Al final doncs s'han pagat 1'4 milions d'euros. ¿Creu que ha valgut la pena? ¿Monitor en quins projectes de captació directa ha participat a banda de Teknon?

–No jo sinó tot el Govern n'estem plenament convençuts. Primer perquè ens ha donat eines per estructurar tot un projecte al voltant d'un missatge i perquè en el treball de diversificació hem involucrat més 200 persones. Són els propis empresaris qui inverteixen temps seu, això em fa pensar que va valer molt la pena. Monitor ens ha obert moltes portes que a nosaltres ens hagués costat molt d'obrir. L'acord de dimarts passat amb Google no hauria estat possible sense els primers contactes de Monitor.

– Una de les barreres detectades en els clústers ha estat el fet d'aconseguir mà d'obra qualificada i el problema amb les quotes de treball. ¿Com preveieu solucionar-ho?

–Potser aquí tenim menys marge de maniobra, no podem importar gent de forma massiva, hem de ser molt selectius. No m'imagino un servei que no funcioni per quotes, però sí que hem de ser molt sensibles a les necessitats del sector empresarial i importar aquells perfils que demanen.

– Es relaciona el procés d'obertura amb el de generar llocs de treball i solucionar el problema d'atur, però, la gent desocupada d'aquí Andorra, la majoria no està qualificada...

–És gent que és difícilment recol·locable i hem d'intentar crear llocs de treball per a ells, que és el que estem fent. Hem de ser capaços de generar projectes d'interès estratègic pel país que a la vegada els hi donin feina. Tenim clar que hi ha necessitats a curt termini i que hi ha gent que està patint dificultats. La solució passa per generar ocupació. Per exemple la Teknon generarà llocs de treball, molts qualificats, però estem d'acord que requerirà de l'adequació o la construcció d'un edifici. Això genera llocs de treball en la construcció, economia en lloguers (de terreny o edifici) o serveis laterals, com la neteja. Al Servei d'Ocupació potser no hi haurà ofertes directes, però amb aquests projectes aconseguirem generar una activitat.

–– El PS ha fet varies vegades referència a les paraules del ministre Saboya sobre que els resultats de l'obertura no es veuran fins d'aquí cinc anys.

–Les paraules de Saboya estan tretes de context. Ell va dir que trigarem cinc anys a que tingui impacte en el teixit productiu andorrà. Jo les subratllo i subscric. Tardarem cinc anys en veure l'impacte de la innovació, això no vol dir que triguem cinc anys en veure empreses obertes. Vol dir que trigarem cinc anys en veure quin impacte té sobre el PIB. A data d'avui 60% depèn d'activitats com el turisme o relacionades amb el turisme. ¿Tu creus que d'aquí un any tindrem un 20% que depengui de la innovació? Tan de bo, però no ens hem d'enganyar.

– ¿Quines barreres més hi ha a la llista de prioritats a banda de la llei de marques i patents?

–El finançament. Hi ha molts projectes interessants a Andorra mancats de finançament. Estem veient el interès d'inversors per projectes però és un tema que a Andorra costa, encara no tenim la cultura d'invertir en projectes, tenim la cultura de l'endeutament. Hem de trobar inversors privats que es creguin el projecte i el banc pot cobrir determinada part. Des d'Actua per una banda tenim els projectes i per l'altra els inversors, un dels reptes per aquest any és crear un espai on és puguin trobar i caçar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.