• Cau 10 punts el percentatge dels que creuen que s'anirà a pitjor, i puja el nombre d'optimistes
• Un de cada 10 infants no es pot permetre comprar roba nova ni fer celebracions especials

Infogràfia: Josep Capell

La situació econòmica en general, i especialment la manca de feina, segueix sent el que més preocupa a la ciutadania. L'Observatori que cada semestre realitza el Centre de Recerca Sociològica (CRES), col·loca clarament de nou a la primera posició del rànquing de principals preocupacions la problemàtica laboral. Gairebé el 40% de la població diu que aquest és el principal problema d'Andorra, seguit de l'àrea que engloba l'economia, el comerç i el turisme –el 28%– i la relacionada amb polítiques socials, pensions i sanitat –28,4%–. Tal i com va explicar el director del CRES, Joan Micó, els percentatges i posicions pràcticament no varien respecte la darrera onada d'enquestes, realitzada l'últim semestre del 2012. Amb tot, sembla que la ciutadania comença a pensar que ja s'ha tocat fons. O almenys que ja no es pot anar a pitjor. Tal i com mostra l'enquesta, ha caigut 10 punts el nombre de persones que asseguren que d'aquí a un any Andorra estarà pitjor –passant del 37 al 2012 al 27% actual–, i en canvi, creix el nombre dels que diuen que s'anirà a millor –del 15,5 al 21,5%. Fa només quatre anys gairebé el 60% de la població considerava que el pitjor de la crisi estava per arribar, és a dir, més de la meitat dels que ho afirmen en l'actualitat.

Tal i com va definir Micó, dins el context pessimista en el que ens trobem, sembla que la ciutadania «comença a ser una mica més optimista». Això sí, el ciutadà confia més en la recuperació d'Andorra que en la seva pròpia. Quan se'ls fa la pregunta en clau personal el 48% defineix la seva situació com regular i el 19,3 com a dolenta o molt dolenta. Tot i que de nou, com passa en el cas de l'anàlisi nacional, hi ha més persones que asseguren tenir una situació bona o molt bona que no pas fa un any –s'ha passat del 30,4 al 32,7%– i en canvi, menys que defineixen la seva situació com dolenta. Aquest 32% de persones que defineixen la seva situació com molt bona o bona és el més elevat des del 2008, any d'inici de la crisi.

Un motiu per explicar aquest fet és perquè els que tenien una situació econòmica complicada «han marxat del país», va exposar el director del CRES. Pel que fa al perfil, els que tenen una situació pitjor són persones sense estudis i pertanyents a un «segment laboral secundari».

En qualsevol cas, la gran preocupació social està relacionada sempre amb l'economia. Ho demostra el fet que els tres principals problemes, segons el ciutadà, la tenen com a rerefons: manca de feina, polítiques socials i turisme. El problema del turisme no ha deixat de créixer des del 2010, demostrant que cada cop es té més consciència que la recuperació del país passa per portar visitants.

En quart lloc s'hi troba la política –el 13% dels enquestats creuen que és el problema principal–, que en certa manera també estaria relacionat amb l'economia. És una preocupació que també creix des del 2011, tot i que va ser al 2010 quan la societat la valorava més negativament –pel 16% era el problema principal.

PROBLEMES PER COMPRAR ROBA / Dins l'Observatori el CRES ha dedicat un apartat a avaluar la situació de privació de béns dels infants del país, per tal de poder comparar-lo amb les dades de la Unió Europea dins un estudi d'Unicef. Són dades preocupants i que deixen clar que a Andorra també hi ha pobresa, va exposar Micó. Per exemple, el 10% dels menors no es poden permetre comprar roba nova, i gairebé el 5% no poden tenir dos parells de sabates. També hi ha casos elevats de privacitat de béns en temes d'oci i educació. Gairebé l'11% dels menors no poden celebrar ocasions especials, una xifra similar dels que no poden participar en esdeveniments escolars, mentre que el 10% no té internet «perquè no s'ho pot permetre».

La problemàtica s'agreuja si es compara amb la situació europea, tot i que aquí Micó va voler puntualitzar que l'enquesta al vell continent es va fer al 2009, i que si es fes en l'actualitat probablement les xifres serien més negatives. Per tant, Andorra no ocuparia una posició tan propera a la de països de l'est o països intervinguts. I és que el nombre de menors que no es poden permetre almenys dos béns és del 15% a Andorra, una situació que estaria a prop de països com Grècia (el 17,2%), Eslovàquia (el 19,2%) o Lituània (19,8%) i molt lluny d'Islàndia (0,9%). La mitjana europea és del 13,3%.

Per a més informació consulti l'edició en paper.