• L'avantprojecte té un caràcter més restrictiu i s'assimila més al model que funciona a França
• S'anteposa el control sobre l'afany recaptador per potenciar les polítiques preventives

Qui pensava que la llei del joc transformarà Andorra en una mena de Mònaco i que com a Espanya, el joc estarà tant a prop que s'hi podrà jugar fent una copa quedarà defraudat. El ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, va presentar ahir l'avantprojecte de la llei del joc, que regularà el futur casino, el joc del bingo, els jocs on-line, les loteries i apostes, i d'altres modalitats. El casino, que no representa cap novetat ja que forma part del programa electoral de DA, serà el centre neuràlgic del joc. Les famoses escurabutxaques continuaran prohibides fora del recinte del casino –a diferència d'Espanya, on suposa un complement més en la recaptació dels bars– i els establiments de restauració queden limitats a acollir les màquines expenedores, aquelles que, en paraules de Riberaygua, «et donen un article en funció del valor de la moneda que s'ha fet servir», o bé les esportives i de videojocs.

Grups de risc / Es descarta, doncs, que les màquines estiguin disseminades, el que proporcionaria una major recaptació a l'Executiu, perquè la recepta és prioritzar les persones i tenir un major control per afavorir les polítiques preventives per sobre de les pal·liatives. En aquest punt, el ministre va recordar que el joc comporta dos aspectes importants, un de social i l'altre d'ordre públic. Les experiències en altres països són clares pel que fa a l'existència de grups de risc, de persones que cauen en l'addicció al joc. Per això hi ha un grup de persones a qui se'ls vetarà el joc, com lògicament els menors, ludòpates o les beneficiàries d'ajudes de caràcter socioeconòmic.

El ministre i els seus assessors han treballat sobre els dos models més propers, l'espanyol i el francès, i després de les explicacions que van donar ahir queda clar que els ha captivat més el sistema gal, mol més restrictiu que el que apliquen les comunitats autònomes espanyoles, que són les que tenen les competències en matèria de joc. La motivació és clara, ja que no es parteix d'una idea expansiva i liberalitzadora, sinó que es vol protegir a les persones, l'ordre públic i la legalitat, i com a França, s'estipula la prohibició de qualsevol mena de joc que no estigui contemplat en la llei o el reglament. El ministre va ser molt gràfic: «Hem de ser atractius, però escapant del model americà, dissenyat perquè el client sigui captiu del casino i no es mogui d'allà». El gran repte, si s'aconsegueix, és que el client no sigui captiu del joc, «sinó del país, perquè tota l'oferta existent es pugui nodrir d'això».

Per a més informació consulti l'edició en paper.