• El CIAM exposa mig centenar d'ampolles d'aigua procedents de tot el món i cedides pel Museu de l'Aigua de Lleida

Aigua d'Andorra exposada al CIAM; En tenena casa; és de l'aixeta Foto: TONY LARA

I també de l'aixeta: andorrana, per cert, embotellada per a l'ocasió i en edició especial en la recent campanya institucional per la recucció de residus. És una més del mig centenar d'ampolles d'aigua procedents de mig món i reunides els últims anys pel Museu de l'Aigua de Lleida que fins al 29 de setembre s'exposen al CIAM escaldenc. Val, potser no és aparentment el pla més apassionant per passar una tarda de dissabte en bona companyia. Però no es deixin enganyar per les apariències, aquestes mentiders compulsives. Si s'ho miren de la vora, la cosa canvia. Perquè el món és molt gran, immens, i la gent que hi ha per allà fora té ocurrències que valen l'exursió a la part alta d'Escaldes, ara que ens l'han deixada tan neta i polida. ¿Algun lector s'havia imaginat mai que existís aigua de núvol? ¿I embotellada? Doncs existeix. Es diu Cloud Juice, és australiana i a cada ampolla hi ha exactament 9.750 gotes d'aigua, que ja és una forma ben estranya d'omplir ampolles, podent-ho fer a cullerades o, millor encara, a raig. Semblava difícil sueprar-ho, però els japonesos ho han aconseguit: la seva Finé és un aigua sagrada. O si més no, això és el que diuen. Tampoc no estan gens malament la canadenca Berg, la més pura de totes les aigües que es fan i es desfan i que brolla directament d'un iceberg –no s'hi van escarrassar, a l'hora de buscar-li nom– ni la islandesa Icelandic, que no brolla sinó que es recull d'un glaciar –la deuen fabricar a cops de martell–ni la danesa Islike, que brolla –aquetsa sí– a 70º, uns quants més que la Font del Metge. És clar que per noms, l'Antipodes, novazelandesa, és clar, i la noruega Voss, amb ampolla de disseny gestada i parida per un creatiu de Calvin Klein; el resultat és que, mes que una ampolla d'aigua, la pobra Voss sembla uns calçotets. Més disseny: la Saint Georges francesa, que firma el gran Phillipe Starck –i l'Evian, la primera ampolla d'autor –Paul Smith, el dissenyador de Gaultier. Pel que fa al material al costat del vidre i el plàstic canònics, n'hi ha també de llauna –Evian, una altra vegada– i també en tetra-brik –la britànica Aqua Pax. ¿La més alta? l'argentina Eco de los Andes, que brolla a 5.000 metres. ¿La més salvatge? La Rain Forest, directament de la selva de Costa Rica. ¿La més zen? La Lotte Blue Marine coreana. ¿I la més enyorada? La d'Arinsal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.