• La candidatura pirinenca arrenca amb una cinquantena de localitats d'Andorra, França i Espanya

L'Associació de Fallaires va fer ahir una demostració de com es construeix i es fa volar una falla tradicional, amb escorça de beç; avui són de paper reciclat Foto: TONY LARA

Ni en el millor dels somnis ho hauríem dit fa tan sols dos mesos, quan el Govern encara no s'havia ni adherit el conveni per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de la Unesco, el requisit indispensable per presentar a tràmit la candidatura de les falles del Pirineu a patrimoni de la humanitat. Doncs ens equivocàvem: l'executiu es va posar les piles amb sorprenent celeritat, va firmar la carta –que serà ratificada, per cert, de forma imminent– i va deixar així expedit el camí perquè el foc de Sant Joan s'afegeixi a la Vall del Madriu al selecte club del patrimoni de la humanitat.

Tan expedit, que ahir mateix es van reunir a la capital representants del mig centenar de localitats d'Andorra, els dos Pallars, la Ribagorça –tant la catalana com l'aragonesa– i la Garona francesa on ha sobreviscut –o revifat– la festa del foc, en una primera presa de contacte que va servir no només per fer turisme sinó també i sobretot per posar fil a l'agulla i marcar-se un calendari de treball: l'objectiu és presentar el dossier a la Unesco el 31 de març del 2014. Si la candidatura supera l'examen, les falles del Pirineu ingressaran al novembre del 2015 al patrimoni cultural immaterial de la humanitat, on ja l'esperen –per exemple– els castells, el flamenc, el misteri d'Elx, la Patum de Berga i el Silbo Gomero. Per una vegada, els terminis són raonablement curts i no ens sortirà barba esperant el desenllaç de l'aventura.

Per passar de les paraules als fets, la candidatura s'ha dotat d'un coordinador, Joan Reguant –president d'Icomos Andorra i que va es va encarregar del patracol de la Vall del Madriu– es posava ahir la bena abans de la ferida en advertir que aquestes dues dates –el 2013 per presentar formalment la candidatura, i el 2014 per al reconeixement oficial– dependran en última instància que els tres estats implicats facin els deures respectius. Perquè es tracta, al final, d'una candidatura multinacional, impulsada des de la base –les trobades de fallaires d'Isil, que van arrencar el 2009 i que han actuat com a nucli vertebrador de les festes del foc pirinenques– i que com totes les candidatures a patrimoni de la humanitat necessiten l'aval estatal. De moment, l'únic que l'ha donat és precisament Andorra, i correspon als municipis espanyols i francesos enrolats al projecte estimular les respetives administracions estatals. Reguant es mostrava ahir optimista perquè, així com els estats per separat només poden presentar una sola candidatura anual, els projectes multinacionals no estan sotmesos a aquesta limitació i per tant no es corre el peril d'interferir en altres candidatures.

El cas és que se'ls ha girat feina, als visionaris que ha cregut en les virtuts patrimonials del foc de Sant Joan. El dossier de la candidatura consta –segons explicava ahir Reguant– de cinc criteris que s'han de complir inexcusablement: que el bé que es pretén inscriure respongui a la definició de patrimoni cultural immaterial; que es demostri que aquest bé pot contribuir a donar la visibilitat local, nacional i internacional al patrimoni cultural immaterial; que es reguli una bateria de mesures destinades a salvaguardar aquest patrimoni; que es demostri que totes les comunitats i associacons implicades han participat en totes les fases de gestació de la candidatura, i que el bé en qüestió –les falles, en el nostre cas– forma part d'un inventari, catàleg, registre o qualsevol altre instument de protecció similar.

els punts febeles / Un requisit, aquest últim, que es pot convertir en la pedra a la sabata de tota la cadidatura: el Govern va incloure el 2010 les falles al catàleg de festes d'interès cultural. Però els companys de viatge espanyols i francesos s'hauran de barallar amb les respectives administracions estatals. I atenció, perquè «s'han de complir tots cinc requisits; només que ens en falli un ens tombaran la candidatura», adverteix Reguant. L'altre punt (relativament) feble de l'operació serà, diu el coordinador, «elaborar una síntesi coherent que reflecteixi la diversitat de manifestacions que s'agrupen sota la denominació de falles o focs de Sant Joan». L'historiador Albert Villaró, director de Recerca del comú de la capital i que forma part del think tank de la candidatura, recordava ahir que és precisament aquesta diversitat –cada localitat fa rodar una falla construïda d'una forma particular, i generalment amb una tècnica i uns moviments singulars– la que constitueix un dels aspectes més especials de la festa del foc, que té un substrat pagà i per tant precristià, i que té com a nexe comú que se celebra al Pirineu i coincidint amb el solstici d'estiu.

Perquè ens en fem una idea: la típica falla andorrana s'elaborava tradicionalment amb escorça de beç –avui, amb setze fulls de paper reciclat de consistència similar al cartró, que es lliguen amb una xarxa metàl·lica i se sostenen amb una cadena– i és l'única –juntament amb la de Les i Sahún– que es fa rodar sobre el cap. A l'Aran es crema també l'haro, que espera tot l'any i pacientment torn plantat a la plaça, i a Luchon es cremen falles (i haro, que aquí es diu brandon) també per Sant Pere. Un univers que molts hem començat a descobrir per culpa de la Unesco. Només per això, tot plegat ja hauria valgut probablement la pena. Imagini el lector si, a sobre, guanyem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.