• Succeeix Nuna amb 'La previsibilitat', en la línia pop dels Amics de les Arts

Padrós, guanyador de la 13a edició del Carles Sabater amb La previsibilitat, en una imatge d'axiu Foto: el periòdic

mai abans en les dotze edicions anteriors del Carles Sabater de cançó en català hi havien concorregut tants temes –191, a una distància sideral del rècord anterior, les 83 del 2012– i mai abans amb una qualitat mitjana tan elevada com aquest 2013. Val que això últim és una apreciació personal del gerent del Centre de la Cultura Catalana –i part interessada, per tant– però també ho és que els premis porten per definició de sèrie un component subjectiu, així que no ens posarem ara llepafils: si ho diu Arnau Coromines, que s'ha hagutu de cruspir les prop de 200 maquetes, i ho corrobora la resta del jurat –Quim Barceló, Lídia Jou, Pep Blay, Jofre Bardagí i Lluís Sureda– farem bé de creure'ls. I més després d'escoltar les dues guanyadores: La previsibilitat, del sabadellenc Oriol Padrós (1990), i Ja ho saps, de la barcelonina Paula Sendim (1979). Busquin-les al Youtube, i comprovaran el bon ull –o millor, oïda, en aquest cas– del jurat.

Padrós és una mica més que una jove promesa: als seus insultants 21 anys, ha fet de músic d'estudi per a espais televisiu com ara Operación Triunfo i Polònia, ha acompanyat bandes de cert renom (Dr. Funkenstein, Crash, Play the Game) i s'ha apuntat a l'onada folk-rock amb els extints Glick's. I el Carles Sabater s'afegeix a un currículum on ja lluu el premi Ara a la millor cançó del 2012 i –atenció– el Yamaha Guitar Hero (!). En fi, que no és una estrella fugaç a qui la flauta li ha sonat per casualitat. I és aquesta projecció un dels valors que va valorar el jurat a l'hora de premiar-li La previsibilitat, al costat «d'una interpretació valenta que desprèn honestedat i qualitat». ¿Com sona, el tema? Doncs al pop simpàtic, enganxós i quotidià dels Amics de les Arts –posem que Jean-Luc, amb la qual guarda un notabñle parentiu conceptual– amb una lletra que resisteix sense problemes una segona i fins i tot una tercera lectura –«O vius la vida o la penses»– i una sorprenent, fresquíssima facilitat melòdica. Potser no és una recepta original, ni molt menys revolucionària, però revela Padrós com un autor dotadíssim i de qui, o molt ens equivoquem, o tornarem a sentir a parlar en un futur ben immediat. Sobretot, si tenim en compte que té en cartera una dotzena de temes més que esperen torn per convertir-se en el disc de debut. Potser l'ajuden els 2.000 euros del premi.

Sendim, de la seva banda, es va embutxacar els 1.000 euros de consolació amb una balada canònica, amb un toc infantil, a mig camí entre Blaumut i Joan Dausà: «Una peça bonica, emotiva, amb una veu personal i una melodia que atrapa», la va definir el jurat, que també va fer una menció especial per als Flipats. La 13a edició del Carles Sabater no es va batre només el rècord absolut de participació; també va ser la convocatòria amb més artistes del país a concurs: cinc. Tampoc no és per llançar coets, la veritat, però Coromines ho interpreta com un símptoma de la bona salut de la música en català al nostre cracó de Pirineu, «després d'uns anys a la baixa tant en producció com en consum». En fi, que tant a Oriol Padrós com a Paula Sendim els sentirem ben aviat per aquí dalt: serà a l'agost a la plaça Coprínceps, a l'escaldenc cicle Música al carrer d'Escaldes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.