• El ministeri vol refer parets i teulades, ajardinar l'entorn i obrir-lo al públic al 2014
• La reforma de l'interior es posposa fins que es decideix l'ús final de l'edifici

Entrada de servei al pati interior de Casa Rossell, sota la falsa galeria, i vista general de l'era gran i del darrere de la casa p airal; a la dreta, Martí, Esteve i Espot al passatge que dóna a la porta noble ?¡mirin dintre!?, i vista del pati als anys 40, amb l'última de la nissaga ?Lluïsa de Riba, la Senyoreta? d'esquenes, sota la geleria Foto: fons casa rossell / arxiu nacional d?andorra

L'alarma va saltar la tardor passada, quan les imatges dels finestrals trencats de la falsa galeria interior de Casa Rossell publicades als mitjans de comunicació van revelar amb tota la cruesa l'estat d'abandonament d'una casa pairal que forma part del patrimoni de l'estat des del 1996 –quan hi va ingressar en morir intestada Lluïsa de Riba, l'última de la nissaga– i que el 2003 va ser declarada bé d'interès cultural. Es veu que aquelles imatges van ser massa per a la sensibilitat dels nostres polítics, que van reparar amb celeritat inusitada els desperfectes i han trigat mig any just a anunciar un pla de xoc per a l'edifici. Ho van fer ahir, in situ i amb un desplegament d'autoritats rares vegades vist en matèria cultural, inclosos el cap de Govern, Toni Martí, i el cònsol d'Ordino, Ventura Espot, que van deixar en un estrany segon pla el ministre del ram, Albert Esteve.

Ras i curt: l'executiu invertirà aquest curs i el que ve prop de 400.000 euros per tapar forats –i això de tapar forats, ja es veurà, s'ha de prendre en sel sentit literal– i ajardinar l'exterior de Casa Rossell, amb l'objectiu de deixar-lo tal com avui es troba el passeig sota la capella i el colomer de l'immoble i obrir-lo finalment al públic. A finals dels 2014, així que ja s'ho poden anar prenent amb paciència. Tampoc no ens en fem gaires il·lusions, perquè es tracta d'un lífting estricte, una intervenció purament cosmètica que afectarà només la pell –parets, murs, teulades, tancaments– però que deixarà de moment intacte l'interior, terreny vedat al qual ahir no es va permetre l'accès a la premsa. Amb els precedents de Radio Andorra i l'hotel Rosaleda, on tampoc no se'ns va permetre l'entrada fins que hi van fer passar la brigada per deixar-ho tot mig endreçadet, les tres plantes de Casa Rossell deuen fer autèntica feredat.

El cas és que a dintre no s'hi farà res –de fet, el mobiliari històric es conserva al magatzem de Patrimoni a Aixovall, i la monumental biblioteca familar, a la Nacional– fins que no es decideixi quin serà l'ús definitiu de l'edifici. I els precedents tampoc conviden en aquest punt a l'optimisme: els últims dos decennis, les ments pensants del ministeri només han sabut proposar per a Casa Rossell projectes més o menys quimèrics –residència per a visitants il·lustres, museu (un altre), casa comuna, seu de Medi ambient i fins i tot de l'Institut Gaudí– que van acabar tots al calaix de les bones intencions, tan farcidet que un dia rebentarà. Es fa difícil pensar que en aquests temps de vaques magres se li hagi d'encendre a algú la llumeta.

el gros de la intervenció, al 2014 / El cas és que Martí va comparèixer ahir amb la pell de corder posada i disposat a girar la truita: en les seves exactes paraules, «el que no podia ser era tenir una casa senyorial en aquestes condicions de deixadesa; els ordinencs es queixaven, i amb tota la raó». Però no: tenint en compte que és el Govern qui hi ha tingut des del 1996 la primera i l'última paraula, sobre Casa Rossell, i que Martí ja fa dos anys llargs que mana, sorprèn que se'n faci creus tan retòriques, de tot plegat. Que «no podia ser» és el que el cònsol Espot li recriminava mesos enrere, quan va aprofitar l'afer dels finestrals per reclamar per enèsima vegada respostes al Govern. Per a Espot, la intervenció anunciada ahir dóna resposta a «una reivindicació històrica de la parròquia, perquè Casa Rossell estava deixada de la mà de Déu». Una denúncia de to similar de l'excònsol Alís va precipitar dos anys enrere la decidida actuació del ministeri a Radio Andorra. Pel que es veu, Espot en devia prendre bona nota.

Però tornem a Casa Rossell. La inversió total fregarà els 400.000 euros i es dividirà en dos exercicis. Aquest 2013 s'hi destinaran 88.000 euros. Un pessic que servirà per reconstruir les parets i els tancaments –portes i finestres– de l'era gran i de la casa del masover, així com per avaluar l'estat de la teulada de la casa pairal. Val a dir que, segons va assegurar el minstre Esteve, l'estructura de l'edifici no representa cap perill i no requereix per tant cap intervenció immediata. El gros de l'actuació, però, tindrà lloc al 2014 i queda pendent, per tant, de ser ratificada als pressupostos del pròxim exercici. De moment, la declaració de bones intencions de Martí consisteix a 300.000 euros que es destinaran acabar l'enjardinament del pati i el mur de contenció, reparar la teulada de la casa pairal així com el teulat i la façana exterior de l'era petita –adjacent a la casa del masover i que dóna al Carrer Major. Si és que han sigutu capaços de seguir-nos fins aquí sense perdre's, és clar.

El cirereta de tot plegat serà el condicionament del passatge –avui tancat als vianants– que condueix d'aquest mateix Carrer Major fins a la porta principal de Casa Rossell. Això té els dies comptats. O millor, els mesos: quan conclogui la intervenció, el Govern i el Comú firmaran un conveni per obrir i il·luminar aquest passatge i el pati interior de Casa Rossell. El resultat, perquè es facin una idea, serà similar a la veïna Casa d'Areny-Plandolit, que ja disposa d'un passatge i d'un jardí públics. I com ocorre amb la Casa d'Areny-Plandolit, Espot vol que aquest nou espai es converteixi en un element dinamitzador de la vida de la parròquia: «Si no ho promou el ministeri, ho intentarem nosaltres; menys jugar-hi a la petanca, s'hi pot fer de tot».

Esteve, en fi, va desvincular tot el projecte de l'afer dels finestrals, el va posar en relació amb les intervencions als altres dos edificis monumentals propietat de l'estat –Radio Andorra i el Rosaleda– i va atribuir l'estat de «deixadesa» actual al pas del temps i al fet que en aquests últims dos decennis només s'hi han fet intervencions d'urgència. Això, és clar, pel que fa la casa pairal, a les eres i a la casa del masover, perquè la capella i el colomer –les dues úniques estances de Casa Rossell visitables, ni que sigui en dates excepcionals– van ser restaurades el 2002, després d'una inversió de mig milió d'euros. Aleshores, Casa Rossell va quedar a mitges; a veure si aquesta vegada té més sort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.