• La Guàrdia Civil reté 39 armes en cinc mesos però, només dues van comportat la necessitat d'efectuar denúncia

33L'alferes Alberto Blanco mostra una ballesta interceptada a la Duana de la Farga de Moles. Foto: ANA/ N.M.

La prioritat de la Guàrdia Civil espanyola a la duana de la Farga de Moles és el control del contraban de tabac i del contraban divises però, també controla altres objectes i les armes són un element que sovint requisen. El fet que a Andorra es venguin armes que a Espanya estan prohibides genera en moltes ocasions problemes per als compradors. En els primers cinc mesos de l'any, la Duana de la Farga de Moles va interceptar un total de 39 armes per infraccions administratives o abandonament. Un nombre que gairebé s'equipara amb el nombre total d'armes interceptades l'any passat, i que va ser de 44. No obstant això, si aquesta mitjana requisicions es manté, el nombre global quedarà encara molt per sota de les 174 armes interceptades el 2011.

Tal com va explicar a l'ANA l'alferes Alberto Blanco, «això es deu al fet que la majoria de persones que compren armes a Andorra i les volen portar cap a Espanya desconeixen que està prohibit, i normalment són armes blanques, de defensa o esprais, però gairebé mai armes de foc». Els guàrdies civils actuen sempre informant els infractors i només interposen una denúncia si s'evidencia que l'usuari té coneixement de la il·legalitat o té intenció de fer servir l'arma.

TIPOLOGIA D'ARMA/ En cinc mesos la Guàrdia Civil va interceptar 4 armes blanques, 2 de defensa extensible o elèctrica, 19 esprais i 14 armes més, prohibides. Al Principat, les porres extensibles, els esprais de defensa personal, les armes de descàrregues elèctriques, les ballestes o els tiradors, per exemple, es poden trobar en moltes botigues i es poden adquirir sense necessitat de cap llicència. A Espanya, però, aquestes armes no es poden vendre, comprar, ni tenir, i per tant, els visitants que les adquireixen a Andorra no les poden passar per la frontera, però no sempre ho saben. N'hi ha d'altres que sí que poden ser comprades si només es tenen al domicili i no es transporten, com poden ser, per exemple, les catanes.

Des de la duana de la Farga de Moles, l'alferes Alberto Blanco i el guàrdia civil Pascual Rivas, responsable de la intervenció d'armes, van explicar que «el simple fet de portar-les ja podria ser motiu de denúncia». Els agents de la Guàrdia Civil fan un procediment que normalment consisteix en informar primer i donar l'opció de retornar l'arma o abandonar-la a la duana abans que li sigui requisada i se li interposi denúncia. Aquest procediment és el més habitual, i durant els primers cinc mesos del 2013, de les 39 armes interceptades a la duana, 37 hi van ser abandonades.

LES DENÚNCIES/ Aquest any sí que hi va haver dos casos en que es van efectuar denúncies. En aquests casos el que tenen en compte els agents de la Guàrdia Civil, és si la persona intenta amagar l'arma o si hi ha indicis suficients per creure que la farà servir, com ara que el comprador tingui antecedents penals. De les dues denúncies efectuades Blanco va explicar que «en el cas de les armes de descàrregues elèctriques és difícil pensar que siguin adquirides per a alguna finalitat que no sigui el seu ús com a arma, i per això són algunes de les que normalment poden derivar en denúncia».

En els últims cinc anys, la Guàrdia Civil de la Farga de Moles comptabilitza un total de 58 denúncies, de les quals 27 van ser interposades per armes de defensa extensible i armes elèctriques, 14 per armes blanques i 17 per esprais. A més, la xifra de denúncies va baixar sensiblement, ja que de les 58 denúncies, 39 es van produir al 2009, mentre que la resta es reparteixen entre els altres anys. En quant al nombre d'armes interceptades a la duana de la Farga de Moles en els darrers cinc anys, ascendeix a 316 armes que van ser destruïdes, ja que no poden ser usades per ningú.

El grup dels esprais sempre és el més nombrós, i al llarg dels darrers cinc anys se'n van acumular 137. Aquest és un cas especial ja que a Espanya estan permesos, però només si són homologats per la Comunitat Econòmica (CE). La majoria dels que es venen a Andorra no ho són, i els que ho són, solen ser més cars. Per això, molts visitants compren els no homologats. El problema, però, és que això implica que si mai el fessin servir, encara que fos en defensa pròpia, haurien de fer front a la Justícia per haver portat una arma il·legal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.