• Una productora catalana adaptarà la trilogia de Salvadó sobre el comte-rei
• Invertirà 60 milions en les tres entregues previstes, que s'estrenaran el 2017

33 El rei Jaume, assegut a la dreta, dirigeix la conquesta de Mallorca segons un fresc coetani conservat a l?MNAC.

Feia massa dies que Albert Salvadó no s’enfilava a les pàgines d’actualitat per motius estrictament literaris. Gairebé dos anys, des que a la tardor del 2011 va publicar Obre els ulls  desperta. Així que es veia venir que en preparava una de grossa. Tan grossa com ho és l’adaptació a la pantalla gran de la trilogia sobre Jaume I el Conqueridor. Una aventura cinematogràfica sense precedents en el nostre racó de món i en què Salvadó s’ha embarcat de la mà de la productora catalana Produccions del Primer Cinquena. El projecte es va presentar ahir en societat a Barcelona i –com a mínim sobre el paper– no pot ser més prometedor: la productora invertirà 20 milions d’euros en cadascuna de les tres entregues previstes, que respectaran l’ordre i el títol de les novel·les de la sèrie –El punyal del sarraí, La reina hongaresa i Parleu o mateu-me– i que es rodaran el 2015 i en anglès, amb l’objectiu –diu el productor, Jordi Carbonell– que el primer episodi arribi a les sales comercials al 2017 i de provar sort al mercat internacional.
El mateix Salvadó serà l’encarregat de guionitzar les novel·les, i en els pròxims mesos s’aniran desvelant els detalls de l’Operació Jaume: assenyaladament, el nom del director –que haurà de ser, en paraules del mateix Carbonell, un professional «entusiasmat en el projecte, de prestigi internacional i capaç d’inspirar confiança en els inversors que caldrà captar per tirar el projecte endavant». També queda pendent de confirmació l’equip artístic: l’únic que està clar, assegura el productor, és que els papers principals els interpretaran actors de nivell «internacional». I dues bones, excel·lents notícies més: els intèrprets andorrans tenen «garantida» la presència al repartiment, «ni que sigui en papers secundaris», i els exteriors de la pel·lícula es rodaran «en un 80% en localitzacions andorranes». La batalla de Muret, el fet decisiu que marcarà la vida de Jaume i que obre la trilogia, és una de les seqüències que es podrien rodar a Andorra, en opinió del productor. Així que ja ens podem començar a fregar les mans.
L’objectiu declarat, diu Carbonell, és tirar endavant una «superproducció en la línia de Gladiator o El Senyor dels Anells, salvant totes les distàncies que calgui». Però com que s’acumulen les preguntes, passem de seguida a respondre-les: l’aventura es finançarà amb capital exclusivament privat que aportaran inversors internacionals a través de la firma Neo Art Entertainment: «No hem demanat ni busquem subvencions institucionals, ni de la Generalitat ni del Govern d’Andorra. No volem que ens paguin la festa, sinó que ens obrin portes a l’hora de buscar capital privat». Potser per això la directora de Promoció cultural, Montserrat Planelles, acompanyava ahir Salvadó en la presentació barcelonina de l’Operació Jaume.

una armada digital / Per fer-nos una idea que la cosa va de debò, cal tenir primer de tot en compte que el pressupost mitjà d’una producció espanyola pujava el 2012 a 1,5 milions d’euros, i que una superproducció com Lo imposible –el blockbuster del català Juan Antonio Bayona– es va rodar amb 30 milions. Així que els 20 milions per entrega en què xifra Carbonell el cost de l’Operació Jaume permeten enquadrar-la sense manies en la banda alta, altíssima, del cine peninsular: «Per als estàndars de Hollywood, 20 milions és un pressupost baix; però per als catalans i espanyols, es tracta d’una superproducció». Un pressupost que, a banda de sufragar el caixet de l’equip artístic, permetrà mobilitzar els extres necessaris per a les escenes de masses que es preveuen, construir els decorats reglamentaris en tota producció històrica, i cobrir la feina de postproducció, la més delicada del projecte perquè és la que crearà digitalment els exèrcits i les armades que prendran part en les batalles i setges que puntuen la carrera del rei. Un exemple: per a la conquesta de Mallorca, la tardor del 1229, el monarca catalanoaragonès va reunir a Salou una flota de 155 navilis que transportaven 1.500 cavallers i més de 15.000 infants: «Òbviament, és impensable disposar d’una flota similar, així que el més eficaç serà construir dues embarcacions de veritat i després reproduir-les digitalment»
I acabem amb la gran pregunta. ¿per què, Jaume I? ¿I entre tots els Jaumes disponibles, per què precisament el de salvadó? «En primer lloc, estem parlant de la figura política més important del segle XIII. Incomprensiblement, i per a fortuna nostra, no se li havia prestat fins ara l’atenció que mereix. I entre totes biografies de què disposem, la de Salvadó és la bona. La definitiva. Per això el vam anar a buscar». En fi, que el Rei En Jaume tot just acaba de salpar en aquesta nova aventura post mortem. I el destí és ara la pantalla gran. Al 2017, ja ho saben. Però d’aquí allà en tornarem a parlar. No en tinguin cap dubte. No es roda cada dia una superproducció al costat de casa. Ni cada segle, de fet.

Per a més informació consulti l'edició en paper.