• Un River irreconeixible i impotent cau contra una versió més que magnífica del Lucentum
• El tercer quart, amb un parcial de 7-22, acaba per esvair qualsevol possibilitat de remuntada

Peñarroya consola Blanch, que plora al final del partit després de la dolorosa derrota contra el Lucentum, ahir: TONY LARA

No hi ha més. L'ACB s'ha acabat escapant. Va passar a Burgos en l'última jornada de fa fase regular i va tornar a passar ahir en el cinquè partit de la final del play-off d'ascens. El River va ser un cúmul de desastres i el Lucentum va estar increïble. Així és el bàsquet, que després d'un curs que en l'argot cultural definiríem com obra d'art ha castigat a l'equip de Peñarroya de la manera més cruel. Aquest esport està en deute amb Andorra. Ens deu una.

Amb els decibels a un altíssim voltatge van començar els 40 minuts que decidien el futur del River. La primera possessió va pertànyer al Lucentum i Rejón va activar l'electrònic. Schreiner va respondre amb un triple la celebració del qual es deuria sentir al Pas de la Casa. Green replicava a mitja distància i de nou el base austríac afinava des de més enllà de 6,75.

El ritme era bestial amb defenses individuals i sobretot, una intensitat màima, al límit, sense concessions. Green i Huertas estaven fent mal amb el canell especialment calent i Peñarroya no va tenir més remei que demanar temps mort (8-16, minut 5). Era l'hora que sortís Blanch i en la primera jugada va aparèixer el canoner del River per recuperar confiança amb un 2+1. I en la segona i la tercera. De cop, 15-16 però els nervis d'un duel a vida o mort estaven allà per a tothom. Flis fallava sol de tres, Maresch perdia dues pilotes absurdes, Wright fallava dos tirs lliures....

I el Lucentum tampoc es quedava curt. A Rivero no li entraven des de l'exterior, el sostre Fernández fallava sota la cistella desaprofitant un intercanvi de marques desigual amb Maresch. Va haver d'aparèixer el veterà de 32 anys Coppenrath, l'únic supervivent de la plantilla amb Rejón respecte al darrer ascens dels alacantins a l'ACB. L'americà sap tractar aquestes situacions i amb quatre punts va ser l'únic que va anotar en els últims tres minuts del primer quart per ampliar l'avantatge visitant a sis punts (15-21).

La ferotge lluita que s'estava vivint al parquet no va decaure al segon període. De nou defenses al límit, continus pick&roll amb gent que sortia volant, tirs impossibles, tensió, molt soroll en un poliesportiu que tremolava i principalment un intercanvi continu de cops del qual el River va acabar groggy.

Hampl va tornar a reclamar l'atenció en la zona interior amb tres cistelles sense oposició. Quan els de Perelló es van adonar van ser Schreiner i Blanch els que van agafar la responsabilitat de 6,75. Però també jugaven Sàbat, Huertas i sobretot Bas (14 punts al descans, 4 de 4 de tres) per mantenir el River controlat i fins i tot per silenciar el poliesportius amb dos triples que al descans ampliava la renda dels visitants a onze punts (42-53)

DESFETA AL TERCER QUART / El cert és que el ritme anotador del Lucentum en els primers vint minuts no tenia rèplica tot i que el River també havia tingut un encert de cara a cistella gens menyspreable. Però Rivero, desaparescut fins llavors, va reprendre el joc amb dos triples en els dos primers atacs visitants i amb una intencionada a Hampl per mig que el River va saldar sense anotar. Tocava replicar però un Blanch desconegut va fallar un tir que (gairebé) sempre fica, també Wright i Flis de tres; a l'altra banda Rejón tirava del seu clàssic moviment cap a fora i amb tir en suspensió a taulell i Huertas posava la cirereta del pastís amb un triple que fixava un parcial de 0-12 en quatre minuts i que obligava a Peñarroya a demanar temps mort.

Però tanta errada seguida en els moments claus i tant encert d'uns visitants que ficaven tot el que tiraven per més surrealista que fos la posició, havien fet mal. Dani Pérez i Safford, s'ho miraven des de la banqueta amb cares d'impotència. Baixes de massa pes... El temps mort no va servir de res, perquè només sortir de nou al parquet Wright va rebre un barret i de nou Huertas endollava de tres. Fins i tot l'afició ja començava a ensumar la derrota convertint els crits d'ànim en xiuxiuejos de resignació.

SIS MINUTS SENSE ANOTAR / El River va buscar una última empenta per tractar de ficar-se en un partit que ja estava gairebé perdut (42-69) tot i que encara quedaven 14 minuts. Maresch es va enlairar de nou metres i el públic amb ell... A dins després de sis minuts en blanc. Bona defensa i Hampl que rebia una altra antiesportiva. Va anotar els dos tirs lliures però Fernández, que estava fresc, va exhibir la seva potència amb un parell d'accions que tornaven a ser un martell per al River.

El tercer quart va acabar 49-75. A la pista ja no hi havia res a fer per pujar a l'ACB. Els deu últims minuts sobraven tret del darrer mig minut, al qual Peñarroya va fer entrar Pérez i Safford. A la grada ningú no es va moure del seu lloc. 2.200 persones, segons el club. Tot van ser aplaudiments, paraules i abraçades d'ànim, i al crit de «Força Andorra». Perquè l'any, malgrat el desenllaç tan horrible, ha estat immaculat. Jugadors, cos tècnic... Tots, van sortir plorant. Però ovacionats. Es mereixen un monument. Gràcies per il.lusionar-nos de nou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.