• El públic va respondre, però en no haver grades supletòries, no hi havia espai per tots

La resposta de l'afició va ser espectacular, omplint cada racó de la graderia del Poliesportiu Foto: TONY LARA

La d'ahir era una jornada històrica, i com que s'ho valia, el públic va respondre omplint el Poliesportiu. Però de tant ple que hi era, fins i tot semblava un problema. El primer de tot va ser veure que no hi eren les graderies de darrera de les cistelles que durant la setmana s'hi van instal·lar per a l'ocasió. Aquestes es van treure per obligació d'Indústria, que no les va considerar segures, sempre segons la versió del club, que acusava el Govern de la situació. «És lamentable», va dir un membre de la directiva.

El fet de treure les graderies per seguretat es va tornar en contra, perquè el club ja havia comptat amb aquestes graderies, així que les entrades estaven venudes. En total, 100 per cada fons: 200 persones sense seient. Tot plegat, va formar un pavelló tant a vessar que els vomitoris, les escales i qualsevol sortida, fos de seguretat o no, estaven plenes de gom a gom. No hi cabia ni una agulla.

Quan va començar l'enfrontament, fins i tot ja entrats en el segon quart, encara continuava entrant gent al pavelló. «Per aquí han passat 1.900 persones», van dir els encarregats de validar els tiquets a la porta d'entrada d'un pavelló en què en teoria ahir hi havien d'haver 2.200, número que es va superar clarament perquè, només de socis, el club en supera els 600. De fet, alguns dels abonats es van quedar en un inici fora del Poliesportiu, reclamant el seu espai dins. Francesc Martínez, soci número 62, es queixava: «Tot l'any pagant i ara no podem entrar, és indignant». Finalment, però, la policia va permetre obrir les portes i tant Martínez com d'altres que esperaven, hi van accedir.

Vista la situació, alguns dels policies desplegats pel pavelló van fer fotos a les graderies, a les sortides d'emergència i les escales, totes ocupades. Era curiós, fins i tot, veure com alguns dels fixes cada partit, com el seleccionador nacional de futbol, Koldo Álvarez, o el mateix exentrenador del River, Alfred Julbe, havien de seguir el partit l'un al corredor de dalt, amb l'abric als braços i de peu, i l'altre a la pista, en una cantonada de la sortida de vestidors.

Al final, però, la situació es va calmar, perquè quan la Policia va deixar entrar la resta de gent que hi era fora –i sota la pluja, que queia amb força–, les queixes es van esvair i del que es tractava era de seguir el partit, i en això el públic va estar impressionant.

El primer detall va ser l'himne, el Gran Carlemany cantat a viva veu des del centre de la pista, i a la graderia, un mosaic espectacular amb la tricolor, tothom cantant, i molta gent realment emocionada davant del que s'estava vivint. Després, cheer-leaders, ambient de pur bàsquet espectacle, tambors i molt soroll a una graderia que no es va cansar d'animar fins l'últim instant. El River perdia, però això no es notava en el suport que rebia. Al final, la graderia plena posada en peu, les cares d'emoció del públic i un aplaudiment fort i continuat a cada jugador que, encara durant el partit, anava a la banqueta per rebre l'ovació, com les de Justin Safford o Dani Pérez, o la de Marc Blanch, «MVP, MVP», li cridaven els aficionats a un home que ha representat un equip. La batalla i la il·lusió. Tot plegat, ahir hi havia un país bolcat, tant que el pavelló es va quedar petit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.