PUBLICITAT

La jutge demana informes sobre els comptes d'Antoni Marsal

  • Hi ha transferències des de bancs d'Andorra de dos milions d'euros
EL PERIÒDIC
BARCELONA

Periodic
Antoni Marsal, expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica Foto: EL PERIÒDIC

La jutge que investiga el presumpte desviament de gairebé 750.000 euros de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) ha demanat a les autoritats d'Andorra que informin sobre els comptes que posseeix en aquest país Antoni Marsal, expresident de l'organització. Marsal roman des de divendres a la presó provisional per haver cobrat, presumptament, més de 600.000 euros de la UPM a través d'empreses instrumentals per serveis que no van prestar. La meitat d'aquests diners procedeix de l'Estat i de la Generalitat i estava destinat a impartir cursos de formación. En una comissió rogatòria a Andorra, la titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona també ha demanat el bloqueig d'un dels comptes on Marsal tenia emmagatzemats al voltant de 150.000 euros, informa El País. Segons fonts pròximes a l'empresari, aquesta quantitat va ser repatriada al novembre de l'any passat. Marsal es va acollir a l'amnistia fiscal decretada pel Govern per regularitzar aquest i un altre compte corrent –oberta en un paradís fiscal– en la qual guardava una petita quantitat de diners, segons les mateixes fonts.

En els registres practicats per la Guàrdia Civil el passat dijous, els agents van trobar un document en el qual figuren diverses transferències des d'entitats bancàries d'Andorra que sumen gairebé dos milions d'euros. Hisenda haurà d'aclarir a qui al·ludeixen aquests moviments i si Marsal va utilitzar altres comptes per eludir el fisc. Els registres a la casa de Sant Just Desvern van oferir més sorpreses: Marsal guardava uns 40.000 euros en caixes de seguretat, així com una desena de rellotges de luxe. El presumpte desviament de fons es va produir entre 2007 i 2012. Els tres primers anys, Marsal va facturar a la UPM amb càrrec als fons procedents de les subvencions públiques. Però aquestes van començar a reduir-se amb l'agudització de la crisi i l'empresari va passar llavors a cobrar directament dels fons propis de la patronal del metall, que pertany a Foment del Treball i és una de les més potents de Catalunya. Paral · lelament, les arques de la UPM es van començar a buidar i els treballadors van veure en perill els seus llocs de treball.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT