• Els advocats impulsors tenen la «convicció» que prosperaran i que rebran suport polític

Manciet, Rascagneres, Bourgeaud i Pujadas, ahir al Col·legi d'Advocats Foto: ÀLEX LARA

La iniciativa impulsada per quatre advocats del país, centrada en demanar la legalització del matrimoni civil entre dues persones del mateix sexe, suma ja 1.500 signatures. La bona rebuda que han tingut per part de la ciutadania, sumat a la certesa que els fonaments legals els donen plena raó en la seva demanda, va portar a assegurar ahir als seus impulsors que tenen la convicció que la mesura prosperarà. Tant la postura dels organismes internacionals, com la jurisprudència –també andorrana– que hi ha al respecte, els permet garantir que no hi ha «cap fonament jurídic ni científic» que permeti prohibir aquest dret a cap ciutadà. Fins i tot la Carta Magna andorrana és clara al respecte: «La Constitució, en certa manera, està preveient el matrimoni homosexual», va assegurar Jean Michel Rascagneres, un dels impulsors de la iniciativa. L'advocat es referia al punt que prohibeix la discriminació de gènere –article 6–, i el que planteja que la llei regularà la condició civil de les persones i les formes de matrimoni –article 13.

I no només és el fonament legal el que permet assegurar als quatre advocats –Rascagneres, Maitena Manciet, Maite Bourgeaud i Manel Pujadas– impulsors de la recollida de signatures a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe, que properament Andorra legalitzarà el matrimoni homosexual. Tal i com va definir Pujadas, «la pluja fina també cau a l'àmbit de les institucions», referint-se a que la bona acollida de la seva iniciativa també té el suport d'una part de la societat política del país –tot i que no va voler avançar noms ni colors. Per tot, l'advocat va assegurar que properament hi haurà una trobada institucional que permetrà avançar en aquesta reivindicació.

Abans d'arribar als polítics, però, els quatre advocats tenen la vista posada en la ciutadania i en aconseguir el màxim de signatures. La intenció és seguir sumant fins arribar a les 2.000 –calculen que ho aconseguiran les properes setmanes–, per posteriorment poder traslladar el debat a l'esfera «dels escollits», tal i com va referir-se Pujadas als polítics. Aquests poden ser tant consellers generals com dels comuns. Han de ser ells els que impulsin una iniciativa legislativa, ja que el que estan fent els quatre advocats només és una «iniciativa jurídica i social». Així ho van voler deixar clar ahir.

Els impulsors es van mostrar molt satisfets amb la rebuda per part de la ciutadania. Els signants són en una gran majoria andorrans i de perfil multidisciplinar. L'elevat nombre de firmes aconseguides –una part a través del web matrimonicivilperatothom.com– demostren «que la societat andorrana està més evolucionada que els polítics», a paraules de Rascagneres. L'advocat va informar que la campanya no ha tingut cap repercussió negativa.

Cal recordar que aquesta iniciativa neix arrel de la sentència de la Batllia, i posteriorment del Tribunal Superior, que va donar la raó a un homosexual en la reclamació de la pensió de viudetat després de la mort del seu marit, amb qui s'havia casat legalment a Espanya.

Manca de respecte del Copríncep / Derivat de la demanda perquè es legalitzi el matrimoni civil entre persones del mateix sexe, i avivat pel propi Copríncep d'Andorra i Bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, els quatre advocats van defensar també fermament que aquestes parelles puguin adoptar sense problemes i que en cap cas suposa un perjudici per a l'infant. El propi Tribunal dels Drets Humans ho deixa clar, i per tant si una parella homosexual andorrana volgués adoptar i se li prohibís podria anar a Estrasburg i li donarien la raó, va assegurar Manciet, afegint que la prohibició «és una posició homòfoba a nivell jurídic», també pensant en el dret de l'infant.

Més punyent va ser Bourgeaud, en relació a les paraules de Vives afirmant que els nens adoptats amb pares homosexuals poden patir problemes molt grans: «Presumir que els heterosexuals tenen qualitats per adoptar és tan irresponsable com pensar que els homosexuals no les puguin tenir». La lletrada va afegir que la persona que pensa que els nens adoptats per gais poden tenir algun problema, «que diguin clarament quina tara consideren que tenen els homosexuals per no poder ser unes persones que transmetin valors als seus fills». Finalment, Bourgeaud va concloure que afirmar que una persona homosexual és una persona malalta és «anar contra la ciència i tancar els ulls a la realitat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.