• Purito Rodríguez i Dani Moreno (Katusha) mostren les seves cartes abans del Tour

Purito Rodríguez i Dani Moreno, de l'equip Katusha, a la Rabassa el passat dimarts, just abans de fer les sèries per acabar la jornada de poc més de tres hores de bicicleta. A la dreta, Purito s'esforça durant un dels canvis de ritme que havia de fer Foto: ÀLEX LARA

L'equip Katusha al complet arriba el pròxim dilluns dia 10 a Soldeu per estar-s'hi uns dies de concentració. Durant l'estada del conjunt rus es realitzaran entrenaments en altitud aprofitant els ports de muntanya amb què compta Andorra. Serà una delegació de 16 persones, de les quals 13, la majoria corredors, arribaran dilluns perquè aquests dies el gruix de la plantilla és a França disputant el Criterium Dauphiné fins diumenge. Entre ells, dos pesos pesants com el català Joaquim Purito Rodriguez i el madrileny Dani Moreno, tots dos residents al Principat i que van explicar a aquest rotatiu just a una setmana de la competició francesa com entrena un professional a Andorra, preparant fonamentalment el Tour de França.

«Entrenar la muntanya», diu Purito, «s'ha de fer tot l'any, no pots estar-t'hi un mes abans del Tour». Dani Moreno i Purito, vivint a Andorra, assumeixen els canvis de temps, el fred, la pluja, i si cal, la neu. Això sí, sempre vigilen per on caurà, per fugir. El passat dimarts, la pluja i la neu eren pel nord del país, així que van decidir baixar a Sant Julià per fer sèries a Fontaneda, i després buscar un port llarg com la Rabassa per completar. A Fontaneda van poder complir amb els canvis que tenien programats, però a la Rabassa es van trobar amb pluja, així que van fer sèries i, per evitar el fred, van marxar una vegada calculaven que en farien al voltant de les tres hores de bici.

«Si hagués estat un dia bo», apunta Purito, «haguéssim fet el mateix, però amb la Rabassa sencera per fer un port llarg». Es tracta de, segons les seves paraules, «fer una mica de base amb un port de més d'una hora a un ritme constant». És el que es diu «una tirada llarga». Per contra, Purito explica les «sèries de força», que normalment és el que fan tots els ciclistes. En aquest cas, van ser «sèries de 40-20, que són 40 segons a més de 400 watts, i 20 segons per recuperar-te. Això ho fem 10 cops, i surt 9min 40s justos a una mitja de 330, o 340 watts, que és molt». Purito explica que el ciclista professional «no pot pensar en què ha d'entrenar allà on ha viscut sempre o hi viu», sinó que ho ha de fer on les condicions siguin les idònies. Segons el català, Andorra «és perfecte», per l'altitud, per les muntanyes –recorda que Moreno, a Madrid, havia de fer uns 60 quilòmetres per trobar un port, quan al Principat són a tocar–, però fonamentalment per l'eficiència de l'entrenament: «Fent una sessió a Andorra fas 50 watts més que si ho fas baix».

Separar sèries de dies llargs

No és el mateix entrenar potència que resistència, o el que és similar: sèries o tirades llargues. La setmana passada, Dani Moreno i Purito entrenaven sèries, tot sabent que a la Dauphiné on ara hi són no arribarien en un gran moment de forma, ja que el pic els ha de venir a l'inici del Tour de França. «A la Dauphiné es tracta de tornar a agafar ritme de competició», perquè des de la Lieja que Purito no corre, «i perdre pes i fer hores». Abans d'això, a Andorra, han tractat de combinar «sortides curtes de tres hores i mitja, quatre hores com a molt», amb altres dies de més temps, on «normalment» no fan sèries, amb una durada de «cinc o sis hores, tot a ritme, intentant fer el màxim de pujades possibles, sense passar del nostre llindar, que el meu», confessa Purito, «és de 150 pulsacions». És fer «base i base», i sobretot «el màxim de metres possible de desnivell».

Un altre tema és el condicionant del fred, el gran què d'Andorra. Però Purito Rodriguez diu que aquest any ha tingut «sort» perquè just quan va caure la nevada de la temporada ell va marxar a disputar a Argentina el Tour de San Luis, i abans, durant els mesos de novembre i desembre passats, el temps els va respectar: «El novembre va ser excepcional per nosaltres, vam fer tirades de més de 4.500 metres de desnivell, i al desembre, més tranquils, però les fèiem». «Un corredor com jo», hi afegeix el català, «els ports els ha d'entrenar sempre». És per això que el Katusha, com fan tots els equips professionals, organitza estades hivernals en zones privilegiades, on la temperatura és ideal pel ciclisme. És el cas del Teide, on l'equip rus també hi va anar aquest any. «Si fes bo tot l'any a Andorra, estaríem aquí, perquè els ports que hi ha són molt millors que no els de Tenerife, això està claríssim, però has de buscar la relació amb la temperatura també, que és important per nosaltres».

Tot plegat, per competir a una temporada clau en la vida esportiva de Purito, perquè té el Tour i la Vuelta com a objectius, allargar fins el Mundial i provar de repetir triomf a Lombardia. «La forma em sol durar molt temps», afirma l'escalador. Andorra hi tindrà molt a veure en els seus resultats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.