PUBLICITAT

¿Qui s'assembla més a un entrenador?

  • Velázquez Carballo i Estrada Fernández exposen en primer persona com veu l'esport 'l'home de negre'
I. M.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Velasco Carballo (esquerra), Estrada Fernández i al fons Rodrígo, ahir. Foto: ÀLEX LARA

¿A qui no li agradaria fer esport, conèixer contínuament diferents racons del món, treballar amb gent que admirem i a sobre, cobrar?

Poca gent tindria una resposta negativa a aquesta pregunta. La gràcia d'aquesta qüestió és la resposta. Si vostè és dels que pensen que sí... És que vostè vol ser àrbitre, aquell de negre a qui moltes vegades més maltracta el món de l'esport, simplement per ser jutge. Carlos Velasco Carballo, un prestigiós àrbitre internacional espanyol que forma part del selecte grup de 22 col·legiats d'elit, categoria màxima de la UEFA en els estaments arbitrals, és qui va definir així, ahir, quina és la seva professió.

Ho va fer en una clínic organitzat per la Federació Andorrana de Futbol que no té pèrdua. Ell ho ha viscut gairebé tot, com per exemple arbitrar la final de l'Europa League del 2011, un Oporto-Sporting de Braga. «Porto 26 anys en l'ofici i, com tothom, vaig començar en regional. Et van qualificant bé quan acaba cada temporada, vas pujant categories fins que arribes a Primera. Llavors la teva federació t'ha de proposar a la UEFA per ser internacional i al 2008 va arribar el meu moment. Penses que ja has arribat al cim però no... A UEFA hi ha quatre categories que pujar fins que arribes a elit».

Aquest no és un camí fàcil per a un personatge tan poc valorat en el món del futbol. Velasco Carballo defineix els àrbitres com «els grans desconeguts» però insisteix a dir que per ser àrbitre cal molt més que fixar-se en les jugades. «Sobretot s'ha de saber de futbol», diu d'una premissa aplicable per a Espanya, Japó i també Andorra. «Jo he après molt en cursos d'entrenadors... De fet l'àrbitre és la figura que més s'assembla als tècnics». Frase recolzada per Xavier Estrada Fernández, àrbitre que pita a Andorra partits de la base i a la Primera espanyola des de fa tres anys. «Per a mi aquesta és una experiència enriquidora. Dels petits també aprens moltes coses».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT