• L’esforç físic de la plantilla és descomunal i la reacció psicològica davant de l’adversitat d’haver d’aixecar un 2-1, molt més

Blanch estira abans de l'últim partit de la fase regular, a Burgos i Pablo Sánchez abraça a Flis durant un partit a casa. Foto: TONY LARA i ALEX LARA

El River Andorra va arribar ahir a les set del matí al Principat. Els jugadors van anar a casa a descansar i a intentar recuperar-se el més ràpid possible, perquè avui a les 11.30h tornen als entrenaments per preparar el decisiu enfrontament de demà contra el Lucentum d’Alacant. El matx de diumenge va ser una prova més, l’enèsima, que aquesta plantilla es desdobla davant de les adversitats, i tot i que el cansament hi és, no sembla que es noti quan la concentració és tan gran. Els rols intercanviats, l’esperit d’equip sempre present, i la victòria per seguir somiant en què dijous es pugui fer història pujant a la Lliga ACB.
No era estrany veure durant el partit a Marc Blanch pujant ell la pilota. No crida l’atenció que Flis es desdobli per l’exterior més del que és habitual en ell, i tampoc que Schreiner acabi el partit totalment fos donat l’esforç. I no és per menys, perquè si diumenge es feia una ullada a l’equip, hi havia Dani Pérez lesionat, Justin Safford en xandall amb el seu esquinç abdominal, Xavi Galera contusionat i fora de combat, Dima Flis amb una cella trencada, Anton Maresch amb la protecció a l’espatlla –«en condicions normals, ja fa temps que no hauria de jugar», va dir Peñarroya dies enrera, sobre la lesió de l’austríac–, i d’altres jugadors que, tot i les molèsties, sembla que estiguin frescos com una rosa, quan no és així.
L’esforç físic és descomunal, i la reacció psicològica davant de l’adversitat d’haver d’aixecar un 2-1 en contra en l’eliminatòria, molt més. Maresch, tot i estar lesionat, va jugar 24 minuts, Pablo Sánchez 27, Flis 32, Schreiner 29, Blanch 32, i Moncasi, que de normal només estava per les rotacions, en va sumar 18, beneficiat això sí per l’acumulació de faltes de Devin Wright, que només va poder disputar 12 minuts. És aquesta la filosofia de l’equip de Joan Peñarroya, que vol l’ascens a l’ACB i que s’aixeca una i altra vegada tot i els problemes que van sorgint. «Això demostra el grau d’ implicació infinita d’aquest equip», va manifestar ahir Blanch. Dijous hi haurà una altra prova de foc. La definitiva. 

MARC BLANCH - Prop dels 20 punts per partit

Marc Blanch ha anat guanyant protagonisme al llarg de la temporada, però està sent just en aquests play-off quan ha acabat d’esclatar i donar el pas endavant per ficar-se l’equip a sobre. Els seus números són molt clars, i deixen en evidència la progressió. «Joan Peñarroya i jo ja vam parlar al principi de temporada que el propòsit era estar bé ara», va dir ahir el jugador català, que no té cap problema en admetre la realitat: «Estic en el millor moment de la temporada». De fet, Blanch diu no acusar l’excés de partits, i de minuts –gairebé 30 minuts per partit en aquesta fase de play-offs–, i confirma que està al cent per cent: «No estic excessivament cansat i no tinc cap problema».
Vist això, les seves estadístiques, a més de ser les més destacades de tots els jugadors del River Andorra, i també de la resta d’equips, destaquen l’augment de responsabilitat que n’ha agafat, tant perquè la situació de play-off ho demanava, com també, i especialment, pels problemes de la plantilla, amb molts jugadors lesionats o amb problemes per donar el cent per cent a cada partit. Blanch, per això, ha passat d’anotar una mitjana de 14,3 punts per partit durant la lliga regular –això van ser 26 duels que va disputar–, als 18,6 en els 13 enfrontaments que ha jugat al play-off.
Però aquesta dada va més enllà, perquè els seus percentatges d’encert han millorat, quan no s’han estabilitzat. La seva especialitat, el llançament frenètic de tres, és el que es manté gairebé igual, amb un 35,4% d’encert, tenint en compte que si durant la lliga va anotar 49 triples, ara en play-off amb la meitat de partit ja en porta 28. En tirs de dos, ha passat d’un 58,9% al 60,9%, i en la línia de tirs lliures només ha errat tres tirs en tot el play-off, de 55, el que li dóna un 94,5% d’encert, quan a la fase regular en va ser del 88%.
Per últim, la dada que deixa ben clar el potencial d’aquest jugador és precisament la valoració a cada partit que s’extreu del global de dades: en fase regular valorava 13,9, i en play-off està en 19.

PABLO SÁNCHEZ - Suma més triples que en la lliga

Pablo Sánchez és l’únic jugador que queda en l’actual plantilla d’aquelles dues primeres temporades a la LEB Plata –l’austríac Anton Maresch va arribar un any més tard–, quan es va iniciar un camí que ara sembla hauria d’arribar a port. Des del 2010, ha anat progressant, i aquesta temporada era tot un repte per ell perquè el món del bàsquet el considerava un jugador de LEB Plata, i fins i tot un home que patiria en LEB Or per tenir minuts. A aquesta categoria, aquesta temporada amb el River no ha estat durant la fase regular un home assidu, tot i que sempre sent fonamental en les rotacions de Joan Peñarroya i aportant una mitjana de més de 17 minuts per partit. Ha sigut, però, en aquest play-off, quan el càntabre ha donat un salt espectacular.
Sánchez ha passat a jugar ara 5 minuts més per partit, i també de fer 3,2 punts de mitjana per duel, a sumar-ne 6,8. El seu encert de dos ha augmentat de 45,7% a 59,1%, mentre que de tres ha passat del 21,6% al 29,5%, tot i que la dada més clarificadora és que ja porta més triples en els 13 partits del play-off (13) que en els 24 de la lliga regular (11).
Així mateix, Pablo Sánchez millora en el rebot, agafant-ne 4,5 per partit, quan en la lliga n’eren 3,4, sent en matèria defensiva on més s’aplica, amb gairebé 4 rebots per partit, quan a la fase regular en sumava un de menys. Mirant la valoració, queda clara la seva millora global: en lliga regular, l’aler sumava un curt 5,5, quan ara s’hi troba en 11 de valoració.
Pablo Sánchez és el capità del River, una peça fonamental per al cos tècnic pel que significa per la convivència del grup humà que s’ha creat, i aquesta ha estat la seva gran força, que amb el pas de la temporada ha acabat per aportar-li també un gran premi a la pista, on ara es veu un jugador sòlid i segur de tot el que fa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.