• El River batalla contra tot en un duel molt seriós, però un triple a un segon del final fa anar-se en orris l'esforç

Coppenrath i Flis lluiten per una pilota, ahir durant el tercer matx disputat al Centre de Tecnificació d'Alacant Foto: LA VERDAD DE ALICANTE / CARLOS RODRÍGUEZ

A onze segons del final, el River Andorra guanyava de dos punts, 68-70. Als tirs lliures, Devin Wright acabava de sumar només un punt, i el temps mort, i la possessió, eren del Lucentum. La defensa andorrana havia de tancar, fos com fos, el tir exterior, però Rivero va acabar sol, i el seu triple va enfonsar un partit majestuós dels homes de Joan Peñarroya: 71-70, i 1,2s per al final. El River havia de tenir un tir, però el passi de banda d'Schreiner va ser interceptat, i aquí es va acabar el tercer partit de la sèrie final per l'ascens. 2-1 per als alacantins i tot obert encara per a la cita de demà (20.00h). Si guanya el Lucentum, serà equip d'ACB, si ho fa el River, hi haurà cinquè partit al Poliesportiu que, tenint a l'equip com el té –Pérez abductor, Safford maluc, Maresch espatlla, ahir Flis un cop a la cella...– és una prova d'amor a uns colors, i una exigència d'una plantilla que està donant molt més del que té, i espera recompensa.

Amb Dani Pérez en la banqueta vestit de curt, i Xavi Galera que gairebé acabava d'arribar al Centre de Tecnificació des de Luxemburg –20 minuts abans del matx entrava per la porta–, el River començava manant i deixant clar que, tot i les dificultats, no estava disposat a llençar la final tan fàcilment. Hampl es mostrava sòlid en les dues primeres accions ofensives, i Pablo Sánchez des dels 6,75 enviava una bomba que posava el 4-6 que Maresch, en la següent jugada, ampliava al 4-8. El Lucentum vivia dels tirs lliures, sense tenir un atac fluid, fins que Bas va enviar el seu obús, recordant els de Sabat del segon partit, des de lluny. Era la cistella que posava els alacantins per davant 11-10, però en cap cas el River es mostrava afectat.

Schreiner a la direcció s'intentava desdoblar en la feina, i un triple fallat de l'austríac va ser el previ als dos punts de Coppenrath que, tocat com estava, s'estrenava per obrir una escletxa de tres punts en el marcador. El 13-10 no preocupava, però sí que just després Moncasi, en una acció molt desafortunada en defensa, s'enganxés amb la cama d'un jugador rival i aquest, per terra, provoqués una antiesportiva que semblava desproporcionada. Peñarroya es deixava el coll a crits a la banqueta, indignat per l'acció, però el Lucentum, per sort per als interessos andorrans, no aprofitava el regal i sumava només un punt.

Amb 14-10, va aparèixer Marc Blanch, primer amb una cistella de dos, acompanyada per una altra de Flis, i amb un triple del català errat, que deixava el marcador al final del primer quart 18-16 per als locals. En la represa, Blanch ja havia escalfat el canell, i va enviar el seu triple, ara sí, a dins. El River tornava a manar en el marcador (18-20), però Green sumava de dos i Coppenrath l'acompanyava, mentre la defensa andorrana patia per tancar els rebots. Amb el 24-20, un temps mort va servir per tranquil·litzar els de Peñarroya, que tot i trobar-se set per sota en tornar a la pista, (27-20), van aprofitar un moment dolç de Hampl perquè el txec anotés tot sol un parcial de 0-5 per al seu equip.

Quedaven tres minuts per al descans, i amb 27-25 el River seguia molt viu. Flis, en el següent atac, va seguir la dinàmica i va empatar el duel, però també el Lucentum responia. Llavors Hampl va tenir el moment fosc, errant en atac en el seu hàbitat natural, sota cistella, i cometent falta en la defensa següent. El Lucentum es posava 30-27, però just abans que sonés la botzina, Pablo Sánchez tancava la primera part amb un triple que ho deixava tot en taules (30-30).

Després del descans, va arribar el festival anotador des de la línia de tres. Va ser com un partit de tenis: Blanch de tres, resposta de Bas des dels 6,75, i nova resposta de Blanch des de la distància, després un contratac de dos, també de Blanch, i la resposta local, novament un triple de Bas. La ratxa de canells es va trencar en un llançament del català, amb 36-38 per al River.

Però el ritme, tot i baixar una mica, va seguir novament amb Bas de tres, i amb Schreiner sumant dos triples consecutius, un des de tan lluny que semblava impossible, i el River seguia manant 41-44. Però novament de tres, ara Sabat, empatava, mentre que la resposta venia amb una cistella espectacular s'Schreiner que posava de nou el River per davant, ara 44-46.

Semblava una bogeria de període, amb constants bombardejos i sense que cap equip deixés marxar l'altre, i mentrestant les defenses que treballaven a fons, amb Green i Hampl sumant la tercera falta. La recta final del tercer quart va ser un intercanvi de cistelles en què Blanch, de nou de tres, posava el 48-51, però Rivero, que al final seria decisiu, feia la seva de dos i mantenia la intensitat amb el 50-51.

El quart definitu va començar amb un 2-1 de Wright, que no va ser, i amb un altre triple –¿ho endevinen?– de Blanch (26 punts, novament el millor del partit) que Llorca responia també des dels 6,75. El 55-56 s'ampliava a 55-60 en els millors minuts de Moncasi, que responia a alguns insults del públic amb dues cistelles monumentals, sobretot la segona, estil Abdul Jabbar de ganxo espectacular, i amb el dit enlaire reivindicant-se. Amb això, Perelló va aturar el matx. Rivero va sumar just després el que seria el seu primer triple, però el River estava amb ganes de donar-ho tot, i Blanch primer i Pablo Sánchez després aixecaven la seva banqueta amb dos nous triples marca de la casa. Els andorrans manaven 60-66, però en el següent atac, en recuperar la possessió, Scheiner va fallar una cistella que podria haver estat decisiva. Després, quatre punts seguits de Bas, dos més de Coppenrath i un parcial de 6-0 a 2min 40s del final (66-66). En tornar a pista, Coppenrath tornava a sumar, però Schreiner anotava un triple de bojos, i amb 68-69 i 51 segons de partit, la cosa estava que bullia. Però la part decisiva, que va semblar de cara per als andorrans, va acabar just al contrari. A 15 segons del final, Flis va tenir el seu tir que va tocar ferro, però el rebot va ser de Wright, que va rebre falta. El gallec, des dels tirs lliures, en va fallar un (68-70), i després del temps mort de Perelló, i després que Peñarroya demanés tancar el tir exterior, Rivero es va trobar sol. La va fer volar, i dins, i el 71-70 queia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.