• Art al Set exposa al Park Hotel de la capital i per primera vegada al país la pintura cinètica i els ?trompe-l'oeil' escultòrics de l'artista colombià establert a Besalú

Duván, amb un oli seu al Park Hotel. Foto: ÀLEX LARA

José Duván López (Quimbaya, Colòmbia, 1954), Duván de nom artístic, és tot un personatge: mirin aquí al costat la fila de pirata honrat i una mica trapella, com el d'El lobito bueno de Paco Ibáñez, que gasta l'home. Hi ajuda molt el pegat que lluu i aquesta dèria pel vellut: ¡fins i tot les sabatilles! Atenció, però, que això del pegat no és impostura: un accident el va deixar borni –ejem– de l'ull esquerra, un drama que ell va tenir l'esma de fer jugar a favor seu: la seva pintura no s'entén sense aquesta circumstància. D'aquí la multiplicació de perspectives en la matexia tela de la sèrie Homenatge a Vivaldi, que Art al Set li exposa fins al 30 de juny al Park Hotel de la capital, i aquesta cosa tan absolutament marciana que ell ha batejat amb el nom de pintura cinètica: li falta el focus que té la pintura diguem-ne covencional. O millor dit, sí que té focus; el problema –o millor dit, la gràcia– és que en té tants, de focus, que la tela es pot veure en les vuit posicions possibles perquè no té ni dalt ni baix, ni esquerra ni dreta; fins i tot és possible disposar-la en diagonal, i funciona. Tant, que Duván està conveçut que la pintura cinètica –al Park Hotel n'hi ha algun exemple– està cridada a revolucionar la història de l'art com el cubisme en sel seu moment. Més o menys i modèstia a part, és clar. Aquests estimulants jocs amb la perspectiva, el volum i la profunditat els ha traslladat l'artista colombià a l'escultura. Una escultura tan peculiar que no és tri, sinó bidimensional, i que és en el fons una personal reinterpretació d'una tècnica tan antiga com ho és el trompe-l'oil. Duván s'ha especialitzat en la cadira tramposa: al Park Hotel n'hi ha de petit, minúscul format; però si tenen l'ocurrència de deixar-se caure un dia per Besalú –i no per casuallitat: és on té el taller– i passejar pel pont romànic de la vila –sí, el d'El pont dels jueus– en veuran una de gran format plantada a la llera del Fluvià: des de lluny sembla una cadira normal, però de prop es converteix en una planxa de ferro. Revolucionàaria no ho sabem; però curiosa, sí que ho és, i molt, l'obra del pirata Duvan.

Per a més informació consulti l'edició en paper.