• Barrockers proposa dissabte un exòtic còctel de jazz i música barroca

Proliferen els últims temps en aquest racó de món propostes musicals saludablement exòtiques. Val que aquell prometedor experiment que havia de ser The Chicken Andorra no va passar de la fase embrionària; però atenció a Barrockers, una ocurrència no menys marciana concebuda –i ara sí, parida– pel violinista Josep Martínez i que s'estrena dissabte a la Farga Rossell (20 hores), en la segona proposta del cicle Onca Bàsic. Ras i curt: Martínez ha agafat una de les formacions canòniques del Barroc –dos violins i baix continu–, n'ha conservat els violins –ell mateix i Francesc Planella– però l'ha tunejat substituint el baix pels teclats –Santiago Pereira– i afegint-hi, atenció, una guitarra elèctrica: la d'Oriol Vilella, que s'estrena així en el repertori diguem-ne clàssic. El resultat d'aquest túrmix dóna resposta a una pregunta digna del gran Philip K. Dick: ¿somiaven els mestres del Barroc amb instruments elèctrics? Doncs somiar, potser no hi somiaven, però del que està segur Vilella és que, si n'haguessin tingut algun a mà, l'haurien incorporat sense manies: «La gran sorpresa ha sigut topar-me amb unes partitures que casen singularment bé amb el blues. Ens pensàvem que érem nosaltres els que havíem inventat això de la roda d'acords a partir de la qual pots anar improvisant segons les normes harmòniques... Doncs no: això mateix ja ho feien gent com Corelli i Pachelbel».

Ja que parlem de Pachelbel, la de dissabte és una oportunitat única per comprovar com sona el celebèrrim Cànon si hi afegim uns quants watts de potència. En honor a la veritat, Barrockers no és una rigorosa revolució en l'àmbit musical: la mateixa ONCA ha fet una cosa similar, prò a la inversa, pasant pel sedàs de la formació de cambra els hits dels Beatles. Però el tirabuixó amb rosca que consisteix a electrificar un trio barroc entra dintre de la categoria de la raresa musical, diu Vilella. Que ningú no s'espanti, però, perquè el resultat final tira més cap al barroc que cap al blues. De moment, és clar, perquè la criatura tot just acaba de néixer. Però ja apunta maneres i, augura el guitarrista, «com més assagem, més idees tenim perquè els violins arribin a swingar, aquest trote característic del blues i del rock». La pregunta és si Barrockers tindrà continuïtat, cosa que de moment no està assegurada però que tampoc es pot descartar.

En fi, que dissabte sonarà a la Farga Rossell un Pachelbel inèdit –com a mínim, per aquí dalt. Completarà el repertori un grapat de temes escollits per Martínez amb la voluntat explícita de cuinar un àpat per a tots els paladars i que fa parada i fonda en la dansa barroca, amb passacaglies, chacones, follies i i batalles. Ja que hi som, posem-hi noms: Uccellini, Falconiero, Cazzali i Mealli, a banda de Corelli i Pachelbel. L'entrada és gratuita –aquesta és una de les moltes gràcies del cicle Bàsic– i si l'invent els fa tilín, no es perdin la pròxima cita del cicle: serà el 6 de juliol a l'església de Santa Coloma, amb una vetllada íntegrament consagrada a la literatura per a violoncel a càrrec del Quartet Sandaran. Una altra experiència inèdita per a l'estiu més ONCA de la història.

Per a més informació consulti l'edició en paper.