• L'andorrà assegura que l'experiència de l'Everest «no la canvio per tot l'or del món»
• «Pots quedar-te allà dalt tot el temps que vulguis, però no era qüestió d'arriscar», va dir

Trastoy, ahir a Crèdit Andorrà, amb la foto del cim al darrera Foto: ÀLEX LARA

Allà hi era el pioner: Domènec Trastoy, el primer andorrà en aconseguir fer cim al sostre del món. 8.848 metres d'altitud coronats per un home que ahir, davant de la premsa, explicava la seva aventura. Amb detalls. Com per exemple, que la foto que ja és història, la de la bandera tricolor, la va fer l'alpinista aragonès Carlos Pauner, o que l'home que surt al costat de l'andorrà, enlluernat pel sol que just en aquell moment sortia al fons –eren les 05.00h del matí del dia 22 de maig– era el xerpa de Trastoy, en Kami, o que el lauredià, a qui li molestaven les ulleres de sol durant la pujada, va arribar dalt amb un ull «congelat» que no li permetia veure... Tenia moltes coses a dir, Domènec.

Carlos Pauner, alpinista aragonès, molt experimentat amb 13 vuit mils –l'Everest era el 14è que li faltava–, va ser qui va dir, aquell dia, que sense oxigen no pujava donades les circumstàncies de vent i fred. «Si ell que en portava 13 vuit mils sense oxigen, va dir que era un dia per utilitzar-lo, jo no anava a arriscar-me, perquè estava la nostra salut en joc». Trastoy, que va confirmar que l'ús de l'oxigen el va fer des dels 7.600 metres d'altitud –des del Yellow Band–, va dir que, una vegada assolit el cim, allà s'hi van quedar una mitja hora observant les vistes i fent fotografies. «Pots quedar-te tot el temps que vulguis, però no era qüestió d'arriscar perquè sabíem que venia vent», va assegurar. Trastoy va recordar una màxima de l'alpinisme, que diu que una vegada fet el cim d'una muntanya, resta encara «el 80% de l'aventura», que és el descens. «Jo vaig estar distret fent les fotos que havia de fer, però Pauner va trigar més perquè ell tenia molts més patrocinadors que jo i havia de complir», va dir tot trencant a riure amb la complicitat dels representants de Crèdit Andorrà, principal patrocinador de l'expedició andorrana.

Somrient a tota hora, Trastoy, que va assegurar que no li quedarà cap seqüela tot i els problemes de congelació que va tenir a l'ull esquerre, va recordar com Pauner el frenava en l'ascensió final: «Em deia que anava massa ràpid, i tenia raó perquè si arribàvem dalt de nit no haguéssim pogut fer-nos fotos». Així va ser que una vegada van decidir atacar el cim, ho van fer de nit, sortint a les 20.00h de la tarda del dia 21, i arribant nou hores després, ja el dia 22 de maig, als 8.848 metres.

SORTIDA «ARRISCADA» DE NIT / La decisió d'atacar el cim de nit va ser, segons l'esportista lauredià, «arriscada». Amb tot, Trastoy va explicar que les condicions en l'inici eren les idònies, i que després hagués estat fins i tot pitjor, perquè hi havia previsió de vent de 80km/h. «No és el més normal sortir de nit», va confirmar, «però hi havia una lluna molt bona que enlluernava i gairebé no feia falta el frontal», i absència de vent, cosa que aniria variant amb el pas de les hores.

KAMI LI POSA POC OXIGEN / Trastoy va narrar l'últim tram: «Jo ja ho tenia tot preparat per sortir, però en Kami no, i Carlos Pauner em va dir de marxar, així que vam sortir i li vaig dir a Kami que em posés l'oxigen... el va posar segurament a 0,5 o així, i jo anava tirant. Tenia fred, els peus gelats, i anava a poc a poc. No sabia ben bé què em passava. Mitja hora després, Kami em va agafar i em va dir ‘vine aquí', i llavors em va entrar aire de cop i després d'una estona els peus se'm van escalfar, i ja vam poder agafar Carlos que estava al davant, a uns 200 metres». «Sense oxigen», va dir, «portavem un ritme com per coronar en 14 o 15 hores, i ho vam fer en 9». Segons Trastoy, el xerpa Kami li havia dit que havia arribat al cim en quatre ocasions, «però preguntant coses al final vaig pensar que cada vegada que fan una expedició, arribin o no dalt, se la compten com a cim».

NO HO CANVIA «PER RES DEL MÓN» / «Quan vaig passar l'esgraó Hillary, vaig pensar que no em canviava per res del món. Ni que vingués algú i m'oferís tots els diners del món, ni per tot l'or del món», va assegurar ahir l'alpinista rememorant aquell moment. «Em sento privilegiat per haver pujat, ha sigut una experiència inoblidable», hi va afegir.

«SENSE OXIGEN, DES DEL NORD» / Trastoy, que preguntat pels nous reptes que pugui tenir va contestar que, de moment, cap per descansar i no preocupar més la família, sí que va deixar caure que si tornés a l'Everest ho faria per pujar per la cara Nord, que coneix i sap que els desnivells que s'han de salvar no són tan sobtats i que, per això, ho faria sense oxigen. «És més fàcil per la vessant Nord, perquè entre camp i camp no hi ha tant desnivell».

LA DESCRIPCIÓ D'UNA FOTO HISTÒRICA / La foto que passarà a la història d'Andorra és la de l'alpinista amb la tricolor. Aquella primera imatge que va rebre tot el país i que es va divulgar a través de la premsa. En ella es veu un Trastoy amb cara de fred, aguantant les banderes d'Andorra i de Crèdit Andorrà, el seu patrocinador, amb gotes congelades a la roba, i els ulls forçats pel fred i el vent. A l'esquerra de la imatge, darrera d'ell, Kami, el xerpa que el va acompanyar en l'expedició, que segons Trastoy volia sortir a la foto, i a la dreta de la instantània, la cresta final de l'ascensió i el Makalu (8.463m, el cinquè cim més alt del planeta) al fons. La fotografia és obra de Carlos Pauner.

EL DIA 22 VAN PUJAR 30 PERSONES / El mateix dia que Trastoy va fer cim, 22 de maig, l'Everest va rebre 30 persones. Per contra, just un dia abans, el dia 21, amb millors condicions meteorològiques, en van coronar 150. Trastoy va recordar que un alpinista que ho va intentar sense oxigen el dia 21, va haver de ser rescatat.

TORNARIA «AMB UNA EXPEDICIÓ ANDORRANA» / Trastoy va dir en roda de premsa que l'Everest no era una muntanya que l'interessés especialment, però que la il·lusió estava en ser el primer andorrà. Ahir va dir que si tornava ho faria, o bé per pujar sense oxigen per la vessant Nord, o bé per formar part d'una expedició totalment andorrana.

NOUS REPTES, DE MOMENT NO / «Jo per plantejar-me reptes, marxaria ja, però la família no vol», va dir Trastoy. Té en ment, ja fa temps, fer el cim més alt de cada continent. Li'n queden dos, però això de moment tampoc no l'atrau massa, segons va assegurar.

RAMON DIAZ, L'ENLLAÇ A ANDORRA / Ramon Diaz, cosí de Trastoy, va ser l'enllaç directe amb Andorra. Des del Camp Base, l'alpinista trucava a Diaz i li explicava el que feia, i era el seu cosí qui ho traslladava al blog narrat en primera persona, i a les xarxes socials. Un treball impecable per seguir una fita històrica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.