• El comú, que té en propietat la Llacuna i el Centre de Congressos, pagarà 3.500 ? mensuals pel Comunal

Ferrer, Samarra, Rabadà i la propietària de l'edifici, en la visita que van girar ahir al reformat Teatre Comunal d'Andorra la Vella Foto: tony lara

La cònsol Ferrer ho té clar: els tres espais escènics de què disposa la capital –la sala d'actes de la Llacuna, l'auditori del Centre de Congressos i el teatre Comunal– són complementaris: el primer, amb un aforament d'un centenar de butaques, es destina a les activitats que generen al mateix centre cultural l'Escola d'art, l'Insitut de música i les associacions que hi residexen; el segon, amb capacitat per a 250 espectadors, a muntages teatrals de petit format; i el Centre de Congressos, amb 950 localitats, a espectacles de gran format. No hi veu la cònsol cap contradicció, cap li suscita cap dubte el fet que el comú hagi invertit 45.000 euros a adaptar el Comunal a la normativa de seguretat vigent i tornarà a abonar a partir de l'agost 3.500 euros a la propietària de l'edifici, quan el mateix Comú ja disposa dels altres dos espais en propietat i per tant es podria estalviar aquesta despesa fixa. Insisteix Ferrer que els tres equipaments «no tenen res a veure»; que estan destinats a acollir «tipus d'espectacles diferents»; que quan es va plantejar el tancament del Comunal «tots els col·lectius afectats s'hi van manifestar en contra»; que es va convertir d'aquesta manera en una qüestió d'«interès general», i que, que caram, «som la capital i aquest tipus de sala és necessari». La conclusió es veia venir: «No veig per què no s'havia de mantenir, el Comunal».

Posats a tirar del populisme d'espardenya, de la democràcia assembleària que ara es porta –i quedem-nos per no allargar-ho amb la marxa enrere a cop de manifest del Patapou i el doble sentit de Meritxell– a un se li ocorren 3.500 raons mensuals –facin números, i a final d'any surt per un pessic– als quals cal afegir aquests 45.000 euros més que s'hi han invertit en una intervenció que ahir, en la presentació a la premsa de la flamant criatura, no va quedar del tot clara: d'una banda, insisteix Ferrer que el Comunal complia abans de la reforma amb la normativa de seguretat; de l'altra, justifica la intervenció amb l'argument que «no podíem assumir el risc que s'hi produís un accident, que no funcionessin els sistemes de seguretat i que no poguéssim evacuar la gent». En definitiva, que sense les reformes «hauríem hagut de tancar el Comunal». I la pregunta és òbvia: ¿per què, si complia la normativa? ¿O és que la normativa vigent és massa laxa? Perquè si és així, ¿no hauria algú d'instar-ne una revisió urgent? ¿Quants altres edificis –i quins– compleixen amb la lletra de la llei però no passarien el fi sedàs del Comú? I si tan peremptòria era la intervenció al Comunal, ¿per què no es va fer abans? ¿Van estar en perill els espectadors que hi assistien els últims cursos?

Molta merda

Resoldre totes aquestes incògnites ha costat –tornem-ho a dir– 45.000 euros i un any sense Comunal. Dotze mesos en que les activitats que s'hi programaven regularment –la Temporada de Teatre, els espectacles infantils, les estrenes de l'Aula i les projeccions del Cineclub– es van repartir entre la sala d'actes de la Llacuna –que també ha experimenta aquest curs un lífting considerable, amb la consegüent inversió– i el Centre de Congressos. Sosté la cònsol que en aquest últim espai hi va haver problemes per atendre totes les sol·licituds i que, per tant, «tornar a disposar del Comunal ens vindrà molt bé». El cas és que si durant l'últim any la Llacuna i el Centre de Congressos han pogut absorvir tota l'activitat teatral –i assimilada– que es genera a la capital, ¿per què no insistir en aquesta exemplar optimització dels recursos comumals? De fet, el mateix Comú ho tenia molt coll avall al juny, quan es va plantar i va amenaçar de tancar el Comunal si la propietat no renunciava a les mensualitats equivalents al cost de les obres de reforma. Allò sonava a ultimàtum, però la propietat va cedir i finalment hi va haver acord. Gairebé in extremis, per cert. Però la consellera de Cultura, Meritxell Rabadà, estava aleshores disposada a anar fins al final i renunciar al Comunal. Senyal inequívoc que no és l'equipament imprescindible que ara se'ns vol fer veure.

En qualsevol cas, la capital recupera un equipament històric, inaugurat el 1994 –amb una inversió pública que fregava els 800.000 euros– i que des d'aleshores no havia passat mai una aturada tècnica, la revisió a fons que és el que se li ha practicat aquests últims mesos. Una intervenció que ha prioritzat segons Joan Roríguez, cap de l'àrea de serveis de la capital, la seguretat de l'edifici –renovació integral de la instal·lació elèctrica, dels detectors de fum i de la centraleta de detecció d'incendis; il·luminació d'ambient i senyalització de les escales; accessibilitat dels camerinos, l'ascensor, que havia donat algun ensurt, i cuba de gasoil– i que ha deixat per a temps més propicis el pati de butaques i, atenció, tant la calefacció com l'aire condicionat. No hi busquin grans canvis estètics, perquè no els trobaran: el nou Comunal s'assembla per fora al vell com un ou a un altre ou, així que caldrà fer-se a la idea que a l'hivern hi passarem el fred de tota la vida. Tot plegat, ja s'ha dit, amb una inversió de 45.000 euros que s'ha cobert segons Ferrer amb fons propis, amb les 14 mensualitats que s'han deixat d'abonar mentre l'edifici ha estat tancat i evitant les subcontractacions, que haurien agilitzat les obres però que també les haurien encarit. En fi, que el nou Comunal obrirà les portes el 6 de juny, quasi un any just després de tancar-les, amb el festival de fi de curs del col·legi Sant Ermengol. I ja que el tenim, no marxarem sense dir el que toca en aquests casos: molta merda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.