• El concert tindrà lloc el 7 de juny, amb Gerard Claret a la direcció

El pianista català Manel Camp, ganxo de l'última cta del JazzHivern Foto: el periòdic

El cartell de JazzHivern és sens dubte un dels més flexibles d'aquest racó de món: la setmana passada hi havia de debutar The Chicken Andorra, un ambiciós projecte en homenatge a Jaco Pastorius que s'ha quedat al farcit calaix de les bones intencions; en el seu lloc va comparèixer, segur que ho recorden, el rebelde Carlos Segarra, amb un ressò més que justet a l'alçada de la nul·la promoció que se'n va fer; i per al 14 de juny estaven anunciats els Solistes de la Jonca, en la vetllada de clausura del JazzHivern. No és que els Solistes hagin caigut del cartell, però sí que han avançat una setmana la cita –del 14 al 7 de juny, per no coincidir amb el concert de l'ONCA i Càmera Musicae al Prat del Roure escaldenc– i a més han convidat per a l'ocasió el trio del mestre Manel Camp, pianista, compositor i vell conegut de la formació que dirigeix Gerard Claret. Camp compareixerà a Ordino amb el contrabaixista Miquel Àngel Cordero i Lluís Ribalta a la bateria, i un programa que sota el lema Concertem? Música per a quarte de corda i trio de jazz –que no deixa de ser un còctel tan prometedor com exòtic– repassa la trajectòria de Camp com a compositor: bandes sonores, música per a dansa, temes del compacte Enyors i presentació en rigorosa exclusiva d'Origen. Els Solistes de la Jonca estaran integrats en aquesta ocasió per Sergi Claret i Àlex Arajol, al violí; Laia Capdevila, a la viola, i Jordi Claret, al violoncel.

D'altra banda, i com ja s'ha dit, l'ONCA protagonitzarà el 14 de juny al Prat del Roure un concert de cine, amb l'orquestra Càmera Musicae de Tarragona com a convidada d'excepció i direcció del mestre Tomàs Grau. Atenció al repertori, que farà salivar els cinèfils –i no tan cinèfils– i que encarna la voluntat de la formació d'arribar a un públic ampli: hi sonaran els temes principals d'obres mestres de la pantalla gran, des de 2001: una Odissea de l'espai, fins a El mag d'Oz, Amadeus, El discurs del Rei, El gran dictador, Mort a Venècia i Els ponts de Madison. O el que és el mateix: Strauss, Mussorgski, Mozart, Beethoven, Brahms, Mahler, Bellini i Berlioz. Quasi res.

Per a més informació consulti l'edició en paper.