PUBLICITAT

El Lucentum intimida

RAFA MORA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Sabat (21 punts, tots des dels 6,75) celebra ahir una cistella acompanyat per Green (14 punts) i Huertas (16). Foto:

Amb Dani Pérez fent la ronda d’escalfament i a la banqueta vestit per sortir a pista en qualsevol moment, el River Andorra va voler intimidar el rival, però el que va passar és que quan va començar a volar la pilota, va ser el Lucentum qui va donar un pas endavant que els homes de Joan Peñarroya, amb Pérez sempre a la banqueta, no van poder recuperar. Ahir va ser el dia de les errades en atac del River, amb uns percentatges en atac catastròfics (14% d’encert des dels 6,75: 4 de 27 encerts), i el dia de l’encert del Lucentum, amb 13 triples, dels quals 7 del base Sabat, que en va provar 13. El millor del partit, en valoració, Marc Blanch, 23 punts, 9 rebots, 30 de valoració... però de res va servir. La final està empatada, i ara Alacant espera divendres 31, a les 21.00h.

El River va anar per darrere en tot moment. D’inici, 1-5, 1-7, 1-9. La maquinària alacantina rutllava, però no l’andorrana, que no era fins que Blanch va sortir al camp quan va començar a anotar... des de la línia de tirs lliures, i amb dificultats. Wright retallava fins 5-9, l’atac visitant era esgotat i semblava que el River entrava al matx, sempre des de l’ampolla, amb Flis i Wright, fins que Maresch va fer per fi dos punts en jugada, i l’empat a 9. El primer quart va ser ara més anivellat, amb Middleton i Green sumant per al Lucentum, però també Blanch i Wright per al River, i fins i tot els de Peñarroya es posaven per davant amb el 17-15, però un triple de Sabat, que començava el seu festival que continuaria en el segon quart, deixava el marcador 17-18.

La represa va començar amb una esmaixada de Wright després de l’assistència de Blanch, però Sabat era on fire i ho va aprofitar: quatre triples a la mitja part. El River no trobava el camí per reduir les distàncies, cada vegada més grans. Ho intentava des de l’exterior, amb uns percentatges penosos. En els primers vint minuts de joc, l’equip de Peñarroya havia sumat 1 de 12 en triples (8% d’encert), mentre que el Lucentum estava en 8 de 15. El matx semblava entrar en una dinàmica perillosa, i molt, perquè l’eficàcia alacantina era excessiva per la manca d’aquesta dels tricolors. A més, Hampl es posava amb tres faltes, Safford patia el dolor del cop del primer matx i quedava fora de combat, Maresch desapareixia del partit també amb molèsties, i quan Pablo Sánchez per fi encertava per al seu equip des dels 6,75, trepitjava la línia i es donava de dos. Schreiner també ho intentava, i Peñarroya es desesperava a la banda, tot protestant algunes accions defensives del Lucentum.

Moncasi, substituint Hampl, donava rendibilitat a les seves accions, però l’atac de l’Alacant no afluixava: triples de Huertas, Green, i una acció de dos de Llorca que acabaven per descentrar el tècnic del River, rebent la tècnica. Quedaven 34 segons per al descans, i del 34-48 es va anar al 34-50 amb que els dos equips van anar als vestidors, no sense que els jugadors del River envoltessin els àrbitres amb les seves protestes.

Amb el partit novament en joc, el River va voler deixar l’orgull ben alt, però no era el dia. Tot i això, les seves accions rebien un petit premi. Blanch, Flis i Wright mantenien la il·lusió de la segona victòria de la sèrie, però Bas s’hi afegia amb un triple, que tornava a tocar la moral local. Flis, per fi, va reduir aquesta diferència i el marcador seguia sent massa alt, però no estava fora de les possibilitats del River: 43-58.

Tota la carn era a la graella, però el foc no cremava. Era un voler i no poder. Blanch tornava a provar de tres, i només els rebots ofensius mantenien alguna opció per al River, fins que un triple d’Schreiner va permetre el públic local cridar... Pedres contra míssils: 56-71 al final del tercer quart, amb un altre triple de Sabat i novament la desesperació de Peñarroya a la banqueta, que ja no s’atrevia a emprenyar-se amb els àrbitres per les accions dels rivals.

El matx estava perdut, amb un River sense rumb que semblava impulsar-se per l’única basa del tir exterior i Blanch, tot mirant que la defensa alacantina li posava en moltes dificultats en la zona. L’últim quart també va ser visitant (13-20 de parcial), i res més a dir. El Lucentum va intimidar ahir el River, i ara la final està més que oberta.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT