Nomes ha estat a Andorra uns mesos. Suficients per viure una bona aventura envoltat de futbolistes amb què s’ha sentit com a casa seva, i un drama entre directius. Javi Subiza, que dijous va abandonar el país després d’entrenar amb el FC Andorra per última vegada, parla clar abans de marxar.

–¿Sorprès que aparegués el nom de Dario i no el seu per pagar-li, perquè no es troba el seu contracte?
–M’ha agafat per sorpresa. No sé aquest personatge –Emili Puig– què haurà fet d’ell, on l’haurà posat, però no apareix el contracte.

–¿Prendrà alguna mesura?
–Si no se soluciona, alguna cosa faré. Aquests dies m’han trucat molts periodistes del País Basc perquè el que els crida l’atenció és que m’hagin fet fora del país. No em fan fora del club, sinó del país. Ara a aveure què passa. No vull dir res perquè he estat molt bé, però aquesta situació em supera.

–¿Com s’ha trobat al vestidor?
–Fenomenal, increïble com s’han portat amb mi. Però aquest últim mes això ja és insostenible.

–¿Se sent estafat?
–Estafat o com si hagués matat algú. ¿Què he fet jo de dolent? Truques al responsable i no t’agafa el telèfon, aquí ningú no dóna la cara. L’entrenador està amb mi però no és responsable de res, no representa el club i m’he trobat un poc sol, la veritat.

–¿Vostè sabia que havia de tenir papers de residència quan va arribar a Andorra?
–No. Jo vaig presentar tota la meva documentació al club i això és com una empresa, que són ells qui fan els tràmits. Jo pensava que estava tot en regla. Em vaig adonar el dia que em vaig posar malalt, que em van demanar la targeta de residència i vaig preguntar què era això. A partir d’aquí vaig estar trucant, i mirant el tema, però res.

–¿No té copia del seu contracte?
–No, és molt... és una pel·lícula.

–¿Quants diners li deu el club?
–Em deuen els dos mesos i una prima. Sé que aquí és tot verbal, i quan jo he cobrat a mi m’han vist que he cobrat, i jo he firmat com que cobrava. A mi el que em fot és que aquí hi ha un responsable de tot això que ningú no sap ni on està i a mi em fan fora d’un país com si jo hagués fet una barbaritat.
–Emili Puig està aquí...
–És que jo l’he vist passar al meu costat. A mi m’expulsen del país i ell està per aquí com si res, i ningú no li fa un seguiment ni res.

–¿Entén el tracte del Govern?
–Crec que s’han portat de meravella, m’han explicat la situació i que faran el possible perquè se’m pagui.

–¿Té ganes de tornar a casa seva?
–Sí, perquè quan va sortir tot això jo he estat molt malament. Els companys m’han donat suport, però després arribava al pis i m’enfonsava.

–¿Després de tot el que ha passat, tornaria al Principat?
–No tanco les portes perquè mai se sap on acabarà un, però de moment el que necessito és marxar i unes vacances. I que tot això se solucioni.

Per a més informació consulti l'edició en paper.