PUBLICITAT

Trastoy, el primer a l'Everest

  • A les 1.15h (hora nepalí), les 5.00 de la matinada al Principat, l'andorrà era al sostre del món
  • Després de quedar-se a 8.000m al 2011, per la cara Nord, el lauredià assoleix el cim pel Sud
RAFA MORA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Trastoy es fa una ?autofoto' durant un dels trajectes al Camp 1, a 5.944 metres d'altitud Foto: www.everestcreditand.com

Georges Mallory, el britànic que amb Andrew Irvine va intentar l'ascens a l'Everest el 1924, deixant-s'hi la vida allà dalt, va dir abans d'intentar-ho que volia pujar aquells 8.848 metres «perquè són allà». Des del 29 de maig de 1953, quan es va assolir la fita per primera vegada a la història (Edmund Hillary i Tenzing Norgay), han estat 6.208 ascensions les que s'han fet, i ahir es va sumar una altra, la de l'andorrà Domènec Trastoy, que posava la bandera tricolor per primera vegada al cim del món en ascendir per la cara Sud.

Va ser amb oxigen a la part final, perquè segons l'alpinista lauredià «no era viable d'una altra manera per la meva pròpia seguretat, en no haver-hi un moment sense vent al cim», i perquè, amb temperatures inferiors a -30 graus, notava símptomes de «congelació als peus». A les 1.15 hores del Principat del dia 22 de maig de 2013 (cinc de la matinada, hora nepalí), Trastoy entrava als llibres d'història, dos anys després d'intentar-ho per la cara Nord per primera vegada i quedar-se a 8.000m per culpa d'unes ratxes de vent de 100km/h.

«Hem sortit a les 20.00h i hem arribat a les 5.00h del matí, a dalt del món el panorama era immillorable», va dir, afegint-hi els agraïments a tota la gent que l'ha donat suport aquests dies. Trastoy, que va fer nit al camp 4, situat a 8.016m, va fer cim juntament amb l'expedició del saragossà Carlos Pauner, i després de coronar tots van baixar en direcció al camp 2 (6.400m), per fer nit abans d'arribar avui al camp base, situat a 5.350m.

AL PRINCIPI, SENSE OXIGEN / Kami, l'únic xerpa que va acompanyar Trastoy en l'aventura, va tenir un paper important ahir, perquè va ser ell qui va donar l'oxigen a l'andorrà quan pitjor ho estava passant. Trastoy ho explicava així al web www.everestcreditand.com –Crèdit Andorrà ha estat el patrocinador principal de l'expedició–: «Al sortir del Camp 4 en direcció al cim, en Kami no estava del tot preparat. Tot i això, he decidit sortir sense ell, esperant a trobar-nos més amunt. El Kami no em volia perdre, així que m'ha apagat l'oxigen sense que me n'adonés, per a poder atrapar-me en pocs minuts. Doncs durant els 30 minuts que ha trigat el Kami en posar-se a la meva alçada he sentit com se m'estaven congelant els peus. Quan ha arribat el Kami i m'ha obert l'oxigen de cop m'ha pujat la temperatura corporal. I és que fer el cim sense oxigen, avui era impossible».

VENT DE 80KM PER HORA / El principal problema va ser el vent. Les ratxes de més de 80km/h van aparèixer just al fer el cim Sud: «De seguida hem notat com la muntanya ens començava a desprotegir del vent». Al final, i després de 9 hores de travessia entre el camp 4 i el cim, Trastoy es va convertir en el primer andorrà al sostre de la Terra: «Hem fet la foto amb una càmera que hem ‘ressuscitat', i ens hi hem quedat contemplant el paisatge durant uns instants. No hi ha paraules per descriure la sensació que un té quan es troba allà dalt».

SENSE LA IMATGE DEL MOMENT / Ahir, la foto de Trastoy amb la bandera tricolor al cim era la més desitjada, però l'expedició es trobava al camp 2 per dormir, i des d'allà no hi ha manera d'enviar la fotografia.

FONT: «HAVIA ARRIBAT MASSA PRIM» / La gent vinculada a la muntanya a Andorra, ahir es felicitava per la fita de Trastoy. Qui més examinava l'actuació del lauredià era el seu entrenador, Carles Font, que assegurava que havia fet el viatge «ja massa prim des d'aquí». Font va explicar que les congelacions als peus van arribar per estar «tan prim», però va destacar la fortalesa de l'alpinista: «Està dotat per fer coses com aquestes, és un esportista de molt alt nivell». Domènec Trastoy, abans de coronar l'Everest, ja havia conquerit el Kilimanjaro, Aconcagua o McKinley.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT