• L'obra, que ha estat molt complexa, ha costat 386.284 ?

la restauració del castell de Llívia (), unes obres que es van iniciar ara fa 19 anys, ja és una realitat. El projecte de remodelació, que ha estat complex, ha pretès posar en valor el conjunt fortificat, un monument desconegut pels turistes a causa de la seva quasi total demolició a finals del segle XV. Els treballs s'han basat en assegurar la conservació del conjunt un cop excavat i, a més, s'ha fet una intervenció arqueològica. La remodelació ha consistit en adequar un camí, construir passarel·les de fusta, alçar les estructures de les torres, crear petits miradors, netejar els fossats i crear un pont d'accés. L'acte ha finalitzat amb una representació teatral i un dinar popular.

El president de la Diputació, Joan Giraut, l'alcaldessa de Llívia, Sílvia Orriols, el diputat de Monuments a la Diputació, Albert Piñera, i l'arquetecte en cap del servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona, van participar en l'acte d'inauguració. Segons la Diputació de Girona, la complexitat de les obres de restauració han fet que els treballs s'allarguessin durant 19 anys.

El projecte de remodelació del castell de Llívia tenia com objectiu descobrir aquest important conjunt fortificat que va ser destruït ara fa segles. De fet, la demolició de l'estructura havia estat tan intensa que les restes del monument eren pràcticament invisibles des de la vila i només es podien visualitzar alguns murs dispersos pel cim del turó. Les obres tenien com objectiu principal assegurar la conservació del conjunt un cop excavat, posar-lo en valor i assegurar-ne l'estudi i la visita. Per això, les obres de consolidació s'han fet paral·lelament a la intervenció arqueològica perquè deixar a l'aire lliure unes estructures que fins llavors havien estat protegides per la terra suposava la seva immediata degradació.

La restauració ha permès excavar i consolidar el castell, s'ha adequat un camí amb passarel·les perimetrals de fusta i acer patinable. En el cas de les torres, s'ha optat per sobrealçar mínimament les estructures per crear petits miradores que facilitessin la vista de la plana. També s'han netejat els fossats i s'ha construït un pont d'accés allà on es trobava el pont primigeni que comunicava la fortalesa amb la vila. En conjunt, s'ha intentat que qualsevol persona que visiti el castell pugui fer-se una idea general de l'estructura original del conjunt, on el castell era l'element predominant del turó i actuava com un punt de control i vigilància del territori.

Torre de vigilància / Aquest castell es troba situat al cim d'un turó i, durant segles, es va utilitzar com a punt de control de gran valor estratègic ja que des d'aquí es podia controlar tota la plana de la Cerdanya. Alguns estudis comenten que el castell ja podia estar fortificat a l'època ibèrica i romana però la documentació arqueològica no ha permès confirmar-ho.

De fet, les primers dades documentals relatives a aquesta fortalesa fan referència a l'època visigòtica. Durant les obres de restauració s'ha localitzat ceràmica romana i de la cultura cerdana, restes d'una fortificació molt senzilla del segle IX i XI i dues torres de planta semicircular d'un possible castell que va estar en aquesta ubicació durant el segle XI i XII però molt malmeses per la seva reutilització com a fonaments de les torres de la façana nord de l'actual fortalesa.

A finals del segle XIII es produí una reforma total del conjunt, emmarcada històricament en els enfrontaments van esclatar a conseqüència de la consolidació d'una frontera militar amb el regne de França, com a resultat del Tractat de Corbeil (1258), i la posterior creació de l'efímer regne de Mallorca, que comprenia els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, senyoria de Montpeller i les Illes Balears (1279-1349). La construcció d'aquesta nova fortalesa coincideix amb la implantació de l'art gòtic, que va comportar l'aparició d'un nou model de fortificacions. En aquells moments, els castells van passar a ser més grans que els seus precedents immediats, els anomenats castells roquers, adoptant una planta regular que s'organitzava entorn d'un gran pati central al voltant del qual es redistribuïen les diverses estances.

Concretament, el castell de Llívia és un dels exemples més destacats i reeixits d'aquesta mena de fortaleses, al mateix nivell que el de Bellcaire d'Empordà o el de Torroella de Montgrí. La fortalesa, doncs, passà a ser una gran construcció compacta de planta quadrangular, d'uns 35 metres de costat, amb grans torres circulars a les cantonades i envoltada per un profund fossat. S'organitzava a l'entorn d'un pati central sota el qual hi havia una gran cisterna, amb unes mides d'onze metres de llargada per cinc d'amplada i una alçària aproximada de dos metres i mig. L'únic element que trencava aquesta simetria era la torre de l'angle nord-est del castell, que actuava com una veritable torre de l'homenatge.

Segons les documents històrics facilitats per la Diputació de Girona, el segle XV es va produir la intervenció francesa com a conseqüència del conflicte que esclatà entre la Generalitat i el comte rei Joan II. Segons les clàusules del Tractat de Baiona (1462), el monarca català va empenyorar els comtats del Rosselló i la Cerdanya a canvi de l'ajut econòmic i militar francès. Un cop va finalitzar el conflicte, el governador del castell, Damià Descatllar, es revoltà contra el domini francès. L'any 1478 el castell fou assetjat durant 14 mesos i, finalment, es va rendir davant del rei de França. Un cop conquerida la fortalesa, Lluís XI va enderrocar-la per evitar que pogués servir de base a una nova insurrecció. Aquesta ordre del rei francès ha suposat que les del castell es trobin molt arrasades, pràcticament a nivell de terra, ja que es farcí el fossat amb els materials provinents de l'enrunament tals com llindes, columnes, marcs de finestra o projectils de pedra. A principis del segle XVI, hi hagué un breu intent de reconstrucció al sud-est, i el castell va ser ocupat puntualment durant la Guerra dels Segadors. D'altra banda, la fortesa també ha estat utilitzada els darrers anys per activitats ramaderes. Les obres de restauració es van iniciar l'any 1994 i han tingut un pressupost de 386.284 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.