• Els guanyadors del concurs per al disseny de les peces són un professional i dos amateurs
• Cinca reitera que es va voler una convocatòria popular perquè la ciutadania assimilés la fita

El ministre portaveu, Jordi Cinca, presenta la col·lecció dels primers euros andorrans, ahir Foto: TONY LARA

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va presentar ahir la imatge –o millor dit, la creu– dels primers euros andorrans. Així, si la cara de totes les monedes serà la mateixa que arboren els euros de tots els països emissors, la creu també serà identificadora. Els dissenys guanyadors del concurs nacional que el Govern va convocar el passat 13 de març, són un isard per a les monedes d'un, dos i cinc cèntims i el pantocràtor de l'església de Sant Martí de la Cortinada i el campanar de l'església de Santa Coloma per a les monedes de 10, 20 i 50 cèntims.

En quant a la imatge de la moneda d'1 euro no és cap sorpresa perquè el Govern demanava en el concurs que fos la Casa de la Vall. Cinca va argumentar però que «s'ha triat el disseny de Jordi Puy» –un treballador de sindicatura– «perquè ofereix una visió de la Casa de la Vall sencera i una imatge fidel d'un edifici tan simbòlic per a la història d'Andorra com aquest». Els guanyadors dels altres dos dissenys són un estudiant, Ruben Da Silva Carpio i el professional, Pere Moles, de l'empresa Moles Disseny. Tots ells rebran un premi de 2.000 euros.

Cinca també va recordar que el disseny de la moneda de dos euros no havia sortit a concurs perquè «ja havíem decidit que portaria la imatge de l'escut». I va afegir que «la imatge de les monedes no és ben bé el disseny estricte que ens han presentat els guanyadors, sinó que s'hi ha fet un treball d'homogeneïtzació perquè totes les peces presentin la mateixa tipologia en quant a lletres i valor facial».

Calendari d'emissió / Cinca va recordar que s'enviaran els dissenys escollits a la Unió Europea per a la seva validació i que després serà el torn dels artistes gravadors de les cases de moneda francesa i espanyola que encunyaran els euros andorrans, d'aportar-hi modificacions tècniques, si cal. El Govern preveu obtenir la validació de la UE a finals de juny per començar a fabricar els primers encunys. La producció i la distribució però, es farà a la tardor, entre els mesos de setembre i desembre, i l'inici de la posada en circulació l'1 de gener de l'any que ve.

El Govern té previst encunyar 2,5 milions d'euros en 6,5 milions de monedes. I és que segons el seu valor facial n'encunyarà més o menys. Així, s'encunyaran un milió de monedes per cada fracció d'un, dos, cinc, 10 i 20 cèntims; 500.000 per a la fracció de 50 cèntims, 580.000 monedes d'un euro i 400.000 monedes de dos euros. El Govern també va precisar que el preu de l'emissió és d'entre un 15 i un 20% del valor facial total que s'encunyi. O sigui que el cost anirà de 400.000 a 450.000 euros.

Concurs popular / Cinca es va felicitar també de l'impacte de la convocatòria per escollir el disseny de les monedes entre la ciutadania. I va agrair la participació ja que «es van recollir 100 plecs de bases i es van presentar 40 propostes molt variades; no ha estat una feina fàcil triar els dissenys». El ministre també va enviar un missatge als professionals que s'havien queixat de les bases del concurs dient que entenia els seus arguments però que «hi havia una fita especial i única per obrir el concurs a tota la ciutadania i volíem que tingués un caire popular i festiu». I és que Cinca també va insistir en el fet que «l'emissió és més simbòlica que altra cosa perquè 2,5 milions d'euros no són res a la zona euro, però és una manera d'afirmar el nostre acostament a la UE i d'enviar un missatge de que no volem quedar aïllats».

Evitar l'afany col·leccionista / Si en un principi havia dit que el Govern reservaria 500.000 monedes per als col·leccionistes, ahir Cinca va desmentir-ho dient que «hem rebut recomanacions de la UE perquè la distribució sigui el més efectiva possible i es faci ús corrent de les monedes» però, també va reconèixer que una vegada al carrer «no podrem evitar que algú se les vulgui guardar». I va afegir que «més endavant podrem fer emissions, si cal, amb aquesta finalitat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.