Foto: ÀLEX LARA

El Gremi de joiers té 19 agremiats que representen 40 establiments, entre joieries i tallers, i agrupen el 90% del sector. El pare d'Enric Bartumeu el va fundar a començaments dels 80, però no va ser fins a començaments dels 90 que es va dinamitzar. Des d'aleshores, entre alts i baixos, va funcionant.

–¿El Gremi és actiu?

–Sí. Defensa el sector prop de les administracions. Avui, els lobbys intenten influir sobre els qui prenen decisions que són els polítics, i els petits hem d'associar-nos perquè ens escoltin. Aquesta és la principal funció del Gremi, ser l'interlocutor prop de les administracions, defensar els interessos del sector i promoure la cultura de la joia i del rellotge prop del públic en general, perquè la gent conegui el producte.

–¿Què defensen prop de les administracions?

–Durant anys vam lluitar contra la discriminació fiscal. Portàvem una etiqueta de luxe penjada, la joieria es gravava molt més que la resta d'importacions. L'or encara més, perquè és un producte financer a Espanya, i el producte financer no te IVA mentre que aquí pagàvem el 4,8%. I amb la joia manufacturada es pagava un 14,5% sobre el preu de cost. Tret d'algun producte més com les pells o els cotxes, la resta de mercaderies pagaven el 4%. El que no enteníem és que unes arracades de cada dia havien de pagar tant i en canvi una pantalla de plasma pagava un 4,8% o un Ferrari un 8,4%. On està el luxe en les arracades o el Ferrari?

–¿O sigui que l'arribada de l'IGI són bones notícies per al sector?

–Hem passat d'un tipus discriminatori a un tipus on tothom paga el mateix, un IGI del 4,5%, tret dels productes bàsics que paguen un IGI reduït. Ara que a Espanya l'IVA és del 21% i a França, la TVA del 18%, pensem que tenim un diferencial que ens permet competir, i el que no pot s'ho ha de fer mirar. A més, tenim un sistema d'imposició directa sobre els beneficis i sobre les rendes personals, que farà que tothom tributi segons la seva capacitat. Estem contents perquè hem passat d'un sistema injust, discriminatori i poc clar, a un sistema just amb un impost indirecte baix per poder competir i uns impostos directes que també són baixos, però que permeten que aquell que més té, més pagui, i no pagar el mateix, tant si fas calaix com si no.

–¿Però no hauran de pagar l'impost indirecte dues vegades?

Aquest és un tema que no s'ha resolt bé per a nosaltres. Però també entenem que és difícil en un sistema general arribar a tot arreu. El nostre sector és molt diferent perquè té una rotació d'estocs molt baix, amb la qual cosa tenim molta part d'estocs antics. I com que només pots acollir-te a la deducció dels estocs dels últims tres anys, la deducció representa com a molt el 30% dels estocs. A més, t'abonen el 4,5% quan en realitat has pagat el 14,5%, per tant, el sector no ha estat ben regulat.

–¿Això no és un greuge important per aquest negoci?

–Durant dos o tres anys estarem pagant el doble, la qual cosa serà molt dolenta, però a mig termini, quan haguem venut aquests estocspodrem caminar com els altres.

–¿Tots establiments han demanat el crèdit fiscal?

–No tots. El que hi ha hagut és una inspecció sistemàtica de tots els establiments del sector que l'han demanat. I ens consta que en altres sectors no ha estat així. Pensem que és degut al fet que en el nostre sector tractem amb quantitats importants.

–¿Quin sector del negoci està més tocat per la crisi, la joia o el rellotge?

–Igual per igual. Ja abans de la crisi la joieria estava tocada, van plegar dues cadenes importants. I amb la crisi alguns establiments de gamma bàsica també han plegat. Només sobreviu qui té un producte diferenciat o que pot competir en disseny. Queden les joieries d'alta gamma que tenen marques potents i que més o menys, estan resistint la crisi.

–¿Tant han baixat les vendes?

–Només cal donar un cop d'ull a les estadístiques d'importació per adonar-se'n. La importació ha baixat molt, perquè un problema afegit d'aquesta crisi és la incertesa. Com que no saps quan reprendrà l'economia també és difícil prendre decisions i animar-te a invertir més. És com una muntanya russa, funciones bé uns dies i després baixes de cop, tot i que amb una tendència a la baixa.

–¿Com s'ho explica?

–El problema fonamental és la clientela espanyola que està molt tocada. Ha baixat gairebé a la meitat, tot i que els últims mesos les xifres del mercat espanyol són similars a les de l'any passat. Per sort, el client francès, que és un client difícil perquè sempre s'ho pensa molt, s'ha mantingut i potser s'ha incrementat una mica, i després el client rus que ha estat una mena de manà perquè busca el producte de luxe i gasta més. La mitjana de despesa del client rus és més elevada que la del client espanyol o francès.

–¿O sigui que tenim menys gent i a sobre gasta menys?

–D'onze milions de visitants hem passat a set, però els que queden també gasten menys, per tant és molt difícil mantenir les xifres de facturació en aquest context. Sempre dic que una de les accions econòmiques més brillants que s'han fet a Andorra els últims anys és portar el client rus. Sense el turisme rus, seria una catàstrofe. El repte és portar el client xinès, que és el primer client del nostre sector tant a Barcelona com a Madrid.

–¿No n'hi prou amb el rus?

–Ara tenim dues tandes de russos una a l'hivern que és el turista que ve a esquiar i l'altre a l'estiu que és el que ve a la costa i s'escapa a Andorra per comprar. El problema amb els xinesos és el visat. Sembla ser que quan surten només poden visitar tres o quatre països i si venen a Andorra els compta com un país més, amb la qual cosa estem en desavantatge. I un altre problema és que no tenim producte. El xinès no esquia però compra molt producte d'alta gamma. I aquí potser ens falta una oferta de luxe que no tenim, per atraure'l. De Xina surten 70 milions de xinesos a l'any. Només que en vinguessin 15.000 a Andorra, ja estaria bé, perquè el client espanyol continuarà baixant i el client andorrà tampoc gasta el que gastava.

–¿Què li sembla l'aturada de la remodelació de Meritxell?

Totes les experiències d'èxit en zones comercials són en zones per a vianants o restringides al trànsit rodat, amb aparcaments al costat. És el que la gent vol, aparcar el cotxe prop d'un lloc on hi ha una gran oferta comercial per tenir una experiència de compra global. La gent no va a buscar la botiga va a buscar les botigues. I això és així al Portal de l'Àngel, al Passeig de Gràcia, al centre de Terrassa i al passeig Serrano, a Madrid. Els plantejaments de que els cotxes han de passar arran de les botigues, són arcaics.

–¿I com pot ser?

–Hi ha una part de comerciants andorrans que està ancorada en aquests plantejaments que avui no funcionen. És una llàstima perquè no s'ha donat temps per veure si la prova de Meritxell funcionava o no.

–¿Què li sembla l'argument de que les vendes han baixat?

–Les vendes han baixat, perquè després de Pasqua també ha baixat molt l'afluència de visitants. És una llàstima, era una oportunitat per modernitzar l'avinguda i fer que fos un lloc de passejada i d'experiència de compra agradable. Actualment no ho és, sobretot a la part alta, on passen molts cotxes, hi ha soroll, hi ha pol·lució i les voreres són molt estretes.

–¿Perquè no ha passat el mateix a Escaldes?

–A Escaldes, quan van limitar Carlemany a un sol sentit de circulació, ningú va protestar. Aquí en canvi, s'ha associat el canvi de circulació amb l'estacionalitat del turisme. Potser el Comú d'Andorra la Vella no ha fet l'esforç suficient per explicar bé el projecte i liderar-lo. S'ha deixat tot a les mans de les associacions de comerciants que han fet el que han pogut, però pel que sembla ser no ha estat suficient.

Per a més informació consulti l'edició en paper.