• El tècnic Peñarroya, aliè als comentaris que el situen al Manresa, d'on surt Jaume Ponsarnau

Marc Blanch, que ahir va sumar 13 punts i 5 rebots, intenta una entrada a cistella Foto: TONY LARA

El dia en què es va conèixer l'adéu de Jaume Ponsarnau com a entrenador del Manresa d'ACB, l'equip de Joan Peñarroya, vinculat aquest a l'entitat catalana en alguna ocasió com a futur entrenador, i ahir novament, lluitava per sumar la primera victòria de la sèrie de semifinals del play-off d'ascens a la màxima categoria. El River Andorra, al marge de qualsevol moviment de banquetes, va guanyar un matx amb moltes errades, amb tensió entre els equips per la por a la derrota, però amb la calma necessària en els moments puntuals i sobretot al final, quan el Càceres, demostrant que no donarà treva, va estar a punt de donar un bon ensurt a la parròquia andorrana.

Ni tan sols quan els andorrans guanyaven d'11 punts gràcies a un 2+1 de Pablo Sánchez en el tercer quart (54-43) semblava que el matx estigués tancat, perquè llavors el Càceres, que durant els dos primers quarts va dominar gran part del temps en el marcador, va tornar a resorgir. Era la prova que aquesta sèrie tornarà a ser de màxima intensitat, jugada al límit.

En el primer quart, els andorrans van trigar en entrar en el partit. Els extremenys van guanyar el parcial per 23-26, i amb la sensació que podria haver estat un avantatge superior si el bombarder Marc Blanch no hagués passat per allà. Una cistella en suspensió i un triple del català, i una jugada de pivot d'Hampl i un altre triple, ara d'Schreiner, va permetre el River igualar el matx 21-21, quan el Càceres es mostrava, aparentment, sòlid en atac. Prova d'això va ser un segon quart de batalla, amb els dos equips decidits a buscar obrir un espai en el marcador que, amb tot, no va ser. Al descans s'arribava 42-41 per als andorrans.

En el tercer quart, la jugada de Pablo Sánchez en anotar i forçar el tir addicional després d'una gran assistència de Dani Pérez, semblava trencar el duel amb els 11 punts de renda per als locals, però novament la resposta dels espanyols va ser positiva, i fins gairebé el final del matx res no va quedar clar.

La recta final ho va demostrar. Aquí, però, es va veure un River més consolidat, intens en defensa i encertat en atac, amb Pérez i Schreiner anotant les petites cistelles que van sumant i fan mal al rival, sobretot quan els segons volen a favor de qui guanya. El Càceres es mantenia a una distància entre prudencial i superable (63-59), i després d'uns minuts d'errades en atac de tots dos equips, un triple de Johnson (portava 1 de 19 en tota la temporada des dels 6,75, i ahir en va fer un 100% amb 3 de 3) va portar la por al pavelló i Peñarroya va demanar temps: 65-64. Però en la represa, uns dobles a Schreiner omplia de tensió el pavelló, tot i que en la defensa següent, Safford recuperava una pilota i era Flis qui responia cap a dins (67-64). Però el tècnic Carlos Frade sabia aturar quan tocava, i el seu temps va servir perquè en la represa Dani Pérez fes una falta, i amb 46s del final i 67-66, tot estava obert.

Flis, però, va tornar a aparèixer, clau, pivotant i sumant, i amb 27s per jugar, un nou temps de Frade intentava ja la proesa, amb 69-66. Però el River, que sap que en això del bàsquet 27s són un món, no podia permetre's un ensurt, i així la seva defensa va ser forta per impedir el tir de tres, que va arribar, però forçat, i el rebot en tocar ferro va ser per Pérez. El Poliesportiu ja sabia que la victòria era un fet, tot i els 10s que restaven. Al final, en el seguit d'aturar el temps a faltes per part extremenya, Pérez va sumar els dos tirs lliures, i el 71-66 ja era massa per als visitants. Amb tot, el Càceres no va abaixar els braços, prova de que el potencial per vèncer el té. Ja es veurà demà, a les 18.00, en el segon duel.

Per a més informació consulti l'edició en paper.