• La interinitat dels Bibliotecaris deixa en l'aire la Biblioteca Digital H Busquen 12.000 ? per adquirir el programari que permeti l'accès als documents

Abada va digitalitzar la tardor del 2011 38.750 pàgines dels fons locals de les biblioteques Foto: TONY LARA

Que la Biblioteca Digital, aquell monumental, pioner i absolutament necessari projecte de digitalització dels fons locals impulsat el 2010 per l'Associació de Bibliotecaris (Abada)– havia nascut amb el peu esquerra era una vella sospita alimentada pels successius retards que ha anat acumulant l'aventura, i que es confirma ara –si és que quedava algun il·lús– amb un cop que amenaça d'enterrar-la al calaix aquest tan farcidet de les bones intencions: la interinitat de l'Abada, sense junta directiva des que al desembre va plegar l'equip que presidia Pepi Diéguez.

Ras i curt: els bibliotecaris, en stand by, no tenen pressupost, ni cash ni res. Així que la tercera i definitiva fase de la Biblioteca Digital, la que dóna sentit a tot el projecte i la que justifica els 18.000 euros que ja s'hi han enterrat –adquirir un programari que posi a l'abast dels internautes la consulta remota dels fons digitalitzats– queda de moment en suspens. I tot, perquè en les actuals circumstàncies és impensable trobar els 12.000 euros que, com a mínim, es calcula que pot costar aquest programari. L'alternativa per la qual aposten els hereus de la Biblioteca Digital –que no són altres que les mateixes biblioteques però ara al marge de l'Abada, inactiva a l'espera de miracle– és un programari lliure, una opció que des de fa mesos, per no dir anys, la mateixa Abada tenia sobre la taula, però que té l'incovenient que requereix d'una formació específica que els bibliotecaris no estan ara mateix en condicions de rebre. Falta temps, falta personal i falta material. Així que posar una nova data perquè les 38.750 pàgines dels fons locals –o el que és el mateix: 86 llibres– siguin consultables per Internet és ara mateix poc més que un exercici de ciència ficció, admet Diéguez.

Picar en ferro fred

El cas és que la interinitat de l'Abada li impedeix pel que es veu optar a les subvencions que concedeixen les administracions. Un cul de sac administratiu que està a punt de condemnar als llimbs un dels escassos projectes culturals que mereixen el qualificatiu d'inajornables: facin una ràpida visita a Google Books i veuran quin panorama més desolador. Val que entre la vuitantena de llibres digitalitzats per Abada la tardor del 2011 s'hi troben a faltar autors contemporanis –els únics que hi ensenyen la poteta són Dallerès i Kirkup, a banda d'Esteve Albert, Lluís Capdevila i Isabelle Sandy, que de contemporanis ja en tenen ben poc, els pobres– però es tractava d'una injecció espectacular tenint en compte que partim pràcticament de zero. Ni que fos per tenir la traducció al castellà del Manual Digest per obra i gràcia de Bonifacio Ulrich ja valia la pena. Però no.

El més feridor de tot plegat és l'escassa cintura de les administracions, començant pel ministeri de Cultura, incapaces de veure la transcendència d'existir a la xarxa –només cal veure el catàleg virtual de la Biblioteca Nacional, en obres des de temps immemorials– i de prendre el lideratge de la Biblioteca Digital. D'acord: el ministeri ja hi va aportar 2.500 dels 18.000 euros de la primera fase, i sempre podran ocultar-se rere la raó administrativa: que les ajudes les ha de sol·licitar l'entitat beneficiària. Però quan a fi de mes es facin públiques les subvencions a projectes culturals, que algú faci sisplau l'exercici de plantejar-se quants d'aquestes projectes eren més urgents que la Biblioteca Digital. L'experiència ens demostra, però, que estem picant en ferro fred.

Per a més informació consulti l'edició en paper.