• Puig està «decebut» per una decisió que ara «no tornaria a prendre»

El gerent Emili Puig, a la seu del club mentre el president François Moliné l'observa, en una imatge d'arxiu Foto: ÀLEX LARA

És tan senzill com que, a vegades, la gent comet errades. Es podria parlar, fins i tot, que aquell que mai no s'equivoca és qui no pren decisions. Després estan aquells que es creuen el melic del món, i llavors aquests no s'equivoquen mai, o això creuen, però aquesta és una altra història. La que ens ocupa és la d'aquell que ha pres una decisió molt important com renunciar a la Primera Divisió, a l'ascens, i el culpable és un director gerent d'un club com el FC Andorra que es diu Emili Puig, i qui no va donar aquest pas és un president, François Moliné, que no hi era quan possiblement s'havia de ser perquè, suposadament, delega en Puig. Així que, l'errada, és de Puig, mentre el màxim mandatari de la junta del club sembla haver desaparegut del planeta Terra, perquè ni agafa el telèfon, ni ningú no sap res d'ell.

Així, divendres passat Puig va ser a la seu de la Lliga Nacional de Futbol Sala per una reunió en què s'havia de parlar, «en teoria», segons va dir ahir, «dels ‘play-offs'», però «es va acabar parlant dels projectes» per a la pròxima temporada, i així va ser quan Puig, sincer, sense més, va afirmar que segons la seva anàlisi, perquè és ell qui porta la gerència, i no el president, que ningú no sap què fa a més de esborrar-se del mapa, l'Andorra no podia aspirar, econòmicament, a ser a Primera.

Vist això, la reunió va acabar amb la renúncia del club andorrà a disputar els play-offs, el que Javier Lozano, president de la LNFS, va lloar en un acte de sinceritat esportiva i, sobretot, econòmica, cosa que al Principat s'ha entés com una enorme relliscada que ha deixat la institució del Principat tremolant en una crisi monumental.

Puig, molt «decebut» pel que considera «una decisió que segurament ara no tornaria a prendre», treballa per tancar les nòmines dels jugadors i tècnics, cosa que creu que es podrà solucionar sense problemes, i assegura que, almenys ell, sí ha parlat amb el seu president. El que li ha dit Moliné, però, no se sap. La lògica diria que hi hauria d'haver dimissions, o un cessament, però el mutis del president obliga que tot siguin suposicions. Així mateix, preguntat Puig per quina és la potestat que té ell per prendre aquestes decisions, la seva resposta és doble: 1; «jo sóc la persona que era a aquesta reunió, i prenc la decisió», i 2; «tinc la potestat per prendre decisions, però potser no d'aquesta mena, no sé». Ara els focus cauen sobre un home que va dir la seva, perquè hi era quan tocava. Es va equivocar, i ho sap, i ara toca remar «per solventar el que tenim a sobre».

Per a més informació consulti l'edició en paper.