• El River venç el cinquè partit amb el seu joc d'equip davant d'un gran Leyma

Wright es penja de la cistella en esmaixar, ahir al Poliesportiu, després d'una jugada col·lectiva Foto: TONY LARA

Les semifinals del play-off per l'ascens a ACB contra el Càceres, que ahir va derrotar el Breogán de Lugo 72-75, és la pròxima parada del BC River Andorra després de vèncer el Leyma Corunya 109-94 en el cinquè partit de la sèrie de quarts. El d'ahir a la nit va ser un duel de força, de conjunt, de concentració i un pensament clar que encara el somni està viu. Així ho va viure el Poliesportiu, a la pista i a la graderia.

És el sentiment el que permet el River estar dins d'un partit. Això, i la qualitat dels seus jugadors, però l'èpica, les ganes de fer-ho bé, tan a prop com ho han vist aquest any, impulsa cada jugador a la màxima exigència amb el punt de mira en l'ascens a l'ACB. No importa que el rival s'avanci, ni que fiqui tres triples en el primer quart i els andorrans, erràtics, només un, perquè a falta de pocs segons per acabar el parcial la fe dels jugadors apareix en el canell d'Schreiner i en fa el seu i posa l'equip per davant, 27-25, després d'un primer quart d'intercanvis i pura lluita, de bàsquet maco i intens.

Quina batalla pensar, tots dos equips, que podien guanyar el cinquè partit... i així, Blanch iniciava el segon quart amb un triple demolidor, i Flis l'acompanyava amb un tap en defensa en el següent atac gallec, i llavors Schreiner en va fer el seu segon triple i Antonio Herrera, a la banqueta, botava demanant siusplau que això s'aturés, un dit a la palma de la mà cridant a la taula. El temps mort del Leyma servia per revifar el vol amb un parcial de 0-4 (33-29), i Peñarroya, tot ràbia per la pobra defensa dels seus, aturava de nou el joc. En la represa, Pablo Sánchez sumava amb el seu triple (36-29) i després Blanch, llest, recuperava i en contratac esmaixava. I el pavelló era un clam: 38-29.

El Leyma ho passava mal llavors, perquè Safford estava en la cresta de l'onada, gaudint dels seus tirs de mitja distància, i en feia tres de seguits, amb un de Wright entre ells, i el River manava de 14, de 16 just després quan era de nou Wright qui es penjava de la cistella en una jugada de pivot treballat, fet, fort, intens, madur. Com aquest River.

Però l'espectacle també el va posar el Leyma, que ha lluitat la sèrie de quarts com per obtenir premi, i com que té jugadors immensos –de bons i d'alts– com Sonseca, aquest en feia dos triples seguits i Asier apareixia també per reduir les distàncies: 51-40. Era ara Peñarroya qui demanava pausa, i el seu temps tampoc no tenia un efecte balsàmic per als andorrans, perquè Suka-Umu hi era –no ho semblava– i en dues aparicions deixava el Corunya a 10, 53-43, i tot obert camí dels vestidors.

El descans no canviava el ritme, i el River sumava un 4-0 inicial (57-43) que obligava Herrera a aturar el matx als pocs segons de la represa. El Leyma batallava, però Flis anotava un triple i situava el +17 (60-43), i era Asier qui mantenia el seu equip dins d'un ritme que beneficiava els andorrans, perquè la fórmula de Peñarroya funcionava: concentració en defensa, que en atac ja vindran els punts.

¿Que Almazán sumava un triple? Calma. ¿Que Suka tenia els seus millors minuts? Paciència. I amb això, el River que anava fent, amb Flis, amb Wright, amb la combinació de jugadors i posicions, selecció de tir variada i el detall: la concentració. Els gallecs no reduïen la distància a menys de 14, i el tercer quart acabava 81-63 després d'una altra cistella de recurs de Safford, ara entrada, dreta, esquerra, i cap a dins.

En l'últim quart el Leyma volia morir cremant totes les opcions, i per això es vivia un parcial intens, com els anteriors. Ni parlar-ne, de deixar-se anar. De fet, els gallecs minvaven l'avantatge local a 13, i Peñarroya es veia obligat, novament, a demanar temps. Però la lluita seguia forta, un River encertat en atac que permetia que el resultat continués creixent, però com que els gallecs no marxaven del matx, es posaven a 9 (99-90) a menys de dos minuts per al final. L'empresa era difícil per als d'Herrera, i no va ser, i així és el River el semifinalista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.