• Sense sobresalts en un matx escalfat per les declaracions dels tècnics

L'afició animant l'equip, ahir Foto: TONY LARA

De joc brut, de batalla campal, d'increpacions que s'havia parlat el dia anterior arran de les declaracions d'Antonio Herrera després del quart partit a A Corunya, res de res. Xiulits de la graderia a Hernández-Sonseca, el pivot gegant, pel record sobretot de l'esbroncada del segon partit a Andorra –ja tan lluny–, i de polèmica, cap. Alguna falta demanada pels dos equips, uns dobles, una possessió, per res que se'n sortís de l'habitual en un matx de bàsquet.

La part gallega sí que demanava més faltes, per allò de la intensitat i duresa del River de la qual parlava Peñarroya el dia anterior, esgrimint els arguments de bàsquet del seu equip, però res anormal. La premsa gallega desplaçada al pavelló, per contra, sí es queixava de les mans locals, que no es pitaven tant com les visitants, i així s'intentava alimentar la guerra.

A la graderia, més intensitat que mai, si cal, amb l'afegit de l'animació de timbals del club de futbol Lusitans –l'equip, homenatjat al descans, amb els futbolistes a la pista rebent l'aplaudiment de l'afició del bàsquet–, i un públic calent, intens, concentrat. De nou, com el River. La comunió per seguir pensant que el somni és possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.