• Trastoy finalitza la fase d'aclimatació i el dia 15 iniciarà el camí sense oxigen cap a l'Everest

Una imatge de l'última pujada fins el camp 3, situat a 7.100m Foto: Domènec Trastoy

El passat 5 d'abril, l'alpinista Domènec Trastoy i la seva dona, Alícia Ruiz, van viatjar a Katmandú per iniciar una aventura que ara ja està en la recta final. Després d'un mes, ella ja ha tornat, i ell ha acabat el procès d'aclimatació a l'altitud extrema, i ara espera l'inici de l'atac definitiu al cim de l'Everest. Serà a partir del dia 15 de maig, és a dir el pròxim dimecres, i ho farà en estil alpí i sense oxigen, per intentar ser el primer andorrà en assolir aquest repte.

Domènec Trastoy va començar el procés d'aclimatació per evitar el mal d'altura el 24 d'abril. Des de llavors, ha ascendit al camp 1 (6.065m), al camp 2 (6.400m) i al camp 3 (7.100m). Amb això, ja ha acabat de completar la segona fase d'aclimatació, i ara només ha de tenir la paciència per començar l'aventura final sempre pendent de les respostes del seu cos, i també de la meteorologia. «El temps està en boca de tots», diu Trastoy, que informa puntualment el seu patrocinador, Crèdit Andorrà. «Hi ha un fenomen conegut que es diu Jet Stream», explica l'alpinista, que són «corrents d'aire molt forts que passen a la primavera sobre l'Himàlaia i ens toquen de ple» des del dilluns, segons confirma l'andorrà. «Els vents podran arribar fins als 40 km/h de forma contínua, i algunes ratxes poden arribar a ser realment perilloses». Amb tot, els esportistes que hi són pendents de pujar el cim, assumeixen la situació perquè, com confirma Trastoy, «es mantindrà així fins a meitat del mes».

Aclimatació

«La pujada ha estat molt tranquil·la i sense gaires dificultats», explica l'alpinista sobre el treball d'aclimatació fins els més de 7.000m. «A partir del camp 2, hi ha una pujada lleu pel final de la vall del Silenci fins a la base de la paret del Lothse. Allà, ja comencen les cordes fixes, una per a la pujada i una altra per a la baixada, explica, «on vaig enganxar el mosquetó i el jumar». En tot cas, Trastoy prefereix «no tirar del jumar per fer la pujada», ja que diu que només el té «com a seguretat» perquè prefereix «tirar de cames i estudiar el meu cos, vigilant els signes de feblesa».

La nit del diumenge al dilluns, Trastoy va dormir al camp 3 (7.100m), des d'on va baixar directament al camp base. Segons l'andorrà, el cap de setmana va ser «molt dur»: «Els companys belgues ja no van sortir del camp 2, en trobar-se malament. Jo vaig pujar amb bon ritme, però la nit de diumenge va ser molt dura, molt freda». Segons explica l'alpinista, es van arribar als -30ºC: «Em vaig despertar a la mitjanit per posar-me el plomes ja que, només amb el sac, no era capaç de dormir». Amb tot, Trastoy està guardant forces, mentre el seu xerpa ja ha pujar al camp 4 a deixar material: «El Kami va aclimatat ‘de sèrie'». Ara des del camp base toca esperar que les condicions siguin les idònies, i a partir del dia 15, iniciar el camí cap a la història de l'alpinisme andorrà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.