PUBLICITAT

Mònica Codina i Anna Dolsa: «No s'obliga a ningú, si tens el dret, tu decideixes si ho vols fer o no»

E. O. G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Dolsa i Codina posen per EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

EL PERIÒDIC conversa amb les portaveus de la plataforma Sí als nostres drets, pocs dies després que el Consell General rebutgi la presa en consideració de la proposició de llei per despenalitzar l'avortament en els tres supòsits terapèutics. Les portaveus conviden a visitar la pàgina de Facebook de la plataforma per a més informació.

–La Mònica ja ha passat per haver d'estar en contra d'una proposició per despenalitzar l'avortament, com la que es va votar el 18 d'abril. ¿Com es deuen sentir les conselleres generals de Demòcrates per Andorra?

–MC: Jo no ho vaig viure com a consellera, sinó com a ministra, que no havia de votar, evidentment, però és una incomoditat perquè clar, hi ha un debat previ en el que no et sents còmoda perquè realment s'està dient que s‘ha de votar que no a una cosa que tu creus fermament que hauria de canviar. La situació no és gens agradable. Però clar, quan estàs en un partit hi ha una disciplina i el que diu la majoria t'ho has d'empassar i has d'estar allà aguantant el tipus. Jo en aquell moment també, no em vaig aixecar perquè, que m'aixequés o no podia ser simbòlic però no tenia significació, perquè no havia de votar, i sí que ho van fer gent com la Maïtena Manicet, Olga Benazet, també el Roc Rossell i el Guillem Valdés per part del PLA en aquell moment i Josep Ribera que era CDA en aquell moment, crec.

–Aquest cop no es va aixecar ningú.

–MC: No... Dins el grup hi havia qui pensava que algú s'aixecaria, jo tenia bastant clar que no s'aixecaria ningú.

–Es rebutja el debat, i l'endemà el copríncep episcopal diu que no hi ha influït i que no s'ha pronunciat fins aquell moment per no fer-ho.

–AD: Sí, no deixa de ser sorprenent. Perquè fins llavors no havia fet cap mena de manifestació, i just després del debat diu que ell no havia fet res perquè aquest vot fos positiu o negatiu, i que no havia influït per res.

–Ell diu que no ha influït però l'argumentació justament de qui rebutja el debat és pel bisbe.

–MC: No sabem quins contactes i quina relació ha tingut DA amb el bisbat en aquest sentit. Suposem que n'hi ha d'haver hagut, però, realment manifestar-se després... És el que hi ha hagut i partir d'aquí nosaltres com a plataforma no en farem més valoració, perquè tampoc volem entrar en els temes institucionals i polítics, que tampoc són l'objectiu pel qual s'ha creat la plataforma.

–Per tant, tampoc teniu previst trobar-vos amb el copríncep.

–MC: No, no. No hem previst ni trobar-nos amb el copríncep ni, ja no ho hem fet abans que es votés la presa en consideració, amb cap polític. La nostra línia és la de recollir el suport de la ciutadania que pot tenir la despenalització en els tres supòsits. I a partir d'aquí sí que, evidentment, el que farem serà entrar el recull de les signatures al Consell General i al Govern. I la nostra feina podrà continuar en un altre sentit, però...

–AD: De fet, la nostra feina finalment és molt concreta. La nostra feina parteix d'aquí, de buscar que es despenalitzi l'avortament en aquests tres supòsits tan concrets i tan mínims. Perquè són mínims però molt importants. I a més, val a dir i a repetir, que no ens en cansarem, que són terapèutics. Després, les accions polítiques que puguin tenir a veure amb aquesta despenalització ja no ens pertoquen a nosaltres, sinó a les persones que han estat elegides pel poble.

–Sense deixar encara la política. ¿Com es rep la crítica de Rosa Ferrer dient que entrar aquesta proposició en aquest moment era un «insult»?

–AD: No entrarem tampoc a valorar-ho, perquè no és el nostre rol. Suposo que Rosa Ferrer va fer les declaracions que en aquell moment va creure oportunes.

–S'ha rebutjat la proposició. ¿Les firmes serviran per?

–MC: Les firmes serviran, des del primer moment ho vam dir així, perquè els polítics que actualment estan governant, i els que ho puguin fer en un futur, sàpiguen quin és el suport a la despenalització en aquests tres supòsits terapèutics de la ciutadania. Perquè si no ho mesurem, tampoc sabem l'abast de què és el que vol el ciutadà. I com que nosaltres també sempre diem, i ens remetem a la Constitució, que l'únic sobirà és el poble andorrà, doncs d'això forma part el veure quin suport té aquesta despenalització.

–¿Us heu marcat algun objectiu de firmes a recollir?

–MC: No. El que volem és que hi hagi com més signatures millor, però tampoc ens hem fixat un objectiu concret, perquè al cap i a la fi també es pot signar fins el 30 de juny, la gent que ho va sabent, perquè aquí també hi ha certa confusió. Hi ha gent que està passant el missatge, alguns expressament i d'altres que no, que som una plataforma proavortista, i no és així. El nostre objectiu és concretament els tres supòsits terapèutics, i això ha de quedar molt clar, que no som en cap cas una plataforma proavortista.

–AD: És una de les coses que justament vam poder copsar el dia de Sant Jordi a la plaça del Poble. Ens vam trobar amb persones que tenien les idees molt confoses, que pensaven que nosaltres demanàvem la despenalització total de l'avortament i això no és de cap manera. Nosaltres defensem els tres supòsits i això ho vam aclarir en diverses ocasions l'altre dia.

–¿Per què és necessari despenalitzar en aquests tres supòsits? D'altres argumenten que hi ha els mitjans per fer-ho fora del país.

–MC: És una qüestió del dret. Nosaltres el que defensem són els nostres drets, els drets de la dona. No és excusa dir que tenim els mecanismes per fer-ho, perquè no tothom. El fet de desplaçar-se no tothom té les possibilitats de fer-ho. Però independentment d'això, és el nostre dret. Sabem que hi ha moltes coses per les que ens hem de desplaçar en l'àmbit de la salut, perquè aquí no es fa o ens volem desplaçar, però el dret hi és. El tema és que les dones no podem decidir en aquest sentit, de fer-ho o no. I els tres supòsits, perquè són els tres terapèutics i pensem que una persona que la violen, que té una malformació greu del fetus o concorri el risc per la mare, creiem que estem en el dret de decidir-ho nosaltres mateixes i no han de ser altres persones que ens penalitzin i decideixin.

–AD: Finalment, crec que és fàcil de veure-ho. Si tu tens una filla que ha sigut víctima d'una violació, és ella qui ha de decidir si vol o no tenir aquesta criatura, que serà producte d'una violació, que és una cosa molt greu i per tant ha de tenir el dret a decidir. De la mateixa manera, si a una dona embarassada se li detecta qualsevol tipus de malaltia greu que posi en perill la seva vida. Aquí és una altra conseqüència que ella ha de poder ser lliure de decidir què vol fer. I finalment, quan hi ha malformacions molt greus, també han de poder ser lliures de decidir-ho. N'hi ha que decideixen portar a la vida igualment el fill, malgrat totes les malformacions que pugui tenir. És molt lloable i estan en tot el seu dret, però hi ha persones que això no ho volen, no volen portar a la vida una criatura que després estarà subjecta a patiments molt greus.

–MC: La importància és la del dret a decidir, perquè no s'obliga a ningú. Si tens el dret, tu decideixes si ho vols fer o no. El tema és que ara les que ho volen fer no poden decidir-ho perquè està penat. Defensem els nostres drets, perquè ara se'ns està vulnerant un dret, que no tenim. I a més a més, Andorra ha estat avisada pels organismes internacionals, que tan ens lloem de formar-ho part, com són el Consell d'Europa i les Nacions Unides.

–Es recullen firmes i s'entraran la Govern i al Consell General, a títol informatiu.

–MC: Sí. Aquest és l'objectiu des del primer moment. En cap moment ens hem plantejat fer cap ILP, perquè hi ha partits polítics que estan disposats a tirar endavant aquestes iniciatives. A partir d'aquí, com a ciutadans tenim els representants polítics, i són ells els que han de manifestar-se en aquest tema.

–AD: Una mica també de cara a les properes eleccions, a veure si d'aquesta manera provoquem que els partits polítics es comprometin a portar-ho en el seu programa electoral per poder-ho realitzar més endavant.

–MC: Com a mínim que manifestin què volen fer amb aquest tema i a partir d'aquí la gent, a l'hora de votar, ho podrà fer amb coneixement de causa.

 

Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT