• El logotip del Madriu, únic fruit tangible després d'un any de mandat de la Comissió
• Cultura hi farà una campanya de prospeccions

Ferrer i Esteve firmen el conveni, ahir. A la galeria, uns excursionistes s'endinsen en les profunditats de la vall del Madriu. A peu, com s'ha fet tota la vida. Foto: ÀLEX LARA

Potser ho recordin. I si no, aquí hi som nosaltres per fer-los fer memòria. Ara fa un any, la primera reunió de la Comissió de gestió de la Vall del Madriu va acabar amb dues propostes estel·lars sobre la taula: la creació d'una imatge corportiva –d'un logotip, vaja– i la unificació de la senyalització, aleshores –i encara avui– a l'arbitri de cadascun dels quatre comuns amb vistes a la Vall. No semblava un full de ruta excessivament ambiciós, la veritat. Però el cas és que la Comissió ha trigat dotze mesos –menys tres setmanes, per ser exactes– a aprovar el disseny d'un logotip que encara trigarem unes quantes llunes més a veure, segons va advertir ahir Rosa Ferrer, presidenta de torn de la Comissió.

¿I de la senyalització, que se'n sap res? De moment, quedarà aparcada al calaix de les bones intencions, al costat de les casetes d'informació que s'havien d'instal·lar a les entrades de la Vall, dels comptadors de visitants i d'altres detalls menors com ara quin serà el mitjà de transport finalment escollit per accedir-hi: a peu, en vehicle elèctric, en trenet o en helicòpter. És clar que si del que es tracta és de buscar-hi solucions imaginatives, els aficionats a Star Trek hi podrien afegir una alternativa ben ecològica: el teletransport. En fi, que un any sencer per dissenyar i aprovar un logotip pot semblar un bagatge més aviat escàs, tenint en compte que estem parlant d'un Consell Assessor, d'una Comissió de Gestió i d'una directora. Però a la cònsol Ferrer, no: segons ella, veure-hi en tot plegat una certa lentitud és una «apreciació subjectiva» [del periodista, s'entén]. Per argumentar-ho tira de metàfora arquitectònica: «Quan construeixes una casa, primer has de posar-hi els fonaments; una feina necessària però que no llueix».

A l'estiu, prospeccions

Doncs el que ha fet la Comissió –amb la directora, Susana Simón, al capdavant– durant l'any que porta de mandat és segons Ferrer precisament això: posar els fonaments de la Vall del Madriu. «S'havia parlat de construir un refugi a la Vall; si ho haguéssim fet hauríem quedat molt bé. Però, ¿i si de passada ens carreguem un orri o unes molleres? ¿Què volem: que es vegi que hi fem coses, o les que fem, fer-les bé?», conclou la cònsol, per a qui la prioritat de la Comissió és «preservar la Vall i donar-li el màxim d'usos possibles». El cas és que la Unesco va declarar el Madriu patrimoni de la Humanitat el 2004, i sembla que nou anyets és temps més que suficient per aixecar uns fonaments ben sòlids. O en tot cas, alguna cosa més que un humil logotip. Val que el pla de gestió no es va aprovar fins al desembre del 2011, i que la Comissió no es va constituir fins dos mesos després. Però això no és culpa del Madriu ni tampoc del ciutadà, ni tan sols dels periodistes, sinó dels polítics que van dilatar l'afer Madriu ad nauseam. Ara que no reclamin paciència, com un altre que vostè i jo sabem.

El cas és que una de les pedres d'aquests fonaments la van plantar ahir el ministre de Cultura, Albert Esteve, i la mateixa Ferrer, en nom de la Cmissió, que van firmar al comú de la capital un conveni per a la conservació del patrimoni arqueològic del Madriu amb l'objectiu –¡ai, la prosa administrativa!– de posar al servei de la Comissió «les competències tant a nivell d'arqueologia com de consevració del departament de Patrimoni cultural, per tal d'homogeneïtzar els diferents inventaris relatius a lpatrimoni immoble i arqueològic de la vall». Ras i curt: reunir en un mateix document i posar a disposició de la Comissió els inventaris parcials del patrimoni immoble per «cartografiar, localitzar i caracteritzar les diverses estructures identificades al Madriu» –bordes, orris, cabanes, pletes–, i sobretot, continuar aquest estiu la campanya de prospeccions arqueològiques que va començar la tardor i que es durà a terme en un radi de cent metres al voltant dels camins principals i en les zones que prèviament no hagin estat prospectades.

Quan es disposi de tot el material, el ministeri redactarà una memòria amb els resultats de les prospecccions i una cartografia actualitzada de les estructures arqueològiques documentades. I tot plegat des de la convicció –diu el ministre– «que el coneixement i l'estudi del patrimoni és l'ànima que ha de regir la política de conservació de la vall». Sens dubte. Però vistos els precedents –un any per un logo– potser és l'hora que comencem a passar de les bones paraules, els convenis i les fotografies protocol·làries als fets sòlids i incontrovertibles. Perquè vistos els precedents –un any, un logo– la sensació és que la Vall de Madriu camina a pas de tortuga, i que comença a semblar-se perillosament a l'obra de la Seu. Amb o sense fonaments.

Per a més informació consulti l'edició en paper.