• La ?Història digital' supera l'?Elefant' en el recompte definitiu de Sant Jordi

D'acord: des d'aquest mateix racó de diari hem carregat els últims temps i repetidament contra aquesta mena de competició en què s'ha acabat convertint la diada de Sant Jordi, reduïda a una carrera on l'únic que sembla importar són els rànquings de més venuts. Vaja: que té més a veure amb l'atletisme que amb la literatura. Així que sorprendrà potser que siguem precisament nosaltres els que insistim en la qüestió. Però siguem honestos: ¿algú recorda quan va ser l'última vegada que un editor d'aquest país va fer públiques les dades de vendes, fossin o no per Sant Jordi?

De fet, ¿algun interessat per aquestes qüestions tenia fins ara la més remota idea de les xifres a què ens referim quan parlem dels «més venuts» en l'àmbit local? ¿Quants exemplars va col·locar Servi de Semma, el best seller nacional del 2012? ¿O el No Limits de Llovera, l'any anterior? Es tractava de material sensible, de secrets d'estat o alguna cosa així. Fins ara, és clar: passin per aquí dalt per comprovar l'estat de la potència de la nostra indústria editorial a partir de les dades facilitades pels mateixos segells nacionals, per una vegada abonats a la transparència.

El cert és que el rànquing definitiu de la campanya de Sant Jordi –que inclou les setmanes prèvies en el cas d'El Museu de l'elefant i d'Històries de la nostra història, però no així la Història digital d'Andorra, que no va arribar a les llibreries fins al 22 d'abril– confirma substancialment les dades facilitaes pels llibreters a peu de parada... amb un canvi significatiu: el còmic de Jordi Planellas s'enfila fins a dalt de tot del rànquing catapultat pels 700 exemplars que –segons Inès Martí, editora d'Aloma– va col·locar en tan sols dues jornades. Sorpresa relativa, perquè l'il·lustrador escaldenc es va posar a firmar abans de migdia i ja no va parar fins passades les 10 de la nit.

La plata de l'elefanta / El sorpasso de la Història digital relega l'elefant de Peruga a la segona posició del podi. Una molt meritòria medalla de plata perquè Editorial Andorra va col·locar –segons l'editora Àngels Xandri– 650 exemplars de les peripècies de Pau-Xavier d'Areny-Plandolit, l'anarquista Mariano i l'elefanta Júlia. I la veritat: 650 elefants són molts elefants. Encara que siguin de ficció. Val que la novel·la es va presentar a mitjans març i que el recompte de l'editorial inclou tots els exemplars venuts fins a la diada; però no queda clar si això és un avantatge o un hàndicap. L'enorme expectació que va generar la Història digital té alguna cosa a veure –sospitem– amb els successius endarreriments de l'edició, amb el resultat que quan finalment va veure la llum, hi havia autèntica fal·lera per aconseguir-ne un exemplar. En qualsevol cas, una jugada de màrketing que li va sortir bé a Aloma...

El tercer en concòrdia és Alfred Llahí, que conserva en el recompte final la medalla de bronze amb –ja saben– la segona entrega d'Històries de la nostra història i unes vendes que el mateix Llahí –ara, en la faceta d'editor de 2+1– xifra en uns 600 exemplars. Uns resultats excepcionals si tenim en compte que les vendes mitanes dels llibres publicats en català a Catalunya amb prou feines fregen els 1.500 exemplars. Queda per veure, és clar, la carrera comercial que les últimes criatures de Planellas, Peruga i Llahí tindran en endavant. Una perspectiva on la norma era fins ara l'opacitat. Potser l'empenta d'aquest Sant Jordi ajuda a canviar les coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.